El Poble Gitano reivindica una major participació social i política als actes institucionals del 8 d’abril, el Dia Internacional del Poble Gitano

El Poble Gitano reivindica una major participació social i política als actes institucionals del 8 d’abril, el Dia Internacional del Poble Gitano

Aquest 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, ha estat una diada de reivindicació de drets i llibertats, però sobretot el moviment associatiu gitano ha reclamat una major participació social i política davant del nou escenari polític, cada vegada més contaminat pels discursos populistes i antigitanos.

Enguany fa 20 anys que el govern català celebra el Dia Internacional del Poble Gitano juntament amb la comunitat gitana present a Catalunya. Cada any hi ha una major visibilitat pública i una major participació, tant de les institucions púbiques com de la pròpia comunitat gitana, entorn a la celebració del 8 d’abril.

Recepció a càrrec del conseller Chakir El Homrani i responsables de polítiques d’acció cívica i comunitària

El govern va iniciar els actes commemoratius amb la recepció del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, a membres de la comunitat gitana. Aquesta recepció es focalitza cada any en un tema d’interès diferent, aquest cop s’ha volgut donar protagonisme als joves gitanos i gitanes que lluiten per accedir al món laboral millorant la seva ocupabilitat i formació.

Durant la recepció, diferents homes i dones gitanes van compartir la seva trajectòria i les seves motivacions personals posant, tots ells, un especial èmfasis tant en la voluntat de trencar prejudicis dins de la societat majoritària com en el desig de relacionar-se sense etiquetes ni barreres amb els seus companys de feina o estudis.

El conseller El Homrani va motivar als joves gitanos i gitanes a  continuar amb les transformacions socials iniciades mitjançant accions del propi departament i va ressaltar la importància de comprendre la diversitat cultural com a una font de riquesa i potencialitat per la societat catalna. “Volem transformar des de la coneixença i reconeixença del que significa el poble gitano. Moltes vegades, s’ha de dir en veu alta, ha faltat la voluntat de reconèixer i ha faltat la voluntat de conèixer i interactuar”, va explicar el conseller. El Homrani també va reforçar els diferents testimonis compartits per els i les joves presents a la recepció indicant que “els espais no són de ningú, són de tots i totes i no podem deixar que els espais siguin només d’uns quants, perquè això significa perpetuar situacions de desigualtats i discriminació”, fent referència a la incorporació a la vida acadèmica i laboral dels gitanos i gitanes.

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va presidir l’acte solemne per conmemorar el Dia Internacional del Poble Gitano juntament amb membres de la FAGiC

Tot seguit, el Parlament de Catalunya va tornar a obrir les seves portes per celebrar amb un acte solemne amb el Poble Gitano aquesta diada tan especial. Representants de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i el president del Parlament de Catalunya van realitzar diferents discursos centrats en la participació social i política del Poble Gitano i l’antigitanisme.

En primer lloc va intervenir Susana Martínez Heredia, economista i activista gitana, qui va cridar l’atenció sobre el fet que el Poble Gitana porti molts segles “lluitant per la dignitat, pel reconeixement, per la igualtat d’oportunitats i contra la injustícia” i és va lamentar de que “avui dia les decisions que ens afecten com a gitanos les prenguin altres en el nostre nom”, reivindicant que “els gitanos tenim dret a representar-nos a nosaltres mateixos a les institucions”.

A continuació va intervenir el reputat cuiner i membre de la FAGiC Ricard Marí, qui va emfatitzar que “el 8 d’abril és la Festa Major més de totes perquè la celebrem gitanos arreu del món”, i desprès de fer un petit resum històric denunciant l’odi i persecucions patides pel Poble Gitano, Ricard Marí va reclamar que “ara és el moment de seure plegats, de dir-nos la veritat i col·laborar”.

Paquita Domingo, vicepresidenta de Dones de la FAGiC va destacar el paper de les dones gitanes al llarg de la història i la seva fermesa davant la persecució cultural. “La dona gitana que va arribar a la península i que gaudia d’equitat amb l’home gitano va ser la primera a patir les primeres passes del procés d’aniquilació ètnica. El catolicisme va incidir en la reducció i reeducació de lo gitano i va ser la dona gitana la qui va patir amb més intensitat la persecució cultural, els maltractament, els empresonaments, la prohibició de treballar o l’obligació de quedar-se a casa relegada fent «tasques de dones»”, explicava la Paquita, fent referència als primers segles de la presència gitana a la península ibèrica, per acabar descrivint situacions de discriminació patides a l’actualitat per dones gitanes.

Simón Montero, president de la FAGiC, va recordar que “el 8 d’abril es un dia de lluita i reivindicació dels drets i llibertats, a més de ser un dia de record de les víctimes del genocidi gitano ocorregut durant la Segona Guerra Mundial”. Montero va fer un discurs reclamant la unitat en les reivindicacions del Poble Gitano i va animar a la participació social i política dels gitanos i gitanes. “No podem deixar al arbitri de terceres persones la lluita pels nostres drets i les nostres llibertats, hem de ser protagonistes del nostre propi destí polític”, va explicar el president de la FAGiC tot reivindicant la presència de gitanos i gitanes dins del propi Parlament de Catalunya, ja que en les 12 legislatures del Parlament mai hi ha hagut cap representant electe que pertanyés al Poble Gitano.

Simon Montero també va cridar l’atenció sobre l’augment dels discursos antigitanos i els darrers episodis racistes ocorreguts a Itàlia, “el antigitanisme s’ha convertit en una arma per inspirar populistes que fan servir als nostres cosins i cosines com carnassa per encoratjar als seus seguidors. Hem vist com a 1.500 km d’aquí s’incendiava un campament gitano als afores de Roma amb total impunitat i animats per una de les màximes autoritats del país, Matteo Salvini”.

Roger Torrent rep de mans de Simón Montero, president de la FAGiC, la “Ram Kalí”, la vara gitana

A continuació el president de la FAGiC va fer entrega de la “Ram kalí”, la vara gitana, al president del Parlament català com a símbol del respecte i les tradicions gitanes. Tot seguit, Roger Torrent, va fer un discurs recollint les principals preocupacions del moviment associatiu gitano enguany, la lluita contra el antigitanismo i la participació política gitana. “Amb el reconeixement històric del Poble Gitano no hi ha prou, hem de reclamar futur i, des d’aquest punt de vista, no pot ser que després de 40 anys de història democràtica del Parlament no hi hagi hagut cap diputat gitano o gitana, i no només pel fet de ser un referent per la joventut gitana, sinó sobretot perquè és important que estigueu en l’àmbit de la pressa de decisions”, va argumentar Torrent.

El president del Parlament català també va subratllar que un dels principals vincles entre el Poble Gitano i la societat catalana és “l’estima per la llibertat” i va comentar que “des del respecte i l’estima per aquesta llibertat es construeixen les arrels d’una societat que conviu, que s’entén, que viu en pau i que es respecta mútuament. I avui ho hem de posar més que mai sobre la taula, perquè és des d’aquesta estima per la llibertat que serem tots capaços de construir un país més lliure i més just”.

A continuació va tenir lloc la tradicional cerimònia del riu, a la llera del riu Besòs, on es llancen pètals de flors simbolitzant la llibertat del Poble Gitano i espelmes enceses en record dels gitanos i gitanes víctimes del genocidi gitano comès pels nazis.

Els actes commemoratius no es van reduir al propi 8 d’abril, sinó que al llarg d’una setmana diverses entitats també van organitzar tot un seguit d’accions per donar visibilitat a les reivindicacions del Poble Gitano, com ara concerts, activitats per la mainada, conferències o dinars populars. Entre les més simbòliques es troba la conferència organitzada per CampusRom a la Universitat de Barcelona, on van omplir la sala del Teatre del Campus Mundet i van desmuntar tòpics i prejudicis amb el testimoni d’un munt d’estudiants universitaris gitanos i gitanes.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies