Habitatge, un assumpte pendent amb la població gitana

Habitatge, un assumpte pendent amb la població gitana

Divendres passat, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya va compartir els principals resultats d’un projecte de recerca europeu orientat a conèixer les dificultats en l’accés a l’habitatge per part de la població gitana.

Les persones gitanes lluiten dia a dia per una vida digna en igualtat de condicions que la resta de la societat i l’accés a l’habitatge es converteix en la pedra angular del procés d’inclusió social per a moltes famílies, ja que sense un habitatge digne és difícil satisfer la resta de drets socials com la salut, l’educació o l’ocupació, a més de convertir-se en una peça clau en la generació d’hàbits i rutines del nucli familiar.

No obstant això, segons l’últim informe realitzat pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, més d’un 2% de famílies gitanes continuen vivint en assentaments xabolistes -parlem d’unes 2200 llars-, i gairebé un 9%  viu en infrahabitatges, és a dir, en llars que no compleixen amb les condicions d’habitabilitat.

Amb la finalitat d’acostar-se a la realitat de les famílies gitanes respecte a l’habitatge, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) participa en el projecte R-HOME Gitanos/Rom: Habitatge, Oportunitats, Mobilització, i Apoderament en col·laboració amb entitats de França, Itàlia, Romania, Hongria i finançat el programa Rights, Equality and Citizenship de la Unió Europea.

Investigar l’accés a l’habitatge de la població gitana, difondre els resultats, sensibilitzar als agents socials i polítics, empoderar a la població gitana en la defensa del seu dret a l’habitatge i promoure un aprenentatge mutu són els principals eixos de treball del projecte.

Juntament amb la FAGiC, participen en aquesta iniciativa Fondazione Caritas Ambrosia, Comune di Milano i Universita Degli Studi di Milano-Bicocca a Itàlia, Autonomia Alapitvany i Tarki a Hongria, Asociatia Caritas a Romania i Fondation Nationale des Sciences Politiques a França.

El passat 18 de març la FAGiC va celebrar les jornades ‘R-Home: Parlem d’Habitatge’ per compartir els resultats de la recerca duta a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona i conèixer amb més profunditat l’accés a l’habitatge de famílies gitanes.

La recerca ha buscat donar la veu a les pròpies persones gitanes i facilitar que elles mateixes posessin de manifest necessitats i reivindicacions. A més d’entrevistar a persones gitanes també s’han realitzat grups focals amb experts i entrevistes a membres de l’administració i polítics.

Anabel Carballo, tècnica de la FAGiC, va explicar que el patró comú trobat tant aquí com en la resta de països ha estat la precarietat en l’accés a un habitatge digne i les dificultats per a la inclusió social que tot això provoca. ‘Per què hem de viure aquí?’, va ser el comentari d’una de les persones entrevistades i que Carballo va voler emfatitzar per exemplificar el sentiment de moltes famílies.  

A més de la presentació dels resultats de la recerca, la jornada va comptar amb una taula d’experiències formada per Joan Batlle, director de Programes Socials d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Berta Martínez membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i Paqui Giménez, portaveu de l’Edifici Venus del barri de la Mina.

Batlle va ressaltar que la situació actual de la comunitat gitana en relació a l’habitatge “és la mateixa des de fa bastants anys, hi ha algunes millores, però no les suficients”, a més d’expressar la importància que cobra la reivindicació i sensibilització per a la defensa del dret a l’habitatge.

Igualment, Berta Martínez també va expressar la importància mobilitzar-se i manifestar-se per a reivindicar el dret a l’habitatge. Martínez va explicar les dificultats i barreres que tenen les famílies, en general, per a poder accedir i mantenir el seu habitatge, remarcant que aquestes dificultats encara són majors per a la joventut.

Finalment, Paqui Giménez, veïna del barri la Mina, va voler posar de manifest la mala pràctica de l’administració en la gestió del reallotjament i enderrocament de l’edifici Venus per la situació de precarietat en la qual es troba. “En comptes de derrocar l’edifici i situar-nos en altres habitatges dignes, que és el que es va acordar, han portat a 33 noves famílies a viure allà. Continuen portant a més gent. Finalment, l’edifici es derrocarà gràcies a una demanda judicial que hem guanyat”, va exclamar Giménez.

Sens dubte, la defensa del dret a un habitatge digne és una de les batalles en les quals la societat civil gitana ha d’insistir per a aconseguir gaudir en igualtat dels drets socials i deixar enrere la precarietat social i econòmica en la qual gran part dels gitanos i gitanes viuen.

Sobre el autor

Respondre