El parlament europeu exigeix a la Comissió Europea que abordi de manera específica l’antigitanisme a Europa

El parlament europeu exigeix a la Comissió Europea que abordi de manera específica l’antigitanisme a Europa

El Parlament Europeu fa una crida a una estratègia gitana de la UE per contrarestar l’augment del discurs oficial d’odi i les seves conseqüències en els estats membre.

La resolució de Parlament Europeu sobre discriminació pública i discurs d’odi contra les persones gitanes, adoptada el passat 17 de setembre, identifica una tendència generalitzada a Europa i les seves conseqüències a la societat enmig de situacions profundament preocupants en diversos països. La resolució obre de nou el debat sobre la discriminació pública i el discurs d’odi contra les persones romanís.

Educació de baixa qualitat, atur, pobresa, batudes, pogroms, comportament policial arbitrari, demolició d’habitatges i manca de documents: aquesta ha estat la realitat durant generacions dels romanís europeus. Aquests factors no només es barregen, sinó que també es reforcen entre si, formant un cercle viciós de discriminació estructural.

L’informe impulsa mesures vinculants a l’estratègia que s’espera proposi la Comissió Europea a finals d’aquest any i també demana als països de la UE que desenvolupin estratègies nacionals.

La resolució reitera una crida a la Comissió perquè adopti una estratègia gitana de la UE i un mecanisme, permanent i objectiu sobre democràcia, estat de dret i drets fonamentals que inclogui la protecció dels drets de les persones romanís.

Al mateix temps, demana l’adopció de lleis i polítiques en diverses àrees, inclosa la llibertat de moviment, el discurs d’odi, l’educació i l’accés a l’ocupació per tal de garantir la igualtat de drets humans dels ciutadans europeus gitanos. De la mateixa manera, la resolució també contempla aspectes com la fi de la segregació escolar o indemnitzacions per a víctimes de esterilitzacions forçoses.

En aquest sentit, l’eurodiputat del grup dels verds de l’aliança lliure europea, Romeu Franz, va afirmar que “l’informe és una gran oportunitat perquè la UE i els seus estats membres millorin significativament la situació de la població romaní. Posa a l’avantguarda una proposta legislativa per a la igualtat, inclusió i participació del meu poble, per primera vegada en la història d’aquesta Cambra i fa de la lluita contra el antigitanisme, principal causa d’exclusió social dels gitanos, una prioritat. La UE ha de fer més per garantir la inclusió social de la població romaní”.

L’eurodiputat alemany d’origen Sinto també apuntava que “durant massa anys, les polítiques relatives als romanís no van ser vinculants i això ha de canviar. Fem una crida als estats membres de la UE perquè reconeguin oficialment el antigitanisme, que és la principal causa d’exclusió social dels romanís, i prenguin mesures legislatives per a combatre’l”.

Els eurodiputats finalment van assenyalar que la crisi de la COVID-19 ha empitjorat la situació de les comunitats romanís marginades que viuen en condicions inhumanes i adverteixen que, a causa de l’accés limitat a l’atenció mèdica, l’aigua potable, el sanejament i els aliments, corren un major risc de contraure el virus.

Cal recordar que les institucions europees i tots els països de la UE tenen la responsabilitat conjunta de millorar les condicions de vida i la integració dels romanís. El 2011, la Comissió Europea va demanar estratègies nacionals per a la integració dels gitanos.

El Marc de la UE per les estratègies nacionals d’integració dels gitanos es va centrar en quatre àrees clau: educació, ocupació, salut i habitatge.

Cada país va elaborar una estratègia per als romanís que va ser avaluada per la Comissió Europea el 2012: Estratègies nacionals d’integració romaní: un primer pas en la implementació del Marc de la UE. En 2013, el Consell Europeu va acordar una recomanació sobre mesures efectives d’integració dels romanís en els països de la UE.

No obstant això, les estratègies no són lleis i moltes d’aquestes mesures han quedat en paper sense que la situació de la població romaní hagi millorat en aquests últims 8 anys, els estats membres han tingut llibertat d’adoptar aquestes mesures sense resolucions vinculants en les seves polítiques nacionals per abordar aquesta qüestió, deixant als llimbs massa qüestions que segueixen estant latents i fins i tot en augment, amb casos cada vegada més freqüents de violència i discriminació.

Igualment, el Consell d’Europa va instar a l’Estat espanyol a incloure l’antigitanisme al codi penal com a circumstància agravant en la comissió d’un delicte.

En aquests temps, Europa es troba en una cruïlla perillosa. Certs grups i organitzacions estan canviant obertament el rumb dels drets de les persones romanís buscant reemplaçar la democràcia i la diversitat amb ‘valors tradicional’ de tall ultranacionalista. En aquest context de creixent odi i atacs al Poble Romaní, amb els estats membres mirant cap a un altre costat, és més important que mai confirmar i enfortir el compromís de les institucions de la UE per treballar en la protecció dels drets romanís a Europa.

El Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya és una iniciativa política de la Generalitat de Catalunya prèvia a l’existència del marc europeu per a la integració de la població gitana i ara també prepara, en col·laboració amb el món associatiu gitano, un nou àmbit d’actuació i una llei per eradicar l’antigitanisme. D’aquesta manera, Catalunya es converteix també en la primera regió europea en abordar aquesta qüestió i elaborar una llei específica contra l’antigitanisme.

Sobre el autor

Respondre