S’inicien les celebracions pels 600 anys de la presència gitana a Catalunya

S’inicien les celebracions pels 600 anys de la presència gitana a Catalunya

El govern de Catalunya celebra els 600 anys de l’arribada del poble gitano al territori català amb un acte multitudinari al Palau de la Generalitat.

Fa poc més de 600 anys que el poble gitano va arribar a terres catalanes, en concret va ser Tomàs de Saba qui va assolir la ciutat Perpinyà un 26 de novembre de 1415. Des de llavors han passat sis segles, temps del que no es pot dir que hagi estat marcat per l’intercanvi i la bona convivència cultural. Haver arribat en aquell moment de la història, un moment en què ser diferent era gairebé sinònim d’un crim, va marcar definitivament als gitanos i a la resta de la societat. Avui dia el poble romaní es troba a tot Europa, i la discriminació, la marginalitat i la exclusió son lamentablement paraules que serveixen per descriure la realitat social del nostre poble.

Tot i així en els darrers anys, amb la consolidació dels valors democràtics, el compromís polític vers la inclusió del poble gitano a Catalunya està creixent, i el desenvolupament de polítiques com el Pla Integral del Poble Gitano (PIPG) o la celebració de l’arribada del poble gitano a terres catalanes son un clar exemple d’aquesta nova tendència.

L’acte de celebració va tenir lloc el passat dimecres al Palau de la Generalitat i va ser presidit per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern, i Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. Durant la seva intervenció Junqueras va ressaltar que la Generalitat “és la casa de tot un país, del poble català, un poble dins del qual hi ha també el poble gitano” emfatitzant  que “les identitats plurals ens fan més rics” i que “la diversitat ens fa més capaços d’adaptar-nos als reptes del present i del futur”. Per la seva banda Dolors Bassa va recordar que “hem aconseguit avançar, però encara ens queda molt camí per fer. Esperem que aquest any de commemoració, aquest any d’actes, ens permeti avançar tot el que cadascú de nosaltres volem”.

L’acte va ser el punt de partida de tot un any temàtic organitzat pel PIPG amb l’objectiu de difondre la cultura gitana. Així durant aquest anys es realitzaran diferents xerrades sobre història, cultura, art o igualtat de gènere. També es desenvoluparan formacions de llengua romaní i d’història gitana a les escoles, a més de crear una col·lecció especialitzada en història gitana a la Biblioteca de Sabadell Nord. Paral·lelament s’ha produït un vídeo que s’estrenà durant l’acte i que explica la trajectòria històrica del poble gitano a Catalunya des de la seva arriba a Catalunya.

 

→ La figura de Tomàs de Saba

El 26 de novembre de 2015 es complien exactament 600 anys del primer document que testifica l’arribada dels gitanos a territori català. Alfons V, qui en aquest moment era Duc de Girona i que més tard va ser rei d’Aragó, va signar a Perpinyà una carta de recomanació en català a Tomàs de Saba, fill d’Antoni de Saba “de l’Índia”. Cal recordar que en aquell moment Perpinyà formava part de la corona catalanoaragonesa.

En l’actualitat tenim molt poca informació sobre la figura de Tomàs de Saba, i el guiatge signat per Alfonso V representa una de les primeres proves documentals de la presència de gitanos a l’Europa occidental. Es considera probable que l’aproximació dels otomans a Grècia i altres territoris dels Balcans va ocasionar la partida de diversos grups romanís cap a Europa central i occidental, i que diversos gitanos, de manera individual, van ser els encarregats d’analitzar aquests nous territoris. Així trobem la misteriosa figura d’un “pagà” l’any 1414 a Basilea (pagà era la paraula que s’utilitzà en alguns països de parla alamana i holandesa per referir-se als gitanos) i la figura de Tomàs de Saba en 1415 a Perpinyà. Pocs anys després trobem com diferents “companyies romanís”, comandades per Comtes i Ducs que deien venir d’Egipte Menor, arriben a les ciutats de Nuremberg en 1418, Avinyò en 1419, Amberes a 1420, Roma en 1422, Saragossa en 1424 o Orleans i París el 1427.

Sens dubte, com succeeix amb qualsevol aspecte relacionat amb la història gitana, queda molt per investigar i que ens permeti conèixer millor la figura de Tomàs de Saba -d’on venia i cap on deia anar i quins motius el portaren a aquesta terra. Si es confirma la hipòtesis que un dels historiadors més prolífics en l’àmbit de la història romaní, Donald Kenrick, argumentava en el seu llibre “Gypsies: From the Ganges to the Thames”, per la qual Tomàs de Saba hauria de ser un dels exploradors romanís que va permetre que pocs anys després el poble gitano arribés a la meitat oest d’Europa, llavors estaríem parlant d’un dels personatges més importants en la historia romaní.

Malauradament la historia gitana està marcada per la falta d’investigació i per la falta de documents que permetin conèixer millor com va ser la seva arribada al continent europeu i com i per què arribaren fins al seu extrem occidental. Gairebé tots els documents històrics del segle XV fan referència al seu pelegrinatge, la seva naturalesa física o a conflictes ocorreguts. Hem de tenir en compte que molts d’aquests primerencs documents que es posseeixen sobre el poble romaní van ser escrits fins i tot desenes d’anys desprès dels fets explicats o per persones que no havien conegut als gitanos del qui parlaven. Per tant, molts d’aquest textos històrics podien ser ja clarament marcats per estereotips i prejudicis posteriors.

És per exemple significatiu que fins ben entrat el segle XVI cap document comenti que aquests grups de persones tinguessin un idioma propi i molt diferenciat, o cap document ens expliqui de manera raonable com aconseguien sobreviure econòmicament, fer front als tributs a consignar durant el viatge o com mantenien a tot el grup i als animal que viatjaven amb ells.

 

Sobre el autor

Pedro Casermeiro
Pedro Casermeiro és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És membre de la directiva de Rromane Siklǒvne i de la Fundació Privada Pere Closa. Pedro també es formador en llengua romaní i coordinador del “Museu Virtual del Poble Gitano a Catalunya”.

Respondre