Recuperar la nostra llengua és estimar amb orgull la nostra cultura

Recuperar la nostra llengua és estimar amb orgull la nostra cultura

El romanò – o Rromanes, tal i com es refereix el poble romaní al seu propi idioma – és una llengua indoeuropea que té el seu origen en el subcontinent indi, al sànscrit, i és la llengua en què poden comunicar-se els gitanos de tot el món. El Rromanes es parla pràcticament a tots els països europeus, en les seves diferents variants. Però és al sud-est europeu, en països com Romania, Sèrbia o Bulgària, on trobem més romanò-parlants. La llengua romaní és un dels idiomes oficials a Kosovo, i ha estat reconeguda a Croàcia, Hongria, Romania, Suècia i Bulgària. Tot i que no hi ha xifres sòlides sobre el nombre total de les persones que tenen com a llengua materna el romanò, s’estima que hi ha més de 10 milions a Europa.

El 5 novembre 2009 diferents lingüistes, mestres i representants d’entitats gitanes es van reunir a la ciutat de Zagreb per analitzar la salut de la llengua romaní i aconseguir que aquesta fos reconeguda de manera oficial pels diferents estats europeus. En aquesta mateixa conferència es va decidir instaurar el 5 de novembre com a dia internacional de la llengua romaní i ajudar a visibilitzar la seva causa.

Aquí a Espanya, la llengua romaní va desaparèixer fa ja més de dos segles a causa de les diferents pragmàtiques aplicades contra el poble i la cultura gitana. Diferents experts en la llengua romaní consideren que la Gran Batuda de 1749 va poder significar el cop definitiu, el moment en que els gitanos van poder haver decidit no transmetre el seu idioma a les següents generacions, per evitar així que els seus fills poguessin ser identificats com a gitanos i salvaguardar seva llibertat. A poc a poc la llengua romaní va començar a barrejar-se amb la llengua castellana, i va sorgir així el que avui coneixem com va caló, un “pogadolecte” conformat per gramàtica castellana i lèxic romaní, una parla completament intel·ligible per als gitanos de fora de la península.

davidDavid Cortés – president de l’Associació Gitana de Joventut Igualtat i Progrés – i Pedro Casermeiro – membre de Rromane Siklǒvne – són dos joves que lluiten per la recuperació de l’idioma gitano. Des de fa més de tres anys, els dos imparteixen cursos d’iniciació a la llengua romaní a escoles de Terrassa, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. “Recuperar la nostra llengua és també estimar amb orgull la nostra cultura”, comenta David, que és professor al barri de La Mina i a Terrassa. “Seguim guardant una reminiscència d’un període de la nostra històrica en la qual els gitanos no se’ns permetia parlar el Rromanes. Això va fer que el nostre idioma quedés reclòs únicament i exclusivament a l’àmbit domèstic. Per això la nostra intenció és que la llengua romaní surti d’aquest àmbit i sigui una llengua més a Catalunya, Europa i la resta del món “.

En la primera edició del Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya (2005 – 2008), el govern de Catalunya, al costat del moviment associatiu gitano, van decidir donar els primers passos cap a la recuperació de la llengua romaní. Per aquell temps va començar una formació de formadors en la qual diversos gitanos i gitanes de Catalunya van poder aprendre la llengua romaní amb la fi que aquests mateixos alumnes poguessin exercir com a professors de romanò més endavant. La formació es va allargar més de cinc anys, i ara alguns dels alumnes d’aquella iniciativa estan aconseguint portar la llengua romaní a diferents barris del territori català.

clase-rromanes“Cada vegada es parla menys el caló dels nens amb prou feines saben unes paraules”. Exposa Pedro Casermeiro, professor de Rromanes al barceloní barri del Bon Pastor, “s’està perdent completament, quan parles amb nens petits saben molt poc caló. El que nosaltres tractem de transmetre és que el romanò és l’idioma comú de tots els gitanos del món, així els nens s’ho prenen amb més naturalitat i es mostren més oberts a aprendre-ho. També els expliquem que el romanò és un idioma igual que ho pot ser l’anglès o el francès, amb la seva pròpia gramàtica i ortografia, cosa que el va caló no ho és “.

La inquietud de Pedro per aprendre l’idioma gitano neix arran d’un viatge que va realitzar fora d’Espanya en què es va trobar amb gitanos procedents de diferents països europeus. “Recordo que un gitano de Macedònia em va preguntar ¿si tu ets gitano per què no parles en gitano? I en aquell moment em vaig adonar que la majoria dels gitanos que hi eren allà parlaven en romanò, i que amb mi havien de canviar a l’anglès. Aquesta situació em va fer reflexionar i va ser quan vaig decidir aprendre romanò”.

L’arribada de gitanos procedents de l’est d’Europa, gitanos que tenen com a llengua materna el romanò, està generant també una major curiositat entre els gitanos espanyols per la vella llengua romaní. Sejad Cizmic, un jove gitano d’origen italo-croat, que resideix a Barcelona i que te per llengua materna el Rromanes, es lamenta que als gitanos espanyols els hagi estat extirpat una cosa tan idiosincràtica com és la pròpia llengua materna i que no es prenguin més esforços per a la seva recuperació. També ens explica què significa per a ell poder parlar Rromanes, “el nostre idioma reflecteix la nostra identitat romaní, i no es tracta de sentir-se més o menys gitano que la resta, però sí que és una cosa que ens pertany i no podem deixar que es perdi”.

Ara l’objectiu de les entitats, a les que representen tant David Cortés com Pedro Casermeiro, ja no és només poder difondre la llengua romaní entre d’altres gitanos, sinó que pretenen conscienciar la societat en general que la recuperació de l’antic idioma dels gitanos és un acte de justícia històrica, és una forma de restituir una de les majors amputacions culturals que se li pot infligir a un poble, que no és altra que el segrest del seu idioma.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies