L’Associació Intercultural Nakeramos i l’Institut de Valldemossa de Barcelona prenen mesures per combatre el racisme

L’Associació Intercultural Nakeramos i l’Institut de Valldemossa de Barcelona prenen mesures per combatre el racisme

L’associació Nakeramos implementa a l’Institut Valldemossa una nova assignatura optativa en el primer cicle de secundària per conscienciar i sensibilitzar els alumnes dels estereotips que pateixen les minories culturals.

L’assignatura, que té per nom “Interculturalitat” està destinada a generar millors coneixements sobre la cultura gitana i crear més competències per fer front a l’antigitanisme. Els continguts de l’assignatura i la metodologia proposada per Nakeremos va orientada a l’aprenentatge de valors ètics com la solidaritat, la igualtat, el respecte a la diversitat i la participació democràtica. L’Institut Valldemossa està situat al barceloní barri de Porta i acull alumnes dels districtes de Nou Barris i Sant Andreu.

L’Associació Intercultural Nakeramos va néixer com a entitat fa ja 13 anys amb una clara filosofia d’afavorir el contacte entre gitanos i altres cultures amb la finalitat de millorar la cohesió social. L’entitat és tota una referent a Barcelona en la recuperació i dignificació de la memòria històrica del poble gitano. En els últims anys ha treballat amb molts joves per fer visible el genocidi comès amb el poble gitano per part del règim nazi. Ara fan un pas més enllà i aconsegueixen portar els seus valors interculturals a les aules en forma d’assignatura optativa.

Maria Rubia, Coordinadora de Projectes Estratègics i de Participació de l’Associació Intercultural Nakeramos, ens comenta que l’objectiu d’aquesta activitat és “involucrar a la joventut i societat civil per superar estereotips i prejudicis contra les minories culturals, sobretot, cap al poble gitano . Treballem els rumors antiimmigrants i els estereotips contra les minories culturals: antigitanisme, islamofòbia, antisemitisme, negre-fòbia i altres discursos de l’odi “. Per Nakeramos és de gran importància construir xarxes de solidaritat i de lluites compartides entre la joventut i les organitzacions gitanes especialment per combatre el antigitanisme.

Catalunya ha estat pionera a l’hora de prendre mesures pel que fa a la situació del poble gitano, però com és normal hi ha diferents realitats dins del poble gitano i molt camí per recórrer. Maria explica que “des de la gestió pública cada vegada hi ha més voluntat política de treballar conjuntament en el disseny de plans estratègics que afavoreixin i ajudin a millorar la qualitat de vida del nostre poble, fent front amb elements de discriminació presents durant segles”.

María Rubia ens explica que la situació a Europa presenta majors dificultats, en alguns països els drets humans es veuen contínuament vulnerats envers els gitanos: segregació escolar, processos forçosos d’esterilització en dones gitanes joves, obligació de viure en campaments o en zones gueto, murs que delimiten les barriades, i una infinitat de situacions que fan reviure èpoques d’horror i persecució. Aquest és el costat fosc d’Europa en ple segle XXI. Així mateix, Maria destaca un vessant positiu, “hi ha un notable creixement de xarxes i organitzacions socials que combateixen en primera línia l’antigitanisme. Entitats que estan formades per joves de diferents procedències, contextos i realitats, però units en una mateixa causa com és la promoció de la defensa dels drets humans del Poble Rromà”.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies