Les dones gitanes es reuneixen per afrontar les barreres del sistema del patriarcat

Les dones gitanes es reuneixen per afrontar les barreres del sistema del patriarcat

Dimarts passat, la Fundació Pere Closa i la Fundació Surt van presentar les conclusions de més d’un any de treball compartit amb dones gitanes al voltant de la igualtat de gènere.

La Fundació Pere Closa i la Fundació Surt han desenvolupat durant els últims mesos un projecte orientat a la capacitació de tècniques i tècnics d’intervenció social amb població gitana en l’àmbit de la igualtat de gènere. La Fundació Surt es va encarregar de desenvolupar sis sessions formatives adreçades a l’equip de promotores i promotors escolars de la Fundació Pere Closa, i aquestes, al seu torn, van realitzar tres trobades amb mares i pares als barris de La Mina, Sant Roc i Font de la Pólvora. Els temes d’aquestes trobades han estat el sistema del patriarcat, l’antigitanisme i la història gitana, i la missió, ajudar a dones i nenes gitanes a trencar les barreres que la societat els planteja pel fet de ser dones gitanes.

En l’acte de presentació de les conclusions del projecte, que va tenir lloc al Centre Cívic Pati Llimona, van intervenir membres d’ambdues entitats. Paqui Perona, tècnica de Surt i una de les formadores, va justificar la necessitat d’apoderar a les tècniques gitanes que treballen en el món de la intervenció social prenent com a base la pròpia cultura i identitat, “hem de ser nosaltres les que donem els nostres propis passos, fem una reflexió i una anàlisi i comencem a caminar des d’una perspectiva de gènere amb el nostre poble, amb els nostres homes, sense deixar-los enrere”, i va prosseguir afegint que “donar poder a les persones des de la cultura i la identitat no ha de fer por a ningú, és més, tot el contrari, et reforça, et dóna autoestima, et treu pors i, sobretot, t’assegura l’èxit”.

Perona va justificar la necessitat d’aquest tipus de projectes per “la poca identificació de col·lectius culturals minoritaris amb el moviment feminista” i es va lamentar de la simplificació que moltes vegades es fa les dones gitanes dins del feminisme, “a vegades s’encasella a totes les dones gitanes en un mateix bloc, i les dones gitanes tenim una gran diversitat dins de la nostra cultura, i la nostra pròpia individualitat. No partir d’aquesta realitat tan diversa seria partir d’una anàlisi de gènere simplista”.

Un dels eixos del projecte ha estat l’anàlisi i comprensió del sistema del patriarcat i la seva incidència en la societat en general i, més concretament, dins de la comunitat gitana, i és que freqüentment s’acusa al poble gitano de ser un poble masclista. Referent a això, Tamara Puig, promotora de la Fundació Pera Closa, va explicar que “el patriarcat és un sistema que no pertany a cap cultura, sinó que s’imposa a elles. No es pot dir en cap lloc que el patriarcat pertany a la cultura gitana, hem de saber dir que això no ens pertany com gitanos”.

Tamara també va explicar que les dones no són les úniques víctimes del sistema patriarcal, “la cultura masculina també està molt marcada, tenen un altre tipus de responsabilitats, no tenen la possibilitat d’expressar els seus sentiments com les dones, és un paper molt marcat des que neixen, han de transmetre una imatge pública d’autoritat, rigidesa, força, demostrar que són els que prenen les decisions”, i va matisar que “en l’àmbit privat les coses no són així, els rols estan més diversificats i la responsabilitat recau en les dues figures”, per acabar exclamant que “els homes també tenen dret a liberalitzar-se d’aquest rol!”.

Nieves Heredia, tècnica educativa de la Fundació Pere Closa, va apuntar que “les reflexions han d’anar molt més enllà de compartir les tasques de la llar. És molt més important que jo com a dona pugui sortir a treballar cada dia, tenir un sou a casa, tenir el meu carnet de conduir, estudiar el que m’ha vingut de gust i transformar la meva vida en allò que jo vull “,  i va acabar emfatitzant que “lo important com a dona és reafirmar-se i fer el que a tu t’agradi”.

L’acte de presentació de les conclusions va servir per reunir a més d’un centenar de dones gitanes -àvies, mares i filles- que van acudir de diferents ciutats catalanes i van posar de manifest el desig de canvi i l’aspiració a viure en una societat on el fet de ser dona i ser gitana no freni les seves il·lusions.

Sobre el autor

Pedro Casermeiro Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies