Debat sobre la representació del poble gitano en els mitjans de comunicació

Debat sobre la representació del poble gitano en els mitjans de comunicació

El tractament del poble gitano en els mitjans de comunicació ha estat el tema de la jornada organitzada per quatre entitats catalanes l’últim 14 de novembre a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona. La Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Federació de les Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i la Fundació Pere Closa es van reunir en una trobada oberta a la participació de la societat per presentar les Recomanacions per al Tractament de la Comunitat Gitana en els mitjans de comunicació. La jornada també va tenir com a objectiu debatre i fer propostes sobre el paper dels mitjans de comunicació en la reproducció d’estereotips i prejudicis contra les comunitats gitanes.

A la taula inaugural, Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes, va recordar als presents que el Codi Deontològic dels periodistes de Catalunya compleix 25 anys i que ja en la seva creació esmentava la qüestió de la discriminació i la necessitat de combatre-la. Bonet va destacar que els punts forts de les Recomanacions són els apartats dirigits als professionals i a les empreses de comunicació, així com a les autoritats. Mercedes Porras, presidenta de Fundació Privada Pere Closa, va afirmar la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la correcta difusió de la cultura gitana. A més, per a ella, els canvis en el tractament del poble gitano són importants per als propis gitanos, però també per a la societat en general. Simón Montero, president de FAGiC, va destacar el paper fonamental dels mitjans de comunicació en les representacions del Poble Gitano i la importància en el respecte a les recomanacions.

Seguidament va tenir lloc la conferència “Qui som els Rroma” per part de Sebastián Porras, membre de la Fundació Privada Pere Closa, qui va fer un recorregut històric per l’origen, l’arribada a Espanya i la persecució soferta pel poble gitano. Porras va subratllar que una de les principals conseqüències d’aquestes persecucions va ser la pèrdua de la llengua romaní, avui dia pràcticament desconeguda pel col·lectiu gitano del país. Sebastià va aprofitar per mostrar al públic l’origen gitano de diverses paraules que són utilitzades en el dia a dia de la població catalana i, aprofitant el treball que desenvolupa com contacontes, va acabar la conferència amb un conte que narra la dispersió del poble gitano pel món.

La programació de la jornada també va comptar amb una taula rodona de propostes i recomanacions per tal de visibilitzar el poble gitano en els mitjans. Carme Figueres, presidenta de la Taula per la Diversitat en l’Audiovisual, va presentar quines són les funcions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i més específicament de la Mesa per la Diversitat, a més d’algunes dades sobre l’Informe sobre la Igualtat i la Diversitat a la televisió de l’any 2016. L’informe tracta de contestar la pregunta si la televisió reflecteix la diversitat de Catalunya. D’acord amb les dades presentades, en les produccions de ficció, cap dels personatges principals o secundaris era d’origen gitano. Ja en els informatius, debats i entrevistes, els gitanos representen una mitjana de 0,1% d’intervencions i torns de paraula.

Miquel Torres, gerent de FAGiC va començar la seva intervenció citant el més recent comentari antigitano d’un polític búlgar i va llegir alguns titulars de premsa escrita emprant els mateixos termes que els mitjans fan servir en parlar de persones gitanes. Les alteracions van provocar les rialles dels assistents però van servir per conduir a la reflexió sobre la importància que s’ha de donar al llenguatge. Miquel va destacar també la necessitat de descolonitzar la blanquitud i “matar l’home blanc que cadascú porta dins”.

Carmen Santiago, presidenta de la Federació Kamira, va presentar el projecte “NO Prejudicis” que acompanya i denúncia continguts discriminatoris en els mitjans de comunicació. Carmen va mostrar casos ocorreguts principalment a internet, recordant la necessitat de denunciar comentaris i continguts racistes perquè “la llibertat d’expressió té límits”. En el debat amb els participants es va parlar de la limitació de la pròpia legislació pel que fa a les denúncies de delictes d’odi, especialment en el context d’internet. Com accions per combatre la discriminació, Carmen va destacar la necessitat de crear un consell audiovisual a nivell estatal i d’impulsar la inclusió de professionals d’orígens diversos en el camp de la comunicació.

Finalitzant la jornada, el periodista Joaquín López Bustamante va realitzar la ponència “Ones, pàgines i pantalles: la imatge social gitana en els mitjans de comunicació”. Al costat de Manuel Moraga, Joaquín comanda el programa “Gitanos” a la Ràdio Nacional d’Espanya que està en la seva sisena temporada. Per a ell, “els programes no duren perquè són bons. Són bons perquè duren”, mostrant la necessitat de crear espais que siguin menys puntuals i més continus. Contestant una pregunta sobre la representació del poble gitano en els mitjans de comunicació, Joaquín opina que en la premsa escrita hi ha hagut una millora, mentre que a la televisió ha empitjorat. Per a Joaquín, recomanacions, com les presentades en la jornada, s’han de dirigir als mitjans privats, mentre que per als mitjans públics “s’han d’exigir els canvis, i no fer recomanacions.

 

*Imatge de FAGiC

Sobre el autor

Gabriela Marques Gabriela Marques
Gabriela Marques es periodista y profesora, con un Máster en comunicación, actualmente es investigadora predoctoral del Doctorado en Comunicación Social y Publicidad de la Universitat Autónoma de Barcelona.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies