La Xarxa ROMEST reflexiona sobre els efectes de la pandèmia a la població gitana procedent de l’Est d’Europa

La Xarxa ROMEST reflexiona sobre els efectes de la pandèmia a la població gitana procedent de l’Est d’Europa

Les jornades «La població gitana de l’est d’Europa enfront de la Covid: situació actual i reptes de futur», van tenir lloc el passat 19 de novembre amb l’objectiu d’analitzar l’escenari a què s’enfronten milers de persones gitanes tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i Europa.

Per tractar aquest tema, la Xarxa ROMEST –Xarxa per l’Observatori de la població gitana de l’Est d’Europa– va posar sobre la taula els principals factors a tractar en aquest període. Per a això, va comptar amb la presència de diferents professionals com Marta Soler i Francina Planas de l’associació per la Recerca i l’Acció Social VINCLE, Catherine Bonhoure de la Fundación Secretariado Gitano i Oscar López de APROAPE, entre d’altres.

Tània García, membre de l’equip tècnic del Pla Integral de el Poble Gitano a Catalunya va posar l’èmfasi a l’impacte que ha tingut en innombrables famílies gitanes de Catalunya la pandèmia de la Covid-19 i com s’han intensificat situacions inacceptables d’inhabitabilitat, inseguretat alimentària, problemes d’accés a una educació de qualitat i molts altres problemes que, malgrat els esforços de les administracions públiques i les organitzacions de la societat civil, no han pogut ser remesos en la seva totalitat a causa de la situació d’excepcionalitat en què ens trobem.

Des del Pla Integral del Poble Gitano, s’ha establert com a prioritat màxima millorar la situació d’aquestes persones en aquests moments de crisi, facilitant recursos tècnics i administratius a les organitzacions i xarxes de Catalunya que treballaven dia a dia a peu de canó i tractar de coordinar per pal·liar situacions de desemparament entre famílies gitanes, i especialment les arribades des d’Europa de l’Est.

Entre d’altres iniciatives, Tania García va parlar especialment de la tramitació de la llei per combatre especialment l’antigitanisme que espera ser aprovada el 2021 i que podrà oferir un marc legal de protecció per a totes aquestes famílies que es veuen discriminades dia rere dia, ja que es podran regular accions concretes i sancions específiques a totes aquelles persones o entitats que duguin a terme accions d’antigitanisme.

A la taula rodona moderada per Oscar López, vam poder conèixer com la pandèmia ha afectat tots els països membres de la UE, però particularment a Romania a nivell social, sanitari, laboral i educatiu, posant èmfasi en la discriminació que ha patit la comunitat gitana en aquest país i el buit legal en què es troba, tal com explicava Marc Vallès, professor associat de la Universitat de Girona.

En la mateixa línia, Almudena Macías, del departament d’Antropologia Social de la Universitat de Màlaga, va parlar del cas concret de la comunitat gitana de l’est a Espanya i com s’han vist brutalment afectades les seves formes de subsistència, pertorbant també àrees com l’educació i la sanitat. L’acceptació implícita de la situació de pobresa d’aquest col·lectiu per part de la societat espanyola i de les administracions públiques, posa de manifest que en realitat aquest país no és un exemple d’estratègies d’inclusió gitana com sempre s’ha cregut, sinó que es fa més palpable la ineficàcia de les mesures preses fins al moment.

Per la seva banda, Rebeca Collantes dels serveis SISFAM de l’Ajuntament de Barcelona (Servei d’Inserció Social de Famílies amb infants a càrrec) ​​va presentar els recursos que posa a disposició el consistori per a les famílies gitanes de l’est que viuen en assentaments i com han hagut d’adaptar a la nova realitat pel que fa a escolarització de menors , atenció mèdica i assessorament per a pares i mares, així com a entitats socials perquè puguin fer orientació i entendre les necessitats específiques de les persones.

De la mateixa manera, en nom de la Xarxa Romest, Catherine Bonhoure va donar visibilitat a les accions que porten a terme per atendre persones gitanes de Romania, posant de manifest la incapacitat de les administracions públiques en moments d’extrema complexitat i com han hagut d’adaptar noves iniciatives per atendre les necessitats d’aquestes persones. Igualment Bonhoure comentava que les administracions haurien de poder descol·lapsar serveis essencials com el SEPE i la Seguretat Social i posar recursos suficients per no retardar tant els tràmits bàsics que poden provocar grans injustícies.

Com a tancament, Aura Morales de l’Associació Barró a Madrid va parlar de l’experiència formativa en mediació intercultural per adquirir competències necessàries pel treball amb les persones gitanes de Romania que viuen a Cañada Real, l’assentament més gran d’Europa.

Finalment, Francina Planas directora de Vincle, va subratllar la vital necessitat de coordinació entre administracions per prendre les mesures adequades per lluitar contra aquestes situacions de vulnerabilitat que fa front la població gitana de l’est, principalment en moments de crisi i incertesa per tal d’anticipar-se i poder actuar amb els recursos necessaris.

Al següent enllaç podreu gaudir del vídeo de les jornades.

Sobre el autor

Respondre