La direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha organitzat una jornada per reflexionar sobre l’accés i participació cultural en clau de diversitat
Sota el títol ‘Descobrir, gaudir i compartir les nostres celebracions. Cultura popular i diversitat cultural’, la jornada va reunir prop d’un centenar de persones, entre tècnics municipals i gestors culturals, a la Torre de la Sagrera de Barcelona.
L’activitat va comptar amb la benvinguda institucional de Cristina Sanchis, cap del Servei de Promoció i Dinamització de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, qui va emmarcar la jornada en l’actual procés de tramitació de la llei de drets culturals, una norma que haurà de garantir l’accés a la participació i gaudiment de la vida cultural a tota la ciutadania sense cap tipus de discriminació.
Precisament, el dret a manifestar i gaudir de l’ampli ventall de manifestacions culturals d’una ciutadania molt diversa i dinàmica, com la que viu i conviu a Catalunya, va ser l’eix central de la jornada. Tot i que a Catalunya compta ja amb un important bagatge en la inclusió de la diversitat en les celebracions i festivitats populars, aquesta inclusió de la diversitat, sovint, es fa des de la celebració d’allò que és diferent, reduint tot el bagatge cultural d’un poble o una cultura a uns pocs elements superficials. Però principalment, aquesta inclusió superficial de la diversitat amaga i no qüestiona les relacions desiguals que hi ha entre les diferents cultures i identitats presents al territori català en quant a l’accés i participació cultural.
Per plantejar el debat, primerament van tenir lloc dues ponències marc. La primera d’elles va ser realitzada per Marta Rovira, doctora en sociologia i professora associada del Departament de Sociologia de la UAB i consultora de polítiques públiques, qui va ressaltar l’àmbit de la cultura popular com un àmbit en constant transformació on històricament s’ha produït un conflicte entre diferents sectors poblacionals i, ara, un d’aquests conflictes de poder es dona precisament en la inclusió de poblacions molt diverses. En segon lloc, Ariadna Solé, coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos, Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar el model d’intervenció del consistori per incloure i promoure la diversitat en la capital catalana.
Seguidament va tenir lloc la primera taula del matí, ‘Visibilitzem la diversitat cultural’, amb l’objectiu de reflexionar sobre diferents mecanismes de participació en la gestió cultural i el paper que poden jugar els calendaris de celebracions o els inventaris i catàlegs de festes i elements festius. Les persones encarregades de dinamitzar aquesta conversa van ser Rosa Canela, antropòloga a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Ane Etxarri, antropòloga a Labrit Patrimonio Cultural, Irene Iglesias, tècnica de l’equip de Ciutadania de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Salt, i Òscar Esteban, director de la Fundació Tot Raval.
Tot i partir d’exemples pràctics de com posar de relleu la diversitat en les programacions culturals dels municipis i barris catalans, amb el diàleg establert es va fer palès la poca visibilitat i la nul·la centralitat que tenen les manifestacions culturals considerades no hegemòniques. Entre les reivindicacions de la taula es trobava la posada en marxa de processos participatius on tota la diversitat poblacional participi d’una manera decisòria, en igualtat de condicions.
Després de la participació del públic amb preguntes i comentaris, va iniciar-se la segona taula de debat, ‘Contribuïm, participem i accedim a la vida cultural’, amb la participació de Silverio Pedrosa, membre de Sentimiento Cimarrón, Qiang Chen, promotor de l’Associació d’artistes Huaxing, Mercedes Gómez, coordinadora de l’associació Lacho Baji Calí, i Mari Drammeh, secretari de Sàgoe.
L’objectiu d’aquesta segona taula va ser conèixer de la mà d’entitats culturals i representants de comunitats i pobles racialitzats les barreres i oportunitats que tenen per a fer efectiu el dret a la participació i al gaudiment de la vida cultural. Entre els principals obstacles, els ponents van subratllar el racisme i els estereotips que tant la població com les institucions encara manifesten, així com la falta de reconeixement i acceptació d’altres cultures diferents a l’hegemònica.
Entre els elements que poden ajudar a millorar la convivència en una societat diversa i plural, els ponents van destacar la necessitat de formar part dels espais de decisió, tenir accés a un igual finançament o estar més presents a la vida cultural i als mitjans de comunicació.
Per últim, va tenir lloc la taula ‘Revisem les nostres celebracions’, que com ve indica el títol, va tenir per objectiu reflexionar sobre diverses celebracions i elements festius on es reprodueixen imaginaris racistes i excloents.
La taula va comptar amb la participació de Iria Vives, sòcia-treballadora de la cooperativa Quatre Cantonades, Anna Castellví, coordinadora de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Mabel Llevat, historiadora d’art i investigadora de la memòria patrimonial colonial, i Maria Lilia Cano, concertista i professora al conservatori i escola de música municipal Victòria dels Àngels de Sant Cugat. Al centre del diàleg van estar temes com la capacitat per a resignificar celebracions i imaginaris racistes molt arrelats a la població, i fer d’aquestes celebracions espais també per a la memòria i la reparació cultural.
En resum, aquesta trobada organitzada per la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va servir per reflexionar sobre els reptes de les polítiques culturals per tal que les celebracions populars i tradicionals siguin reflex de la composició de la nostra societat i garantia d’acompliment dels drets culturals.
