La biennal de Venècia acull l’exposició d’art romaní FUTUROMA

La biennal de Venècia acull l’exposició d’art romaní FUTUROMA

Divendres passat 10 de maig es va inaugurar l’exposició d’art romaní FUTUROMA dins dels diferents esdeveniments que componen la 58a edició de l’Exposició d’Art Internacional de Venècia.

La Biennal de Venècia, oberta al públic de principis de maig fins a finals de novembre, és l’exposició d’art més important a nivell mundial. Museus, galeries, fundacions, parcs i antics recintes industrials acullen exposicions de diferents països, fent de Venècia la capital internacional de l’art durant mes de sis mesos.

Per tercer cop a la seva història, el major aparador d’art a nivell mundial acull una exposició d’art romaní. La inauguració de FUTUROMA, com s’anomena l’exhibició romaní, va tenir lloc divendres 10 de maig al Palau Cavalli Franchetti, on van intervenir diferents personalitats del món de la política i de la cultura. Artistes com Dorantes, Santino Spinelli, Dijana Pavlovic, Gypsy Robot, Delaine Le Bas i Mihaela Dragan van amenitzar la recepció amb música, poesia i teatre.

FUTUROMA té com a objectiu apropar obres mestres romanís a una àmplia audiència, destacant les contribucions dels gitanos com a ciutadans i part integral del panorama cultural europeu. Comissariada per Daniel Baker i promoguda per l’Institut Europeu Romaní per a les Arts i la Cultura (ERIAC), l’exhibició reuneix les obres de catorze artistes contemporanis romanís, amb edats compreses entre els vint i els noranta-cinc anys d’edat, de vuit països europeus -Bòsnia i Hercegovina, la República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Eslovàquia, Suècia i el Regne Unit-.

FUTUROMA utilitza diferents elements artístics i comunicatius per explorar el paper que juga l’art contemporani romaní en la definició i reflexió de la pròpia cultura romaní. L’exposició ofereix noves reinterpretacions del passat, present i futur de les comunitats romanís, denunciant l’actual situació d’exclusió social i cultural i examinant esdeveniments del passat.

Per Zeljko Jovanovic, president de l’ERIAC, exhibir a la Biennal de Venècia “és immensament important per a nosaltres, ja que podem mostrar la nostra visió de nosaltres mateixos”, a més de ser una gran ocasió per demostrar que “quan les regles són clares i justes, i quan no som jutjats pel color de la nostra pell sinó per la riquesa del nostre talent, podem fer-ho tan bé com qualsevol altre poble que hagi establert una nació”.

Timea Junghaus, directora de l’ERIAC, explica que aquesta és una gran ocasió per poder definir-se en primera persona i lluitar contra els estereotips i prejudicis que, darrerament, tant s’estan reproduint per diferents partits populistes a tot Europa. “La societat majoritària ha tingut el control de les narracions i imatges associades als romanís a través de la literatura, les arts visuals, els estudis acadèmics, les polítiques públiques i els mitjans de comunicació. Junts, estem educant al món sobre el canvi necessari en la narrativa i les polítiques: Nosaltres, els romanís, estem desafiant aquests estereotips i conceptes erronis en creant contranarraciones basades en discursos autèntics i apoderadors, creats i expressats pels propis membres de la comunitat romaní”.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies