La FAGiC promou l’intercanvi de bones pràctiques en l’àmbit de salut

La FAGiC promou l’intercanvi de bones pràctiques en l’àmbit de salut

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya va organitzar dijous passat a Barcelona la jornada de formació Ʒivipen thaj Sastipen, Vida i Salut, amb la finalitat d’intercanviar bones pràctiques dins de l’àmbit de salut en la intervenció social amb la comunitat gitana.

Les desigualtats que afecten a la població gitana en relació a la societat majoritària es fan evidents en diferents àmbits. Un dels principals és el de la salut, existint investigacions que arriben a establir una esperança de vida, per part de la població gitana, 10 anys inferior a la resta de la població.

Precisament a la llum d’aquesta investigació, l’any 2010, va sorgir la Xarxa Equi-Sastipen-Rroma, una agrupació que engloba més d’una vintena d’entitats gitanes que lluiten per millorar les condicions de salut de la població gitana. Una d’aquestes entitats és la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC), organitzadora, conjuntament amb l’Associació Gitana d’Astúries UNGA, de la jornada de formació i sensibilització el passat dijous 30 de novembre a Barcelona. La jornada estava especialment dirigida a professionals de salut que treballen amb població gitana.

La jornada de treball va ser inaugurada per la Carme Cabezas, Subdirectora general del Departament de Salut, el Ramon Vichez, Responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, i el Simón Montero, President de la FAGiC. Vílchez va remarcar la importància de “fer avaluacions clares i objectives per conèixer l’impacte real en la població dels diferents projectes que es realitzen dins l’àmbit de salut”. Per la seva banda, Montero va emfatitzar l’orientació al treball de la Federació des d’un enfocament basat en els drets humans, “qui ve a la Federació no és una persona usuària o beneficiària, sinó que es tracta d’una persona titular d’una sèrie de drets que cerca en nosaltres l’eina, a través de la qual, fer efectius aquests drets”.

La primera ponència de la jornada va anar a càrrec de la Diana Gil González, professora titular de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat d’Alacant i Directora de la Càtedra de Cultura Gitana a la mateixa universitat. Gil va explicar que les desigualtats en salut s’han d’analitzar des d’un enfocament que tingui en compte els determinants socials de la salut i els processos d’exclusió que afecten diferents col·lectius, com és el cas del Poble Gitano. Gil va comparar l’Enquesta Nacional de Salut amb els resultats de dues enquestes de salut realitzades amb població gitana en els anys 2009 i 2014, tot això per posar en relleu que les fortes desigualtats que afecten la població gitana en matèria de salut no només no han disminuït sinó que han empitjorat. L’únic aspecte positiu a destacar d’aquest estudi comparat segons la professora Gil és la millora de la prevenció ginecològica per part de les dones gitanes, ja que han augmentat les visites a ginecologia i la realització de mamografies.

Seguidament, Javier Arza, Professor del departament de Treball Social de la Universitat Pública de Navarra, va explicar els diferents factors que ajuden a explicar les desigualtats en salut. Entre ells va ressaltar l’exclusió social, la discriminació i factors culturals, com ara la resistència i desconfiança generada cap a les institucions gachés. Arza també va argumentar les claus perquè les institucions sanitàries siguin més interculturals i estiguin més habilitades per treballar amb persones de procedències culturals diverses. Entre aquestes claus va destacar la necessitat d’incorporar professionals gitanos als equips de treball, l’aliança de les institucions sanitàries amb el moviment associatiu o la capacitació en competències interculturals per part dels professionals sanitaris.

Seguidament, José Antonio Jiménez “Román”, President d’UNGA i principal impulsor de la Xarxa Equi-Sastipen-Rroma, va explicar els difícils inicis de la xarxa, començant amb tan sols tres entitats fa set anys, i com han aconseguit evolucionar fins a les 21 entitats que engloben la xarxa actualment. Però per Román també ha estat molt important l’evolució del treball realitzat, ja que va destacar que “hem arribat a treballar avui dia assumptes com la diversitat sexual o la parentalitat positiva”.

A continuació va tenir lloc un intercanvi de bones pràctiques en l’àmbit de la millora de la salut amb població gitana. D’especial interès pel públic van ser un projecte de reducció de l’obesitat infantil desenvolupat per l’Equip d’Atenció Primària de Figueres en un context escolar i amb participació de les famílies, i la presentació de la Xarxa Artemisa, un projecte de medicació sanitària dirigit especialment a dones gitanes a la comunitat de Madrid.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies