La música i la supervivència romaní es troben a Barcelona

La música i la supervivència romaní es troben a Barcelona

El passat divendres 17 de maig l’Estudio Nómada de dansa i l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia van realitzar una conferència amb la que van donar a conèixer les danses romanís de països com Egipte, l’Iraq, Brasil i Espanya.

Antigues llegendes perses relacionen el nostre origen amb el regal de músics i artistes indis als reis de Pèrsia a mitjans segle V de la nostra era, llegendes explicades en les seves cròniques pels poetes Firdusi i Hazma de Ispaham. I encara que es tracti d’històries difícilment contrastables, el que sí és cert és que els músics romanís de tot el món s’han caracteritzat per un gran virtuosisme tècnic i el domini del ritme i la melodia, el Rāga i el Tāla, els principis en què es basa música hindú ancestral.

El projecte Gypsy Soul de l’Estudio Nómada de dansa ha volgut reunir a Barcelona la riquesa i diversitat de la música gitana amb diferents tallers de danses romanís duran el passat cap de setmana. Abans però, divendres 17 de maig, van realitzar una conferència conjuntament amb l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia on van explicar la situació de les comunitats romanís a l’Iraq, Egipte, Brasil i Europa.

Ricard Valentí, president de l’entitat gitana, va iniciar la conferència explicant com l’antigitanisme està creixent al llarg i ample del continent europeu exposant diferents exemples i generant un ampli debat sobre la inclusió de les comunitats romanís.

A continuació, les formadores del taller de ball van explicar les peculiaritats de les danses de diferents grups romanís. D’especial interès van ser les exposicions de les poc conegudes comunitats gitanes d’Egipte i l’Iraq. La ballarina Assala Ibrahim va ser l’encarregada de portar un trosset del país iraquià a Barcelona. “La dansa de les dones Kawliya ens remunta a l’antiga Mesopotàmia”, així descrivia Ibrahim el ball de les gitanes iraquianes. I és que la principal de les aportacions que les comunitats romanís han ofert al món ha estat prendre prestats els folklores dels llocs on s’assentaven i transformar-los fins al punt de generar noves músiques que aconsegueixen sobreviure segles i segles, mantenint un nexe amb el passat i amb el territori.

Assala Ibrahim va explicar que no es va conèixer la relació dels Kawliya amb els gitanos fins fa ben poc, quan diferents investigacions van apuntar al seu origen hindú i la seva relació històrica amb el Poble Romaní. I de la mateixa manera que els seus cosins llunyans que van arribar al vell continent, els Kawliya han conservat la seva idiosincràsia com a poble fins al dia d’avui dia, amb una cultura i una llengua diferenciades. La ballarina també va explicar la situació d’exclusió social que pateixen a l’Iraq, “després de gairebé mil anys a l’Iraq, Saddam Hussein els va reconèixer com a ciutadans iraquians, però actualment se’ls hi ha retirat la nacionalitat. Tan sols poden obtenir el passaport iraquià si renuncien a la seva música i la seva cultura”, va comentar Ibrahim.

Fanny Sepúlveda, formadora d’Estudi Nòmada, va explicar la realitat actual de les ballarines Ghawazee, les gitanes del Nil. Amb una dansa marcada per la força rítmica i per l’engalanat dels seus vestits, les Ghawazee van dominar el folklore egipci per molt temps. No obstant això, en els últims anys i amb la prohibició de les seves actuacions a la via pública, el seu prestigi musical s’ha anat deteriorant i avui s’han convertit en un reclam turístic més del país, perdent la transcendència social que van tenir en temps passats.

Per finalitzar la conferència, el fotògraf Jordi Oliver va explicar el seu projecte fotogràfic també anomenat GYSPY SOUL que el va portar a recórrer el camí invers realitzat pels gitanos, d’Espanya a l’Índia, buscant conèixer i fotografiar les diferents comunitats romanís i el seu esperit musical. Jordi va explicar que les algunes de les fotografies realitzades en aquest viatge van servir també per denunciar les condicions en què vivien diferents famílies a les ciutats d’Arles (França) i Sarajevo (Bòsnia), on van aconseguir fer de mediadors amb l’administració i reubicar famílies romanís en habitatges més dignes.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies