L’Institut El Calamot de Gavà reflexiona entorn la inclusió de l’alumnat gitano amb diferents centres educatius europeus

L’Institut El Calamot de Gavà reflexiona entorn la inclusió de l’alumnat gitano amb diferents centres educatius europeus

El passat dimecres, l’Institut El Calamot de Gavà va organitzar una jornada de debat entorn a l’actuació educativa en contextos de diversitat cultural i social amb la participació d’alumnat i professorat d’instituts de cinc països europeus.

La jornada estava emmarcada dins del projecte europeu Students Become Citizens (2019-1-BE02-KA229-060197) que reuneix a cinc instituts de Bèlgica, Itàlia, Dinamarca, Noruega i Catalunya. El projecte té com a principal objectiu conscienciar els joves envers qüestions de ciutadania i minories socials a través de l’intercanvi de bones pràctiques entre centres escolars per tal que els joves participants esdevinguin ciutadans més responsables, actius i compromesos amb el seu entorn.

Durant dos cursos escolars, prop de 25 alumnes de l’Institut El Calamot tindran l’oportunitat de visitar els diferents països que formen part del projecte i participar dins d’un programa dissenyat per promoure la reflexió entorn a diferents aspectes lligats a la participació i la diversitat social. A la vegada, el professorat que acompanya a l’alumnat pren part d’un intercanvi de bones pràctiques amb els professors de la resta de països.

La darrera setmana, l’Institut El Calamot va acollir als estudiants i professors internacionals. Dins del programa d’activitats, dimecres va ser el torn d’una conferència per aprofundir en l’atenció educativa que rep la comunitat gitana. L’obertura de la conferència va córrer a càrrec de Marcos Berenguer, director de l’Insititut El Calamot, Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, Mercè Campodarve, regidora d’educació de Gavà, i Ramon Vílchez, responsable del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya.

En la seva presentació, Ramon Vílchez va indicar que “la normalització del Poble Gitano ha de venir en tots els seus aspectes, al món laboral, sanitari, cultural, però sobre tot, a l’àmbit educatiu. Sense la igualtat en els nivells educatius, no hi haurà normalització del Poble Gitano”. També va reivindicar un sistema educatiu molt més igualitari i que pugui revertir les desigualtats socials. “Sovint parlem de l’absentisme i l’abandonament escolar de la comunitat gitana a secundària. Però com no volen abandonar si quan surten de primària, d’aules segregades, just saben sumar i restar? Jo abandonaria també”, qüestionava Ramon Vílchez.

Seguidament Fernando Macías, professor de la Universitat de Barcelona i tècnic del Pla Integral del Poble Gitano, va fer una ponència sobre les mancances del sistema educatiu per garantir l’equitat amb l’alumnat gitano. En primer lloc, Fernando va fer un repàs a la situació social i educativa de la població gitana i va situar les causes de les desigualtats al propi sistema educatiu i a l’antigitanisme que frena els progressos que es fan des del món de la política.

Entre els problemes del sistema educatiu, Macías va ressaltar la segregació per grups de nivell, l’adaptació curricular, la disminució del nivell impartit i les polítiques i pràctiques basades en prejudicis i estereotips, i va recomanar canviar les pràctiques educatives prenent com a referència la investigació científica per millorar l’èxit acadèmic de la població gitana.

Per finalitzar la seva presentació, Fernando Macías va compartir els bons resultats obtinguts pel Pla Integral del Poble Gitano en el desenvolupament d’accions educatives d’èxit  basades en l’evidència científica.

L’Andrea Fernández va motivar al públic amb la seva experiència personal

Tot seguit, l’Andrea, antiga alumna gitana de l’Institut Calamot, va compartir amb el públic la seva experiència com a estudiant. L’Andrea, veïna del barri de Ca n’Espinós, no ho va tenir fàcil, i va explicar que tot i que va arribar a l’ESO amb un bon nivell, “estava una mica desorientada, estudiar no era la meva meta, no tenia motivació. Els professors em recolzaven, però no acabava de confiar en mi mateixa”. Quan s’acostava al final de l’educació secundària, en una xerrada d’orientació amb la resta del grup, l’Andrea es va adonar que “si les meves companyes tenien aspiracions, jo també podia tenir-les”. Llavors es va plantejar com a meta un Cicle Formatiu, però veient el documental d’una mestra gitana a la televisió es va convèncer de que podia aspirar al màxim i avui dia és estudiant de Psicologia.

L’Andrea va compartir les seves aspiracions actuals. “Vull ser psicòloga a l’àmbit de l’educació, per combatre l’exclusió. Vull treballar a una escola com a psicòloga ajudant a tothom i motivant per a que ningú doni mai res per perdut”. I vol deixar molt clar que el fet de ser gitana no hauria de significar cap obstacle per estudiar. “Ara que sóc a la universitat, faig xerrades amb altres persones perquè vegin que es pot. Em sento més gitana que mai, tinc més ganes de dir-ho que mai, perquè crec que des de la meva posició com a estudiant universitària puc confrontar millor a la gent que diu que les dones gitanes no podem i que creuen que no tenim la capacitat suficient”.

Després d’escoltar l’inspirador missatge de l’Andrea, va tenir lloc una taula de debat sobre les escoles inclusives. Van participar Marcos Berenguer, Mercè Campodarve, Ramon Vílchez, Fernando Macías i la pròpia Andrea Fernández. El director de l’Institut El Calamot, Marcos Berenguer, va explicar que una escola inclusiva és aquella en la que “cadascú dels alumnes aconsegueixen els seus objectius” i, per fer-ho possible aposten per “la coeducació i la presència de dos professors a l’aula per atendre la diversitat de necessitats presents a cada grup”. Per la seva banda, Ramon Vílchez va reclamar la necessitat de desenvolupar “polítiques molt més transversals, posant al centre la comunitat i augmentant la promoció de referents positius”. Per concloure la taula, Fernando Macías va cridar l’atenció sobre el fet que “sempre apuntem als estudiants, a les seves famílies i a les seves condicions socials com a causants del fracàs escolar, però que aquesta és una responsabilitat del sistema educatiu”.

Per finalitzar la jornada, els prop de seixanta alumnes presents al públic i vinguts dels diferents països europeus que formen part del projecte van debatre en petits grups sobre la inclusió de minories culturals dins de les escoles.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies