Les dones gitanes fan seva la Universitat de Barcelona per una tarda amb la voluntat que sigui per sempre

Les dones gitanes fan seva la Universitat de Barcelona per una tarda amb la voluntat que sigui per sempre

L’associació de dones gitanes Drom Kotar Mestipen va reunir gairebé 400 persones per celebrar la seva 18a Trobada d’Estudiants Gitanes a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Parlar de dones gitanes i educació implica parlar de superació, de motivació, d’estima pròpia o de suport, però també implica parlar d’obstacles, de paternalisme i d’antigitanisme. Tots aquests temes van ser presents a la 18a Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya organitzada per l’associació Drom Kotar Mestipen, un espai on les dones gitanes van poder compartir les seves il·lusions i les eines que tenen per poder complir els seus somnis respecte l’educació.

La trobada es va realitzar el passat 30 de novembre a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a la Sala Paraninfo. Primerament, va tenir lloc una taula de presentació de l’acte i de benvinguda per part de la Sra. Ana Contreras, presidenta de Drom Kotar Mestipen, la Dra. Mercè Puig, Vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, el Sr. Ramón Vilchez, responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social de la Generalitat de Catalunya, el Dr. Jesús Maria Prujà, Cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Ana Lebrón, Presidenta de la Federació d’Associacions Culturals i Educatives de Persones.

De dreta a esquerra, la Sra. Ana Lebrón, el Dr. Jesús Maria Prujà, la Dra. Mercè Puig, la Sra. Ana Contreras i el Sr. Ramón Vilchez

Una trobada per denunciar l’antigitanisme present al sistema educatiu

Lluitar contra les barreres imposades pel racisme i exercir el dret a l’educació o al treball en igualtat de condicions, requereix de molta determinació i empenta. I això és el que van transmetre les diferents referents convidades per l’organització a la següent taula de treball. Totes elles van compartir les seves vivències i el seu esperit combatiu a prop de 400 dones gitanes vingudes de les ciutats de Girona, Figueres, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Barcelona, Sant Adrià de Besós, Hospitalet del Llobregat, El Prat del Llobregat i Badalona.

La Sra. Jelen Amador, Llicenciada en Dret i Doctora en Sociologia, va iniciar la taula de referents aportant evidències des de la recerca sobre les diferents formes en què l’antigitanisme s’expressa dins del sistema educatiu. La Jelen va explicar que la segregació escolar, ja sigui per l’existència d’escoles gueto o per agrupar als nens i nenes homogèniament segons el seu nivell acadèmic, acaba per “rebaixar la qualitat de l’educació i les expectatives del professorat en el seus alumnes”, i va remarcar que “els pares i les mares gitanes exigeixen una educació de qualitat que prepari als seus fills per arribar a la universitat si aquest és el seu desig, en comptes d’expulsar-los del sistema i condicionant el nostre futur i les nostres oportunitats”. I es que segons l’enquesta realitzada per l’Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2015 sobre població romaní, el 70% de la població gitana espanyola no acaba l’educació secundària mentre que, per la resta de la societat, aquest índex és del 20%, 50 punts per sota.

La majoria de les ponents d’aquesta mateixa taula eren dones joves que van abandonar el sistema educatiu i que el van reprendre més tard, o bé, joves que van ser orientades cap a formacions no universitàries simplement perquè el seu professorat no va promoure expectatives més ambicioses en elles. Si més no, totes elles van donar un testimoni d’esperança, transformació i alegria a totes les nenes i dones presents.

L’Amparo Santiago –o Nona, tal i com la coneixen els seus amics i familiars– va explicar que un dels seus professors de l’Institut li va qüestionar que estigués a l’escola perdent el temps estudiant, ja que “com tots el gitanos acabaria abandonant els estudis”. Poc després, la Nona va acabar abandonant l’escola. Però ara, tot i ser mare de nens petits, la Nona ha pogut accedir a la universitat, per cursar estudis de Psicologia, mitjançant la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys amb el recolzament del Pla Integral del Poble Gitano. Està obtenint molt bons resultats.

La història de la Maria Cortés, estudiant de Pedagogia, i de la Sara Santiago, estudiant d’Infermeria és exactament la mateixa. Quan totes dues cursaven l’ESO van ser orientades pel professorat a fer Cicles Formatius de Grau Mig. Més tard, totes dues es van adonar que les seves aspiracions havien de guiar-les cap a la universitat. Van finalitzar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà, van preparar durant un any la prova d’accés a Cicles Formatius de Grau Superior, van cursar els cicles superiors i més tard van arribar a la universitat després d’un llarg itinerari acadèmic basat en una mala orientació acadèmica i les baixes expectatives dels seus professors a secundària. La Sara va explicar a nenes i mares expectants com és el seu dia a dia a la facultat d’infermeria i va compartir el seu excel·lent en el seu darrer examen, tot malgrat la poca confiança que van tenir en ella. Va animar a les noies presents a “no abandonar l’ESO ni el que vingui més tard, perquè hem de callar molts prejudicis”.

Prop de 400 dones gitanes d’arreu de Catalunya van omplir la Sala Paraninfo de la Universitat de Barcelona en una trobada sense precedents.

Una trobada per transmetre confiança, motivació i avenços

A banda de denunciar les situacions amb les que es troben les dones gitanes al sistema educatiu, la trobada també va ser un espai per fer propostes, per animar i per recolzar a les més joves a no deixar-se vèncer per les traves que hi trobaran pel camí. Plens de força i humilitat van ser els missatges que les àvies Cidipe de Sa i Manuela Cortés van transmetre al públic. La Manuela, àvia i mare d’una jove estudiant de medicina va transmetre el goig que les noies estudiïn i va agrair el suport que reben del Pla Integral del Poble Gitano i de l’associació d’estudiants gitanos Campus Rom. La Cidipe, també àvia i mare d’estudiants gitanes, va ressaltar les oportunitats que tenen avui dia les noies gitanes en comparació a les oportunitats que ella va tenir de més jove, “si jo hagués tingut una miqueta d’ajuda hauria pogut complir el meu somni, ser escriptora. No vaig poder, però ara, a la meva edat, estic aprenent a llegir i escriure”, i va animar a la resta de mares i àvies a recolzar les seves filles perquè “voler és poder”.

La filla de la Manuela Cortés, la Raquel, va compartir un testimoni molt motivador. Va abandonar l’escola amb 14 anys, però després del seu segon fill i animada per la seva família va decidir que seria metge. Llavors, la Raquel va preparar per la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, la va aprovar i ara es troba cursant el segon curs de medicina amb unes notes lloables. “He passat de contar amb els dits de la mà a fer experiments al laboratori amb cèl·lules o a fer pràctiques a l’hospital amb pacients”, va compartir la Raquel amb el públic. També va transmetre l’enriquidor d’estudiar, tant per a ella com per a la seva família, “ara sóc més partícip de la vida escolar dels meus fills, els puc ajudar a fer els deures i a estudiar i, ara amb el meu exemple, ells també comencen a pensar amb les carreres que els hi agradaria estudiar de grans a la universitat”.

Com la Raquel, un total de 35 gitanos i gitanes han aconseguit arribar a la universitat gràcies al Grup d’Accés a la Universitat (GAU), una iniciativa del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya que prepara als seus estudiants per superar amb èxit la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, probablement l’acció més transformadora del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb el Poble Gitano.

A més d’aquesta iniciativa, Jesús Maria Prujà, Cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, va explicar com, juntament amb el Pla Integral del Poble Gitano, van trobar una solució per treure endavant una acció afirmativa que facilités el camí dels estudiants gitanos i gitanes, aconseguint que les universitats públiques catalanes i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya reservin una plaça en cadascun dels seus graus universitaris per a estudiants gitanos que tinguin aprovada la prova d’accés a la universitat tot i que no els hi arribi la nota.

L’impacte d’aquests estudiants en la imatge que es té del Poble Gitano, tant a dins com a fora de la pròpia comunitat, pot marcar un punt d’inflexió. Precisament, Ramón Vilchez, responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social de la Generalitat de Catalunya, va reivindicar “l’impacte que té a la societat majoritària trobar persones gitanes ocupant càrrecs de relleu”, i va aprofitar la presència de la Dra. Mercè Puig, vicerectora de la Universitat de Barcelona, per compartir el desig de que “tant de bo tinguem aviat vicerectores gitanes”. Al que la pròpia Mercè Puig li va contestar que “també vull veure vicerectores gitanes aquí”, però per aconseguir-ho, “a més del suport que podem brindar des de la universitat i des de l’administració, cal el suport de les famílies i, sobretot, l’esforç personal d’estudiar”.

Un dels moments més agraïts per les dones que van assistir a la trobada va ser el moment de treballar en petits grups i poder expressar les seves inquietuds i desitjos respecte l’educació. Entre les seves conclusions es trobaven la idoneïtat de portar aquestes trobades als barris i a les escoles; la voluntat de que estudiar i ser gitana sigui vist amb normalitat; la necessitat de continuar treballant amb el professorat i les famílies; la necessitat de participació de les dones gitanes en els diferents àmbits educatius –com a professionals, com a mares i com a estudiants–; la importància de confiar en una mateixa perquè la resta també confiï en elles; i el desig d’una escola més humana, més familiar, més participativa i on els professionals no escullin per elles.

Cal destacar també l’espai infantil de la Trobaba on van participar més de 50 nens i nenes, que acompanyaven a les seves mares, germanes i àvies.

El cant flamenc de Montse Cortés va ser el colofó perfecte per a la trobada organitzada per Drom Kotar Mestipen.

Amb aquesta trobada, Drom Kotar Mestipen ha celebrat els seus 20 anys de vida treballant per fer possible que les dones gitanes puguin aspirar al màxim en les seves vides, amb l’educació com a protagonista. Ana Contreras, presidenta de l’entitat, va explicar que en aquest ocasió volien fer una trobada diferent, ja que fins ara acostumaven a reunir-se a les escoles i als barris amb una població gitana més significativa. Enguany han escollit la universitat per “fer una passa més endavant i trencar juntes els límits que trobem les dones gitanes, omplint la universitat amb la nostra mirada”.

Com a punt i final a la trobada, i abans que les dones tornessin a les seves ciutats, l’artista flamenca Montse Cortés va delectar les participants amb una petita actuació, molt propera i molt càlida, que va servir per deixar el millor sabor possible a una trobada cada vegada més concorreguda.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies