La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona commemoren les víctimes de l’Holocaust

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona commemoren les víctimes de l’Holocaust

“No m’avergonyeixo de dir que a la meva vida vaig passar gana ni de que el primer que vaig perdre va ser el meu nom”. Annete Cabelli, supervivent del camp d’Auschwitz, en l’acte de la commemoració del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust.

Annete Cabelli va compartir el seu colpidor testimoni personal del camp d’extermini d’Auschwitz

Un 27 de gener d’ara fa 73 anys, l’exèrcit roig de les tropes soviètiques va arribar a Auschwitz i va alliberar de l’horror a milers de persones que havien estat víctimes de la barbàrie nazi al camp d’extermini. Abans d’abandonar el camp, els nazis havien cremat i destrossat la major part de les proves de totes les atrocitats que havien estat capaços de cometre, però no van poder esborrar els records ni la paraula d’aquelles persones. L’any 2005, Nacions Unides va proclamar oficialment aquest dia com el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Des del 2008, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona celebren l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz en un acte institucional conjunt que finalitza amb la cerimònia del record i la tradicional encesa d’espelmes a la Plaça Sant Jaume de la ciutat de Barcelona.

Aquesta vegada, l’acte s’ha enfocat al tema específic de “el poder de les paraules”.  Durant la conferència, s’han citat a testimonis i autors que han fet referència al Samuradipen i a la Shoá, la tragèdia que van viure aquelles persones. L’Holocaust va assassinar a més de sis milions de jueus i a més d’un milió i mig de gitanos.

El filòsof Joan Carles Melich, a través de la veu de Primo Levi i Vasili Grossman, va transportar al públic cap al sentiment de dolor i patiment de les víctimes. A més a més, la present Annette Cabelli, jueva sefardita supervivent del camp d’Auschwitz, va arrupir als assistents, essent capaç de compartir amb solemnitat la seva colpidora experiència i convertir-la en part de la memòria col·lectiva de la nostra història.

“Jo treballava a l’hospital. Puc dir que quan una persona entrava, ja no sortia. Les dones eren menys vàlides per treballar i les mataven en el forn. El forn cremava vint-i-quatre hores al dia. Quan ja no hi havia temps per cremar tantes dones, llavors les deixaven fora, amb el fred, durant dies, fins morir. Escoltàvem que cada vegada hi havia menys dones plorant. Cada dia menys, fins morir”. (Fragment del testimoni d’Annette Cabelli)

Amb les paraules i els records de les atrocitats nazis, Melich va citar al sociòleg de la memòria col·lectiva Maurice Halbwachs per fer palesa la importància de fer una política de la memòria: “Tota col·lectivitat és sobretot una col·lectivitat de memòria. Per tant, una política de la memòria és una política que assumeix que el seu passat és també el seu present perquè està entre nosaltres. És una política de la memòria que mira al futur.”

L’acte també va comptar amb cants sefardites interpretats per Linda Sixou i la mateixa Annette Cabelli. Una de les cançons va ser “Durme Durme Hermoso hijico”, dedicada a aquelles mares i fills pels quals no hi va haver futur.

Finalment, Gerardo Pisarello, primer tinent de l’alcaldia de Barcelona, va expressar que “encara avui el nazisme, la xenofòbia i el racisme no han desaparegut del tot i que estem obligats a recordar”. També, el Secretari General d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Aleix Villatoro i Oliver va agraïr a Annette Cabelli el seu testimoniatge i va recordar que “cal defensar el dret de les persones, l’empatia en l’altre i el re-coneixement del propi passat i de la memòria de l’horror”.

En acabar la conferència, la plaça Sant Jaume va acollir la cerimònia del record on representants dels diferent col.lectius víctimes de la barbàrie van encendre una espelma pel ser record. Ricard Valentí, president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia va encedre una vela com a record del Samuradipen i de l’extermini que varen patir molts gitanos i gitanes durant la segona Guerra Munidal. Finalment, el Gelem Gelem, l’himne internacional del Poble Romaní, va omplir les parets de la plaça amb versos inspirats en els gitanos i gitanes que varen ser conduits i assassinats als camps de concentració nazi.

Sobre el autor

Sara Mas Assens Sara Mas Assens
Sara Mas Assens es sociologa y antropóloga, con un postgrado en Género e Igualdad. Actualmente trabaja en la Fundación Privada Pere Closa como coordinadora técnica de proyectos europeos en el ámbito de la educación, la juventud y la participación social.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies