La Fundació Privada Pere Closa ha organitza un Webinar per debatre sobre els reptes i oportunitats laborals de la joventut en situació de vulnerabilitat

La Fundació Privada Pere Closa ha organitza un Webinar per debatre sobre els reptes i oportunitats laborals de la joventut en situació de vulnerabilitat

El passat 29 de juliol, la Fundació privada Pere Closa, va organitzar un seminari en línia per parlar sobre la situació laboral a la què s’enfronten joves gitanos respecte a la seva ocupabilitat durant i després de la COVID-19.

El projecte SEPAL és la Plataforma d’Ocupació de Suport a través de l’Aprenentatge i té com a objectiu crear un model innovador per a la inserció laboral de 300 joves. El grup objectiu del SEPAL són joves de 24 a 29 anys d’edat, que pertanyen als següents grups vulnerables: joves amb discapacitats, romanís, migrants o persones poc qualificades i que abandonen l’escola.

Aquest projecte s’implementa a 5 països europeus en associació amb l’Institut Bucovina a Romania, la Fundació Privada Pere Closa a Espanya, amb ZISPB a Lituània, amb Diadromes KoiSPE a Grècia i amb Collegium Balticum a Polònia. El projecte està finançat per Islàndia, Liechtenstein i Noruega a través del Fons de Subvencions EEE i Noruega per a l’ocupació juvenil.

La Fundació Privada Pere Closa (FPPC) desenvolupa activitats basades en el disseny d’itineraris personalitzats d’inserció laboral mitjançant sessions d’orientació i acollida amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat dels joves en la seva transició educativa-laboral.
“La construcció de xarxes professionals que serveixin com a plataformes col·laboratives per cobrir les necessitats dels joves en risc d’exclusió, més encara en temps de COVID, es fa essencial per a fomentar les competències adquirides durant la seva formació i adaptar-les al mercat laboral”, ha assenyalat Miguel Ángel Franconetti , coordinador de projectes europeus de la FPPC.

Tenint en compte l’impacte en les comunitats gitanes, els resultats obtinguts constitueixen importants passos per aconseguir eliminar qualsevol forma de discriminació en la incorporació al mercat laboral de la població gitana i millorar la cohesió social.En aquest sentit, es fa especialment necessari el seguiment i acompanyament dels joves, especialment en les primeres fases.

Anna Recoder i Miquel Bretcha, tècnics de projectes a la FPPC, van parlar dels reptes als quals s’estan enfrontant els joves perjudicats per la pandèmia, principalment la falta d’accés a xarxes professionals que puguin impulsar els seus itineraris d’inserció, o la bretxa digital que minva les seves competències.

Per a això van parlar de la necessitat d’intensificar les accions de seguiment en l’itinerari d’inserció laboral dels joves per no només aconseguir accés al mercat laboral, sinó també a la seva permanència en el mateix, pel que és necessari millorar les seves qualificacions professionals i adaptar les seves competències amb els sectors més propicis per desenvolupar una carrera laboral.

En modalitat de sessions grupals, s’ofereixen formacions i xerrades sobre com afrontar entrevistes de treball, saber què busquen les empreses durant un procés de selecció, com accedir a serveis d’ocupació i en definitiva, com augmentar els recursos i habilitats dels joves davant el mercat laboral.

Mitjançant el reforç de les accions de sensibilització a través de la mediació i la prospecció d’ocupació, s’aconseguirà un major impacte entre els agents implicats en el mercat laboral, així com en la societat en general.

Fernando Macías, membre de l’equip tècnic de el Pla Integral de el Poble Gitano de Catalunya i professor associat de la Universitat de Barcelona, ​​va parlar de la necessitat de definir accions per afavorir la inclusió laboral dels joves gitanos, ja que és precisament aquest grup especialment vulnerable en el mercat laboral, estant més d’un 60% fora d’ell mateix.

Macías va subratllar el fet que els joves gitanos amb pitjors condicions d’ocupabilitat, acusen una major inestabilitat social, per tant, cal una atenció focalitzada per promoure la seva millor inserció en el mercat de treball, cosa que repercutirà positivament en la comunitat, així com en el conjunt de la societat.

“No obstant això, la situació actual posa de nou en perill els avenços aconseguits, exposant de nou a una major vulnerabilitat a la joventut gitana. D’aquesta manera només es podrà enfrontar l’antigitanisme d’una manera eficient i reforçada amb evidències científiques, tal com ens mostren les numeres investigacions que ens parlen de la importància de l’educació”, va argumentar Macías.

Igualment, Fernando Macías va destacar la imperiosa necessitat d’establir un marc normatiu que penalitzi l’antigitanisme, ja que, tot i les ambicioses iniciatives, la situació de les comunitats romanís a Europa segueix sent profundament preocupant.

El seminari també va comptar amb la participació de Mercedes Porras, presidenta de la Fundació Privada Pere Closa i de Marta Massagué, responsable del Servei d’Atenció i Suport als Joves del Servei d’Ocupació de Catalunya, que va presentar els instruments amb què es compta des d’aquest servei per a la recerca de feina i de la millora de l’ocupabilitat de la joventut catalana.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies