La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya commemora els 600 anys amb una jornada per reflexionar sobre la memòria del Poble Gitano
A la trobada, representants del govern, del Parlament de Catalunya i del món associatiu van compartir els seus posicionaments sobre diferents iniciatives parlamentàries relacionades amb la memòria del Poble Gitano.
L’efemèride dels 600 anys de l’arribada del Poble Gitano a la península Ibèrica està facilitant, com mai abans, que les reivindicacions gitanes se situïn en un primer pla de l’agenda política a nivell estatal i autonòmic.
A Catalunya, a més de la proposta legislativa per a l’elaboració d’un Pacte Nacional contra l’Antigitanisme i per a la Inclusió del Poble Gitano, el Parlament es troba en plena fase d’estudi del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, iniciativa parlamentària en la qual diverses entitats gitanes estan participant fent arribar les seves propostes per a donar visibilitat a la història gitana.
En aquest escenari, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) ha organitzat una jornada de debat amb el títol ‘600 anys de persistència gitana: memòria i lluita’. L’objectiu ha estat promoure la reflexió i el diàleg entre representants dels principals grups parlamentaris, membres del moviment associatiu gitano i la societat civil.
El Centri Cívic Pati Llimona, una joia patrimonial que traspua història des de la mateixa fundació de Barcino, va generar l’atmosfera perfecta per a parlar d’història, de memòria, de desmemòria, de justícia i de reparació.
“Avui retem homenatge a sis segles de resistència, de cultura viva, de lluita pels nostres drets. 600 anys del primer document que testifica l’arribada del poble gitano a la península i encara continuem reclamant reconeixent justícia i reparació. No es pot construir una igualtat sense memòria, és hora de posar en el centre la veritat del que ha viscut el nostre poble”, així inaugurava l’acte Simón Montero, president de la FAGiC. A més, l’amfitrió va situar la jornada en el marc del projecte europeu Jekhipe, ‘unitat’ en llengua romaní, un projecte impulsat per la FAGiC conjuntament amb altres organitzacions gitanes de diversos països europeus que cerc promoure processos de justícia per fer front l’antigitanisme.
A més de Montero, en la presentació de la jornada van prendre la paraula Xavier Menéndez, responsable de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i Raquel Gil Eiroa, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.
Menéndez va recordar que “un dels col·lectius més afectats per la repressió és el poble gitano”, i va matisar que “no només durant el franquisme, sinó que és una repressió i discriminació que pateix el poble gitano des de fa 600 anys”. El responsable del Memorial Democràtic va compartir amb el públic el consens i l’elevat grau d’acceptació del govern per recollir les propostes de les entitats gitanes a la llei de Memòria Democràtica de Catalunya, especialment la incorporació del poble gitano com a víctima específica del franquisme, la creació d’una comissió de treball sobre la repressió al poble gitano i la inclusió del 2 d’agost dins de les commemoracions anuals que la pròpia llei estableix.
Seguidament va prendre la paraula Raquel Gil, qui va basar el seu discurs en l’arrelament del poble gitano a la ciutat de Barcelona, tot i la “història de discriminació, d’estigma i de marginació”. La comissionada va insistir també en l’“extraordinària resiliència, persistència i capacitat de resistència” del poble gitano i va posar en relleu que “el poble gitano no només ha sobreviscut, sinó que amb força, resiliència i dignitat ens ha regalat cultura i creativitat a la vida de la nostra ciutat”.
Després de la inauguració oficial, va arribar el moment de la primera de les taules de debat, titulada’600 anys d’antigitanisme institucional i polítiques de reconeixement’ i en la qual van participar els diputats del Parlament de Catalunya Natalia Fabián Corbacho del grup socialista, Andrés García Berrio dels Comuns, Jordi Albert i Cavaller, portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Republicana, i Francesc de Dalmases i Thió, diputat per Junts.
Andrés Garcia va recordar que aviat començarà el treball de la comissió del pacte nacional contra l’antigitanisme on “el component de memòria del poble gitano està absolutament present”. Pel diputat dels Comuns aquest pacte “ha de centrar el consens i l’acord” i va cridar la societat civil a participar perquè la llei sigui “realment útil” per la població gitana. Garcia Berrio va apuntar també que tant el pacte contra l’antigitanisme com la llei de memòria democràtica són un primer pas que ha de portar cap a una llei específica sobre la memòria del poble gitano.
En aquest sentit, Natalia Fabián va coincidir a dir que “600 anys no els repararem simplement amb una llei de memòria democràtica”, i va continuar argumentant que aquest primer pas “és molt important que ens ajudarà a entendre els perquès”. La diputada socialista va reforçar la participació de les organitzacions gitanes en el projecte de llei de memòria ja que, segons la seva opinió “si les entitats no haguéssiu empès una mica i haguéssiu demanat estar aquí, aquesta llei no parlaria del poble gitano”.
En el seu torn, Jordi Albert va iniciar el seu discurs apuntant que “cada any ha de ser el 600 any, no perquè enguany hi hagi una commemoració hem d’oblidar després tot el procés de repressió i patiment del poble gitano”. El diputat d’Esquerra va esgrimir que l’actual procés parlamentari de redacció de la llei de memòria democràtica ha de servir per “buscar les motivacions d’aquesta repressió”, i es preguntava, “per què el poble gitano ha estat objecte i és objecte encara avui dia de repressió i discriminació? Per què es vol combatre la manera de viure i de veure la vida dels gitanos i les gitanes? Quina necessitat hi ha? Per què permanentment hi ha una repressió institucional sobre el poble gitano?”, i va matisar que “les respostes a aquestes preguntes han de sorgir a partir del coneixement científic i del treball que heu estat fent les entitats, però sobretot”, va ultimar “les respostes a aquestes preguntes han de tenir unes conclusions perquè aquesta persecució no torni a passar”.
Tot seguit, Francesc Dalmases va comentar tres episodis en els quals va participar recentment i en els que va observar l’oblit i la invisibilitat absoluta del poble gitano en assumptes que són que del seu interès i que formen part de la seva història. Per al diputat per Junts al Parlament aquesta legislatura ha de marcar un punt d’inflexió en les polítiques públiques i en la situació del poble gitano. “Si hi hagués qualsevol altre col·lectiu que tingués els mateixos índexs que afecten el poble gitano pel que fa a pobresa, pel que fa a abandonament escolar, o pel que fa a l’habitatge, qualsevol govern estaria tirant endavant un pla de xoc per revertir aquestes xifres perquè no inacceptables en termes democràtics”, va exposar Dalmases.
A continuació, la conductora de l’acte va donar pas a una segona taula de debat en la qual, en forma de col·loqui, van participar Paqui Perona, presidenta de l’Associació Veus Gitanes, Pedro Casermeiro, membre de Rromane Siklǒvne, i Fabián Sánchez, president de l’Associació Nacional Presència Gitana. Es va tractar d’una taula de debat pensada per a visibilitzar la memòria viva del poble gitano a través de l’activisme, la cultura i l’acció comunitària.
Els ponents de la taula van coincidir en els principals reptes en termes de memòria col·lectiva i democràtica. Entre aquests punts es troba la necessitat que les reivindicacions del poble gitano siguin reconegudes, incloure un enfocament de memòria històrica per trobar solucions més efectives a l’hora de resoldre els problemes actuals de les persones gitanes que tenen com arrel una llarga història de persecució institucional, generar més unitat entre els membres del poble gitano per a cercar solucions comunes a problemes comuns, o posar al centre la llengua romaní.
Després d’aquesta taula en què es van abordar els principals reptes del Poble Gitano per a construir una memòria col·lectiva sòlida i que formi part de manera integral de la memòria i la identitat catalana, es va donar pas a la clausura de l’esdeveniment. Els encarregats de tancar la jornada van ser Susana Martínez Heredia, diputada en el parlament català, Sara Belbeida Bedoui, comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona.
Martínez Heredia va indicar que aquesta commemoració “no és solament per a mirar enrere, sinó que és per a reconèixer que hem arribat aquí gràcies a la resistència, a la resiliència i a la força del nostre poble, però també”, va afegir “gràcies a la mà tendida de moltes persones no gitanes que han caminat i continuen caminant al nostre costat”. La diputada socialista va realçar el principal valor del projecte que, com el seu nom indica, ‘Jekhipe’, és “la unitat”, i va matisar “no sols una unitat entre les persones gitanes, sinó una unitat compartida amb totes aquelles persones que escolten, que entenen, que acompanyen i que lluiten també amb nosaltres per una societat més justa, més inclusiva i més digna per a tots i per a totes”.
Belveida va agrair a la FAGiC per la feina que fa en el seu dia a dia i per organitzar aquest espai de reconeixement col·lectiu. “Aquest és un any per mirar enrere amb esperit crític i per avançar en la reparació i en la justícia. Ens heu recordat que no hi ha democràcia plena sense reconeixement real, sense reparació o sense igualtat efectiva de drets, i això és només possible amb polítiques públiques dissenyades amb la comunitat i amb la presència gitana als espais de decisió”, va enunciar Belveida. A més, la comissionada de l’Ajuntament de Barcelona va compartir diferents iniciatives innovadores que el consistori està desplegant de manera conjunta amb la participació del teixit associatiu gitano de la ciutat.
Després de les diferents ponències i debats, el diàleg es va allargar de manera més informal amb un petit refrigeri amb el qual la federació va agrair la participació del públic en una calorosa tarda a la ciutat de Barcelona.
