La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya acaba de fer els 25 anys

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya acaba de fer els 25 anys

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, la FAGiC, ha fet aquest mes de novembre 25 anys d’història. La FAGiC va néixer amb l’objectiu de defensar i promoure els drets del poble gitano i la seva cultura i, a dia d’avui, s’ha convertit en l’organització gitana més representativa de Catalunya, aglutinant a la gran majoria de associacions gitanes del territori.

La Federació va néixer gràcies a l’empenta de l’Associació Gitana de Sabadell, el Centre Cultural Gitano de la Mina i l’Associació Gitana de Gràcia. Diversos dels seus membres havien participat prèviament en la creació de la federació Unió Romaní a Madrid, i van voler importar aquesta mateixa iniciativa a Catalunya per a poder reunir el món associatiu gitano present al nostre territori. Persones com el Tío Marchena o Manuel Heredia van començar a visitar els municipis amb més presència gitana i els van motivar a participar i unir-se a la iniciativa. Així el 1991, en un moment en què el moviment associatiu gitano es trobava en ple procés embrionari, van aconseguir reunir dotze entitats i fundar la FAGiC.

En aquell temps la situació en què vivia el poble gitano era molt més precària que en l’actualitat. Existien encara molts poblats barraquistes, hi havia grans dificultats per accedir al mercat laboral, una menor sensibilització a les famílies sobre la importància de l’educació acadèmica i grans barreres i tabús per fer ús dels serveis de salut. Igualment existia molt poc coneixement de les dificultats reals que afrontaven els gitanos i gitanes en el seu dia a dia, i les intervencions que es feien amb ells eren sempre des d’una vessant clarament assistencialista.

manuel-herediaManuel Heredia va ser el primer president que va tenir la FAGiC, ho va ser per tres legislatures. La primera junta directiva va estar formada per joves, dones i ancians, entre ells estaven Manuel Fernández, Juana Fernández, María Maya, el Tío José Heredia de la Mina o el Tío Emilio Cerreruela de Sant Roc. “Els tres pilars bàsics de la nostra intervenció van ser la unitat del poble gitano, l’apoderament de la dona gitana i la defensa de la nostra cultura”, ens comenta Manuel Heredia.

Per a en Manuel, l’educació és la base fonamental per al progrés del poble gitano, “l’educació i la sensibilització a les famílies ha de ser el nostre principal objectiu com a poble, si els nens van a l’escola tindran un futur molt més prometedor que el que nosaltres hem tingut “. Manuel també ens comenta que la promoció de les dones gitanes és un dels assumptes en què més cal treballar i avançar, “quan veig que les dones gitanes són advocades, que les dones gitanes són antropòlogues, que les dones gitanes són assistentes socials , em sento molt orgullós. Les dones gitanes estan lluitant dins el sistema molt més que els homes. Nosaltres també sembrem part d’aquella llavor i ara comença a donar el seu fruit “.

Un dels aspectes que a Manuel li hagués agradat poder millorar és la relació del món associatiu gitano i l’Església Evangèlica de Filadèlfia en la defensa dels drets del poble gitano. “Les associacions i l’Església hauríem d’estar més units perquè som tots gitanos, i junts hem d’anar en el moviment perquè hi ha qüestions que ens afecten a tots com gitanos, com és el tema del racisme o del treball. La unitat és el poder que necessita el poble gitano per fer front a la gran discriminació que ens afecta”, ens indica Manuel Heredia.

Manuel també suggereix que el següent pas que ha de donar el poble gitano és aconseguir tenir la representació de gitanos i gitanes al Parlament de Catalunya. “Som 100.000 gitanos, i si un parlament ha de ser representatiu d’un territori, ¿quants gitanos haurien d’haver?”, reivindica Manuel. “Com nosaltres encara no hem aconseguit aquesta unió del poble gitano, no hem sabut aglutinar la gitaneitat davant dels gachés, no tenim tota la força que podríem tenir per reivindicar els nostres drets. Tenim un moviment associatiu molt més fort que al principi, però ara repte és aconseguir la unitat i la representativitat política. En democràcia 100.000 gitanos units podem tenir molt pes, però de manera individual cap”.

jose-santosL’any 2006 José Santos Silva, un gitano del municipi de Viladecans, assumeix la presidència de la FAGiC per afrontar una nova etapa del moviment associatiu gitano, i és que un any abans, i fruit de la reivindicació de la pròpia FAGiC entre d’altres actors socials, es va posar en marxa el primer Pla Integral del poble gitano a Catalunya, una eina política que havia d’ajudar a la disminució de desigualtats socials que patia el poble gitano. José Sants es lamenta que “el Pla Integral va ser una bona iniciativa, però el problema és que es va centrar massa en la part teòrica del procés i a la fi va tenir molt poc impacte en els gitanos”.

La nova junta directiva de la FAGiC va decidir obrir-se a diferents iniciatives gitanes a nivell europeu. “Per a nosaltres no va ser fàcil aconseguir desenvolupar projectes a nivell europeu, però era una qüestió necessària. Totes les accions que vam fer des d’Europa ens van conduir a convertir en una de les nostres prioritats que el Parlament de Catalunya reconegués el genocidi patit pel poble gitano a l’època nazi, i aconseguir-ho va ser un orgull per a tots els gitanos”, ens indica José Santos.

Una altra de les iniciatives introduïdes per la junta directiva presidida per José Santos va ser la instauració dels premis FAGiC, una celebració anual en la qual es lliuren una sèrie de premis per reconèixer el treball realitzat per gitanos i no gitanos per a la millora de la situació i de la imatge social del poble gitano.

Per a Santos la tasca que desenvolupa la FAGIC és fonamental per al desenvolupament dels gitanos a Catalunya, “jo demanaria als gitanos aquesta implicació que necessita el nostre poble, perquè del que em sento més orgullós és haver pogut treballar per a la meva gent, poder treballar per a aquelles persones que més ho necessitaven, i això només s’aconsegueix si tot els gitanos ens unim “.

simon-monteroSimón Montero és el tercer i actual president de la FAGiC. Simon, un jove gitano de la Zona Franca de Barcelona, va iniciar el seu mandat fa ja tres anys amb la motivació de regenerar el moviment associatiu gitano i convertir els joves en els protagonistes de la Federació. El seu principal interès està sent la defensa de les llibertats i dels drets humans de la població gitana. Simón explica que la FAGiC actualment està estan treballant en diferents àrees, però emfatitza que “hi ha programes que són més gratificants, com és l’àrea d’inserció laboral, és molt reconfortant quan ajudes a algú a aconseguir una feina. També és molt important l’àmbit d’habitatge, quan ajudem a paralitzar desnonaments “.

Simón també destaca un projecte que s’està duent a terme amb població reclusa, “és un projecte pioner a Europa, mai s’havia fet abans un mapeig de la població gitana reclusa en cap lloc. Ara coneixem les condicions de vida dels reclusos gitanos a Catalunya i estem ajudant a la reinserció de molts gitanos, donant-los el suport que necessiten per aconseguir una estabilitat laboral, econòmica i emocional “, exposa Simón.

Un dels problemes ens comenta Simón que té la federació és el poc coneixement que els propis gitanos tenen de la feina que fa la FAGiC, “el nostre objectiu és que la federació tingui un major reconeixement, que creixi com a entitat, que arribi a cadascun dels gitanos de Catalunya i que es conegui el nostre treball”. Simón també puntualitza que “hi ha barris com la Mina on es duen a terme moltes intervencions i tothom coneix a la FAGiC, però en altres municipis com Figueres o el Prat, pràcticament no es coneix qui som”.

Precisament, la junta directiva actual vol aprofitar la celebració del 25è aniversari per augmentar la visibilitat de la FAGiC i fer-la més propera als gitanos. La celebració tindrà lloc el 9 de desembre a l’auditori del CaixaForum de Barcelona, i es farà coincidir amb la la cerimònia anual dels Premis FAGiC, una gala en la que es reconeixerà el treball realitzat pels diferents presidents que ha tingut la federació.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies