Guia per a l’ús de les xarxes socials per combatre l’antigitanisme

Guia per a l’ús de les xarxes socials per combatre l’antigitanisme

Desgraciadament, els missatges d’odi estan cada vegada més presents en el discurs públic en línia. Aquest tipus de delictes han crescut exponencialment en aquest any 2020 i tot i que aquests missatges es poden reproduir en qualsevol àmbit quotidià de la vida, Internet i les xarxes socials s’han convertit en un fangar on s’aboca odi gratuïtament, especialment cap a les comunitats gitanes.

El passat mes d’octubre es va realitzar el taller d’Ús de les xarxes socials per combatre el antigitanisme, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest taller es van dur a terme una sèrie d’activitats amb joves gitanos de tot Espanya sobre l’ús de les xarxes socials per lluitar contra l’antigitanisme online.

El 4 de desembre es va presentar la guia elaborada durant aquest taller dins del projecte ‘Narratives per combatre el antigitanisme: la veu de dones gitanes des d’una perspectiva interseccional’. L’objectiu d’aquesta guia és proporcionar eines per als que tinguin interès a multiplicar aquesta formació.

Aquest esdeveniment va comptar amb la participació de diverses de les participants del projecte i de la investigadora Gabriela Marques, de l’InCom-UAB, doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat (UAB), la Doctora Cilia Willem, investigadora de la Universitat de Tarragona, i Patricia Caro, activista i política gitana.

Entre les temàtiques tractades a la guia es troben la prevenció del discurs d’odi a internet, el paper dels poders públics o com la deixadesa al llarg dels anys ha anat alimentant la impunitat dels que lliurement insulten o amenacen utilitzant les xarxes, especialment abocant odi cap a les comunitats gitanes.

La inclusió de l’antigitanisme com un delicte específic en la legislació actual és una de les batalles que s’està duent a terme actualment, tal i com afirmava Patricia Caro.

Durant la presentació de la guia, es va parlar de diferents experiències durant els tallers amb adolescents i joves gitanes i la seva participació entorn a diferents activitats i dinàmiques de grup, en les que tant els formadors com els participants han pogut compartir testimonis que busquen prevenir i sensibilitzar sobre el discurs de l’odi i la radicalització a Internet.

Els participants van parlar sobre els estereotips clàssics que s’han trobat a les xarxes socials, reforçats per noves tendències d’odi cap a les comunitats gitanes, però també al mateix temps el desconeixement de les persones cap a les comunitats, amb usos de comentaris com “no sembles gitano perquè ets educat “.

No obstant això, la participació de joves gitanos en aquest projecte ha demostrat la capacitat d’apoderament que pot tenir la construcció de xarxes gitanes, no només per combatre el discurs d’odi i l’antigitanisme sinó també com una manera de normalitzar la presència gitana a xarxes i la diversitat que pot coexistir dins de les comunitats.

Com a conclusió, en la presentació de la guia es consensua la importància d’aquest tipus d’estratègies per entendre per què es genera el discurs d’odi contra les comunitats gitanes, però sobretot per crear recursos i eines per prevenir les conseqüències. La guia també emfatitza que la creació de xarxes compostes per joves gitanos que monitoritzen i exploren la xarxa per detectar i denunciar comportaments abusius es fa essencial per a la construcció d’aquest marc legal de què es parla a l’hora de protegir les persones de l’antigitanisme.

Sobre el autor

Respondre