El projecte Terno Glaso reuneix joves gitanos per debatre sobre participació política

El projecte Terno Glaso reuneix joves gitanos per debatre sobre participació política

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya FAGiC ha organitzat un debat a l’Espai Jove la Fontana de Barcelona al qual han acudit prop de cinquanta joves gitanos i gitanes de diferents ciutats espanyoles per tal  de discutir sobre participació amb representants de diferents partits polítics.

Una de les claus per a la plena inclusió de la població gitana a la societat és la participació a nivell polític, una participació que sempre s’ha estimat com a baixa, i encara més entre els joves. Aquesta desafecció amb el món de la política no és, però, exclusiva de la joventut gitana, es tracta d’un problema compartit per la societat en general.

Les conseqüències de no estar presents en el món de la política és, bàsicament, no poder garantir que les polítiques que es desenvolupen per facilitar la nostra vida com a ciutadans estiguin adequadament orientades a les nostres necessitats i realitats específiques. Aquest és el motiu que ha conduït al món associatiu gitano a interessar-se cada vegada més per la conquesta d’espais polítics. En aquest context, la FAGiC va iniciar l’any 2015 un projecte amb el qual conèixer de primera mà les opinions de joves gitanos i gitanes sobre la participació política a Catalunya. Dos anys després, i a la llum dels resultats del seu primer projecte, la Federació ha iniciat un nou projecte, ara d’àmbit estatal, Terno Glaso* – “Veu Jove”, en llengua Romaní-, per tal d’aprofundir en el debat sobre la necessitat de participar políticament.

Al debat, realitzat aquest passat dimecres, van acudir joves gitanos de Madrid, Alacant, Sevilla, Girona, Terrassa, Sabadell i Barcelona, a més de joves representants polítics del Partit Socialista Català, el Partit Demòcrata Català, Partit Popular i Barcelona en Comú. El debat va circular al voltant de diversos assumptes relacionats amb la participació política. Lisardo Borja, un jove gitano amb una llarga trajectòria al PSC al municipi de Sant Adrià de Besòs, va explicar que la baixa participació gitana es deu a “factors ja del passat i que els joves ens trobem amb la responsabilitat de començar a canviar-los”. Lisardo també va comentar que hi ha diversos nivells de participació però que “hem de començar per l’àmbit més local i canviar petites coses dels nostres barris”.

Iñaki Vázquez, responsable del projecte RomaniPativ, va argumentar que “la política és l’instrument que tenim la gent que no tenim res, la gent que no tenim poder per regular la societat” i que no només es fa política des dels partits polítics, “quan un jove gitano o gitana lluita pels seus drets, lluita per una educació digna, estem fent política”. Iñaki també va voler desmuntar el mite de la baixa participació històrica del poble gitano. “No podem dir que els gitanos no hem fet política, perquè si estem aquí, sent gitanos, és perquè hem resistit, també políticament. Nosaltres estàvem predestinats a desaparèixer com a poble en aquest país, hem resistit intents d’extermini, i això és fer política, resistir és fer política”.

Altres dels temes que més interès va despertar va ser l’enfocament tradicional de les polítiques orientades a les comunitats gitanes. David Cortés, president de l’Associació Gitana Joventut, Igualtat i Progrés, va explicar que “les polítiques exclusivament adreçades al poble gitano acaben produint una major exclusió. Hem de canviar el prisma de les nostres reivindicacions i centrar-nos en la causa dels nostres problemes, no en les conseqüències, hem de centrar-nos, així, en combatre el antigitanisme”.

El debat de dimecres passat forma part d’un procés més ampli de recollida d’informació al voltant de la participació de joves gitanos i gitanes, un procés que finalitzarà amb la publicació d’un llibre blanc sobre la joventut gitana amb tot un conjunt d’orientacions i bones pràctiques en relació a la participació política i social.

*Terno Glaso, Veu Gitana. Projecte cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona i el Programa Erasmus+ (Referència 2016-3-ES02-KA347-008983)

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies