Es presenta a Girona el llibre ‘El Tío Curro. Trajectòria d’un gitano de pau’
La biografia del Tío Curro acosta al públic una tasca molt poc coneguda entre la societat majoritària, la de la mediació cívic-comunitària exercida per gitanos ancians dins de la seva comunitat.
L’històric abandó institucional i la consegüent situació de vulnerabilitat social a la qual, històricament, s’ha condemnat a la població gitana ha provocat, entre altres qüestions, que sorgeixin més tensions de convivència de les desitjades als barris on s’ha segregat a la població gitana. És en aquest context en el qual ha emergit amb força el rol de mediació dels gitanos més ancians, també anomenats gitanos de respecte.
La seva labor com a referents per a tota la comunitat ha permès millorar la cohesió i la convivència en barris on la població gitana viu acuitada per una infinitat de problemes i tensions derivades de l’exclusió i segregació residencial.
El rol dels gitanos de respecte, a més de la mediació, s’ha basat històricament en la cerca del consens davant reptes comuns afrontats per diferents famílies o en l’orientació per a la prevenció i resolució de problemes.
La seva funció com a mediadors no sols és reconeguda per les pròpies persones gitanes, sinó que també ho és per les institucions. La Generalitat de Catalunya, emmarcat dins del Pla Integral del Poble Gitano, compta amb el Consell d’Ancians. El grup està format per persones gitanes que s’han guanyat aquesta consideració per part de les comunitats gitanes per la seva trajectòria, honradesa, dedicació al seu poble i capacitat per a intervenir respectuosament en la prevenció o resolució de conflictes.
El reconeixement de la Generalitat no és merament simbòlic, sinó que els permet treballar en coordinació amb altres equips professionals com poden ser els cossos policials, amb els quals s’estableixen moltes col·laboracions per facilitar millors solucions a situacions conflictives on es troben implicades persones gitanes.
Una d’aquestes persones és Antonio Carmona, més conegut com el Tío Curro, un veí del barri de la Mina que durant més de 30 anys ha participat en processos de mediació cívic-comunitària amb persones gitanes. Pel seu ampli recorregut en aquest àmbit, el Pla Integral del Poble Gitano ha recollit la seva història en un llibre biogràfic, ‘El Tío Curro. Trajectòria d’un gitano de pau’.
El llibre s’inicia prenent com a punt de partida el primer cas de mediació en el qual Antonio Carmona va intervenir de manera decidida per a aconseguir que una família es reconciliés després de diversos anys sense parlar-se i amb molta crispació entre les generacions més joves. Amb el pretext d’aquest primer cas, el Tío Curro proposa un diàleg amb el lector a través del qual pot apropar-se a la seva història personal, als valors del poble gitano i als principals reptes que avui dia afronten.
El Centri Cívic Comunitari La Rutlla de Girona va acollir la presentació del llibre amb l’ocasió, també, de l’arribada al centre de l’exposició ‘600 anys de l’arribada del poble gitano’, una exposició produïda pel Pla Integral del Poble Gitano i que resumeix els principals episodis de la història gitana des de la seva sortida de l’Índia fins als nostres dies.
Per a presentar el llibre i l’exposició, Antonio Carmona va dialogar amb una jove estudiant de Salt, Eli Pubill. Entre els temes de la conversa van estar la història gitana, l’antigitanisme, la trajectòria vital del Tío Curro i la reivindicació de la figura dels mediadors naturals dins del poble gitano. No obstant això, l’assumpte del qual més i amb major vigor van conversar va ser el de l’educació.
El Tío Curro va expressar la seva il·lusió perquè cada vegada hi ha més nens i nenes gitanes que finalitzen l’educació obligatòria i prossegueixen endavant. Va felicitar a totes les institucions, entitats i persones que treballen per a fer-ho possible, i va animar les famílies a continuar esforçant-se en l’educació dels fills perquè l’aquest és el principal element per a equiparar a la població gitana amb la resta de la societat.
Per part seva, Eli, estudiant de 4t d’ESO, va compartir algunes de les barreres que va viure com a estudiant gitana basades en el desconeixement que el professorat tenia sobre la cultura gitana i la invisibilitat en la qual sempre quedava. I davant la pregunta del públic sobre el seu rol com a referent per a altres noies gitanes, des de la humilitat va comentar que “a mi no se m’ha de veure, s’ha de veure la nostra història, la nostra cultural, s’ha d’escoltar la veu de tots” i va reivindicar especialment que la veu de les dones ha de ser tinguda en compte. “Si no ens veuen, cal cridar més fort perquè la dona gitana sempre ha estat una lluitadora. Hem de creure en la nostra força per a lluitar i per a poder posar en pràctica els nostres drets”, va defensar l’Eli.
I per a concloure l’acte i convidar el públic a visitar l’exposició, els assistents van gaudir de la música de Fran Heredia i Juan Antonio Heredia, coneguts com ‘Els 4G’, els qui, més enllà d’un repertori ortodox, es van atrevir amb una versió per buleries i en castellà del ‘Gelem, Gelem’, l’himne romaní.
Ara, l’exposició podrà visitar-se fins al pròxim 29 de juny en el Centre Cívic Comunitari La Rutlla i després viatjarà a Figueres, per a quedar-se dues setmanes durant el mes de juliol. I després de l’estiu, podrà visitar-se en ciutats com Vic, Olot, Lleida, Tàrrega, Balaguer, Sort, Tarragona, Tortosa, Reus i El Vendrell.
