Memòria Viva, la festa de comunitats de memòria, va aglutinar la participació de diferents entitats gitanes.

Memòria Viva, la festa de comunitats de memòria, va aglutinar la participació de diferents entitats gitanes.

El Festival Memòria Viva ha estat un espai de trobada per diferents col·lectius veïnals, comunitats i agents culturals que treballen en la construcció de la memòria històrica per tal de transformar el present i millorar el futur de comunitats i col·lectius que han quedat fora de la construcció de la memòria de la ciutat de Barcelona, com ara les dones, el Poble Gitano o les comunitats de migrants.

Amb la intenció de defugir del concepte de cultura com a un producte de consum i elitista, el programa de Cultura Viva de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha volgut posar la èmfasis en com les comunitats, els barris, els grups formals i informals, s’organitzen per posar en circulació les seves pròpies pràctiques creatives i culturals, com construeixen els seus propis relats i les formes simbòliques i estètiques que necessiten per situar-se en el seu present. D’aquesta manera, l’ICUB ha generat un marc institucional que dóna importància a formes culturals, sovint menystingudes, definides com a folklore o pràctiques residuals.

Dins d’aquest marc neix la Xarxa de Comunitats de Memòria, una agrupació d’entitats i col·lectius veïnals que han analitzat com es construeixen els relats històrics a la ciutat i quins són aquells que han quedat invisibilitzats dins de la història més hegemònica. En una primera fase de treball de la Xarxa de Comunitats de Memòria van sorgir diferents eixos de treball, a partir dels quals enriquir el relat de la ciutat. Mariló Fernández, membre de LaFundició i responsable de la xarxa, ens explica que “en les primeres trobades de discussió van sorgir diferents eixos ens ajudaven a erosionar el discurs més hegemònic. La “gitaneitat”, el feminisme, les migracions, el paisatge i l’arxiu ens permeten moure l’objectivitat amb el qual s’ha construït el relat de la història hegemònica –una història blanca, burgesa, patriarcal, heteronormativa, …”.

En aquesta segona fase es va presentar la Festa Memòria Viva, un festival cultural d’una setmana de duració, del 13 al 19 d’octubre, on fer visible el treball fet per la Xarxa de Comunitats de Memòria durant els darrers dos anys. En la trobada es va debatre a la vegada que es van fer presents diferents pràctiques culturals arrelades a la vida quotidiana i al territori com ara la costura o la cuina, tasques feminitzades i formes tradicionals de cura de la família, funcions i protagonistes oblidades en la construcció del relat històric de la ciutat.

La cultura i la identitat gitana va ser altre dels eixos del festival cultural. Mariló Fernández explicava la importància del Poble Gitano dins de la nostra societat, “La gitaneitat és un dels espais de resistència històricament més importants per entendre com hem instaurat l’hegemonia. La identitat gitana ha estat un dels elements que més ha molestat al sistema i que el sistema més ha intentat subalternitzar i demonitzar, per tal d’eliminar la seva potencialitat per generar un marc de convivència més heterogeni”.

Entre les activitats desenvolupades amb participació gitana vam poder gaudir de la posada en escena de nou de l’obra de teatre AKANA a la Sala Moragues d’El Born CCM, un espectacle organitzat per les associacions Centre Cultural Gitano de La Mina i Rromane Glasurǎ on joves i infants denuncien l’anitigitanisme de la societat. La Conferència “Històries subalternitzades, identitat i memòries persistents”, que va comptar amb la participació de l’historiador gitano Rafael Buhigas i el professor Ibrahima Wane, va ser un espai de debat sobre les relacions entre la memòria històrica i les formes d’opressió cultural.

Algunes de les activitats planificades es van haver d’ajornar, fins el proper mes d’abril, en motiu de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el “procés”. Entre aquestes activitats, amb participació d’entitats gitanes, es troba una ruta històrica guiada pels carrers on es van desenvolupar els principals fets de la darrera de les bullangues del segle XIX, la Jamància; una Rromano Kidipen, una trobada on els participants faran un cistell de vímet mentre es conversa sobre com generar arxius de memòria històrica amb els responsables de diferents arxius a la ciutat; la Ruta per la Rumba del carrer de La Cera i una conferència cantada sobre l’historia cultural del flamenc.

L’Associació Gitana Lachó Bají Kalí forma part de la Xarxa de Comunitats de Memòria i és un dels principals motors de la programació de la Festa Memòria Viva. Mercedes Gómez, responsable de l’entitat, ens indica que la participació gitana és essencial en aquests espais per tal de fer visible la cultura gitana. “Pensem que havíem de participar en Cultura Viva perquè mai s’ha comptat amb els gitanos en la construcció de la memòria de la ciutat i del seu patrimoni cultural. La nostra cultura és molt viva i som presents a tots els àmbits de la ciutat, però mai es compta amb la nostra opinió, sempre se’ns invisibilitza. Amb la nostra participació podem explicar la nostra forma de fer i dir que som presents a la ciutat”, ens va comentar la Mercedes.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies