Institucions i entitats celebren l’efemèride de l’arribada del Poble Gitano a terres catalanes

Institucions i entitats celebren l’efemèride de l’arribada del Poble Gitano a terres catalanes

El passat 26 de novembre, les ciutats de Figueres i Barcelona es van convertir en l’epicentre de les celebracions per commemorar l’arribada dels primers gitanos l’any 1415 a Perpinyà, ciutat que llavors pertanyia al Principat de Catalunya.

Thomas, fill del duc Bartholomei de Sanno de les Índies Majors d’Etiòpia va rebre a Perpinyà un salconduit signat pel llavors príncep d’Aragó Alfons V, el 26 de novembre de 1415, que el permetia a ell i la seva família peregrinar a Santiago de Compostela. Es suposa que aquest és el primer document que fa referència a l’arribada del Poble Gitano al nord de Catalunya. Per aquest motiu, la ciutat de Figueres ho ha volgut celebrar amb una jornada plena d’actividades culturals al centre de la ciutat.

Els actes es van iniciar pel matí amb una recepció solemne a l’Ajuntament de Figueres presidida per l’alcaldessa Agnès Lladó, i en la que també van participar destacats membres del Poble Gitano i del govern de Catalunya. José Castellón, regidor de Figueres i membre de la comunitat gitana de la ciutat va ser l’encarregat de presentar la jornada cultural. Amb el seu discurs, José Castellón, va reconèixer la feina feta i el paper que desenvolupen els gitanos més ancians de la ciutat i l’Associació de Veïns Consell de Savis del Barri de Sant Joan.

Simón Montero, President de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), va apuntar la necessitat de reconèixer la cultura gitana i el seu paper històric dins de la societat catalana. “El coneixement de la història és imprescindible per seguir avançant. Un poble sense història és un poble sense present i sense futur. A més, és important que es doni reconeixement a les aportacions que la cultura gitana ha fet a la cultura en general, a la construcció de la llengua i al paper que hem tingut a la història”, va explicar Simón Montero.

Per la seva banda, Manuel Heredia, assessor de la FAGIC, va explicar diferents anècdotes relacionades amb la comunitat gitana de Figueres però va remarcar que lo important és “sentir-se orgullosos pel present”, fent referència a la presència d’un regidor gitano a l’equip de govern i va emfatitzar el paper cabdal de “la participació gitana en la generació de polítiques locals que incideixin en la millora de les condicions de vida tant de la comunitat gitana com de la resta de ciutadans”.

Seguidament va parlar la Nàdia Fernández, una jove gitana de Figueres que actualment es troba estudiant el grau de Dret a la Universitat de Girona i treballa com a professora de la formació de familiars que finança el Pla Integral del Poble Gitano a Figueres per facilitar que gitanos i gitanes majors de 18 anys puguin aconseguir el Graduat en Educació Secundària Obligatòria. La Nàdia va indicar que aquests tipus de iniciatives són imprescindibles, ja que “la comunitat gitana necessita ser escoltada i necessita ser ajudada per desencadenar-se dels prejudicis socials existents i aconseguir la inclusió a la societat”.

Les reivindicacions sobre el coneixement i difusió de la història gitana a Catalunya també van ser presents a la taula. Pau Subirós, periodista figuerenc i investigador de la història gitana a la ciutat, va explicar alguns resultats de la seva recerca i va denunciar “el gran buit històric sobre el Poble Gitano a Figueres”, assenyalant la “manca de fonts i d’historiadors experts en el Poble Gitano de Catalunya”.

Tot seguit va prendre la paraula Bernat Valls, director general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Calalunya. Valls va explicar que aquest tipus de jornada són essencials pel “coneixement i reconeixement de les aportacions del Poble Gitano a Catalunya”. També va argumentar que al Departament “estem intentant donar passes cada vegada més fermes per la igualtat real del Poble Gitano” però va alertar que “el racisme específic que pateix el Poble Gitano impedeix una progressió més ràpida i efectiva”, tot reafirmant el compromís del govern per lluitar contra l’antigitanisme.

Per concloure la recepció, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, va expressar el seu orgull com a figuerenca per “fer un acte de reconeixement i de justícia com aquest”. “Figueres és la ciutat on molts gitanos van decidir aturar-se i que esdevingués casa seva desprès d’una llarga història de persecució, i avui podem dir que la història i la cultura figuerenca i catalana són més riques gràcies a les aportacions que el Poble Gitano ha fet a casa nostra”, va argüir Lladó.

David Gil i Sara Pareja de la Fundació Alícia van compartir diferents receptes de cuina gitana recollides al llibre “Halar. Cuina Gitana a Catalunya”.

A continuació, el actes de celebració es van traslladar a la Biblioteca Pública Fages de Climent on es va inaugurar l’exposició “600 Anys del Poble Gitano a Catalunya”. Una mica més tard, entre l’anada i vinguda de veïns pel mercat de la Plaça Catalunya, es va presentar el llibre “Halar. Cuina Gitana a Catalunya”, a la vegada que es va fer un taller en viu amb un parell de receptes del llibre.  Paral·lelament els alumnes de l’escola Pous i Pagès van poder gaudir d’un taller d’història i una sessió de contacontes gitanos.  A la tarda, novament a la Plaça Catalunya, va tenir lloc un concert final amb dos grups musicals del barri de Sant Joan, “Tambaleo” i “Gipsy Sirocco”.

Cent kilòmetres més avall, al barri de Gràcia de Barcelona, l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans (AGIPCAT) va celebrar l’arribada del Poble Gitano a Catalunya amb una gala en què es van lliurar diferents guardons a persones destacades per la comunitat gitana. Joan M. Girona va rebre el guardó “Carme Garriga” pel seu treball a l’àmbit de l’educació; Emilia Gimenez “La Maña” va rebre el guardó “Agustín Abellán, Chango” per la seva trajectòria artística; Antonia Santiago Amador “la Chana” va rebre el guardó “Pere Pubill Calaf, Peret” també per la seva trajectòria artística; Cèlia Sánchez va rebre el guardó “Manel Giménez, Oncle Manel” per la seva tasca dins del moviment associatiu gitano; i per últim, Candeli Reyes  va rebre el guardó “El Gitano Rumbero de l’Any .

A banda d’aquest guardons, AGIPCAT també va entregar premis honorífics als seus fundadors – l’Oncle Antonio Giménez, l’Oncle Santiago Hernández, l’Oncle Ramon Mariano, l’Oncle Amadeo Reyes, l’Oncle Ángel Giménez i l’Oncle Paquito Salazar–. A títol pòstum també van rebre aquest reconeixement en forma de premi honorífic l’Oncle Manel Giménez, l’Oncle Antonio Salazar i l’Oncle Pere Pubill “Peret”. També va rebre un premi honorífic per la seva tasca com a referent positiu, Enrique Batista, Caporal de los Mossos d’Esquadra de Tarragona, Domingo Jiménez com a referent educatiu, i Ramón Vilchez per la seva promoció de la comunitat gitana des de l’administració pública.

Entre premi i premi va sonar molta música, molta rumba catalana, entre els artistes convidats es trobaven el Gitanos de Perpinyà, Yumitus, Chipén, Candeli, Arrels de Gràcia, Sabor de Gràcia, Enrique Son, Kiki Maya, Paco Batista i Juan de Los Banis.

A la fi de la gala tots els artistes van pujar junts a l’escenari per delectar el públic amb un dels millors cartells possibles en el circuit actual de la rumba catalana

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies