Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona commemoren el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona commemoren el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

El passat 28 de gener, el Palau de la Generalitat va acollir una conferència per recordar les víctimes de l’Holocaust  que va ser seguida per la cerimònia del record al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

El Palau de la Generlitat es va omplir de gom a gom per recordar les víctimes de l’Holocaust

Enguany la conferència va córrer a càrrec del professor d’Història Moderna i Contemporània Javier Rodrigo Sánchez. La reflexió sobre el paper de la memòria i de la historiografia en la construcció del relat de l’Holocaust va ser el tema central. Per Rodrigo “els  camps d’extermini han estat oberts durant anys a la filosofia, a l’antropologia o la religió, i gairebé sempre han estat tancats a la historiografia. Hi ha molta més interpretació del que va succeir que no pas reconstrucció històrica”. La raó d’aquest fet Rodrigo la situa a que “la major part de la documentació de l’Holocaust es troba a països com Polònia, Bielorússia, Lituània o Ucraïna, i els historiadors i historiadores fins als anys 90, quan va caure el teló d’acer, no van poder accedir a les fons documentals de els camps d’extermini”.

El professor Rodrigo també va explicar que l’àmbit de la memòria  “és l’única font per conèixer històries fonamentals. Hi ha aspectes de l’Holocaust sobre els quals no hi ha cap tipus de documentació directa”, i que gràcies a la visió que ens aporta el terreny de la memòria “avui podem acostar-nos amb noves fonts, a una altra mirada, la de les víctimes, però també la dels botxins”. Per Rodrigo, aquesta és la tasca pendent dels historiadors, “analitzar les raons dels botxins i això implica comprendre -que no justificar o blanquejar- els contextos i processos que van portar a centenars de milers de persones a acceptar i tolerar les morts de sis milions de persones. Sinó mai no podrem apropar-nos al perquè de l’Holocaust. Per a això la memòria és molt important”.

L’acte del Palau va ser presidit per la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, i pel Regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, qui va cridar l’atenció sobre el fet que “recordant no prevenim que torni a passar. Amb la memòria, que és imprescindible, no hi ha prou. La commemoració ens deixa el llegat de la feina tossuda i obstinada que hem de fer cada dia. Auschwitz, Chelmo, Treblinka, Dachau, Buchenwald, ens deixen l’exigència ètica del compromís amb l’antifeixisme i l’antiracisme”. Rabassa també va remarcar que “de l’horror dels camps de concentració i extermini va sortir la convicció que no hi ha ciutadans de primera i de segona, que la democràcia, per imperfecta que sigui, requereix salvaguardar i protegir els drets de les cultures diverses i les maneres diverses d’entendre el món, de la necessitat de plantar cara a ideologies que promouen l’odi, l’antisemitisme i el racisme”.

Al seu torn, la consellera Ester Capella va reclamar la funció preventiva dels actes de commemoració de les víctimes. “Cal recordar que el camí de la vida normal als camps d’extermini va tenir en la història moltes estacions. Hi ha un procés gradual d’exclusió, de marginació, de lleis restrictives, de generació d’una opinió pública hostil. Les alarmes s’han d’activar quan comença el procés i per això es tan necessària la memòria col·lectiva, una memòria que es fa contra els grans enemics que hem de combatre: l’oblit, el revisionisme, la negació i la banalització”.

Per finalitzar l’acte al Palau de la Generalitat, els actors Ferran Lahoz i Isabelle Bress van fer una lectura dramatitzada de diferents textos i testimonis de les víctimes de la barbàrie nazi.

Tot seguit, l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va donar la benvinguda al Saló de Cent de l’Ajuntament, espai que va acollir la tradicional encesa d’espelmes en record dels diferents col·lectius perseguits pel nazisme. En record dels jueus exterminats pels nazis va encendre l’espelma Sophie Haziot Karsenti, responsable de comunicació de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB); en record de la resistència jueva va encendre l’espelma Uria Yehudai en representació de la Comunitat Jueva ATID de Catalunya; en record del milió i mig de nenes i  nens víctimes de la barbàrie nazi va encendre l’espelma el rabí David Liebersohn de Jabad Lubavitch; en record de les víctimes del Poble Gitano va encendre la vela Francisca Perona, de l’Associació Rromane Glasurǎ – Veus Gitanes; en record dels republicans deportats als camps nazis va encendre la vela François Jené Cánovas, fill de la Sra. Braulia Cánovas Mulero, deportada a Ravensbrück; en record dels altres col·lectius que patiren persecució del nazisme va encendre la vela Xose Bieito Eres Rigueira, de l’associació GAG-Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals; i en record en record dels “Justos entre les Nacions”, aquells homes i dones que arriscaren la seva vida per salvar els perseguits, va encendre la vela el cònsol general d’Argentina, Alejandro E. Alonso.

A continuació es va guardar un minut de silenci en record de totes les víctimes i es va donar pas a les intervencions del alumnes de l’IES Francisco de Goya de Barcelona, de la Xarxa de memòria i de prevenció del feixisme “Mai Més” de l’Amical de Mauthausen i altres camps. Per concloure l’acte, es va escoltar l’himne del Poble Gitano, el Gelem Gelem, i el Cant dels ocells.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre