Commemoració de les víctimes de l’Holocaust

Commemoració de les víctimes de l’Holocaust

Els dies 26 i 31 de gener, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van commemorar les víctimes de l’Holocaust amb un seguit d’actes que han comptat amb la participació de les diferents comunitats i col·lectius de víctimes de la barbàrie nazi.

Un 27 de gener d’ara fa 72 anys, les tropes soviètiques, en el seu avanç militar cap a Berlin, arribaren a la polonesa ciutat Auschwitz i alliberaren el principal camp d’extermini nazi. Des de fa 11 anys aquesta data s’ha convertit en un dia per a la reflexió i la commemoració de les víctimes de l’Holocaust, un dia en que les societats democràtiques recorden l’atrocitat a la que pot arribar l’ésser humà.

La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van organitzar diversos actes per contribuir al coneixement i reflexió sobre el que va succeir durant el règim nazi. Dijous 26 de gener, el Parlament de Catalunya va ser l’escenari d’un acte solemne presidit per Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya, i Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya. Puigdemont va remarcar que “els holocausts no es creen el dia que es persegueix la primera víctima, sinó que comencen molt abans. Detectar-ho i prevenir-ho sí que hi és a les nostres mans, i és la nostra responsabilitat per dignitat i per record a les víctimes”.

Aquest any, a la tradicional encesa d’espelmes al Parlament de Catalunya es van sumar diferents centres escolars de primària i secundària que han participat en un projecte educatiu en el que han pogut acostar-se als diferents col·lectius víctimes de l’Holocaust nazi i conèixer de primera ma el succeït. Cadascun dels centres educatius es va centrar en estudiar un col·lectiu de víctimes diferent i van exposar les seves conclusions en públic. Els alumnes de l’Institut de Matadepera van ser els responsables d’estudiar el “Samudaripen”, el genocidi sofert pel poble gitano, i van concloure que aquest va ser “un genocidi consentit per la comunitat internacional”, i també van plasmar una de les reivindicacions que des de fan anys les organitzacions gitanes també estan  exigint, incloure en els llibres de text de història la crueltat soferta pel poble gitano, un genocidi oblidat.

Conferencia 31 generDilluns 31 de gener, el Palau de la Generalitat va acollir una conferència sobre l’Holocaust presidida per Raül Romeva, conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Presidència, i en la que van participar  l’escriptora Rosa Sala Rose, Rosa Toran, historiadora i expresidenta de l’Amical de Mauthausen i la Dra. Anna Bando, polonesa, guardonada amb la medalla “Justa entre les nacions”, una condecoració que atorga Israel a les persones que van arriscar la vida per protegir als jueus durant el règim nazi.

Raül Romeva va emfatitzar els processos de deshumanització al que es varen sotmetre a diverses comunitats i col·lectius, basats en el racisme, i que van precedir l’Holocaust. Romeva també va indicar que “la història de les dos més grans minories d’Europe, el poble jueu i el poble gitano, sempre van ser i seguiran lligades al poble català”, i va afegir que “la diversitat és l’essència de Catalunya i Europa, i avui es més necessària que mai”.

Rosa Sala va explicar la història de Jenny Kehr, una jueva que fugint del nazisme va arribar a Catalunya però va ser detinguda a Espanya i finalment es va treure la vida abans de ser entregada als nazis. Per la seva banda, Rosa Toran va fer una breu conferència al voltant de la figura de Josep Miret i Musté, conseller de la Generalitat de Catalunya i militant de la UGT que va exiliar-se a França desprès de la guerra civil espanyola i, des d’allà va lluitar contra el règim nazi fins que va ser detingut a Paris i va ser enviat al camp de concentració de Mauthausen on va ser assassinat. Finalment, Ana Bando va explicar el seu emotiu testimoni personal, i es que Ana i la seva família van arriscar la vida amagant a Lilker, una nena jueva, dels militars nazis.

I per finalitzar amb els actes, va tenir lloc la cerimònia d’encesa d’espelmes a la plaça Sant Jaume, on es recordaren les víctimes jueves, la resistència jueva als nazis, els nens i nenes víctimes de la barbàrie nazi, les víctimes gitanes, els deportats republicans als camps de concentració, altres col·lectius, i en record dels justos entre les nacions, aquelles persones que arriscaren les seves vides per salvar als jueus perseguits.

Sobre el autor

Respondre

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies