El projecte artístic Voices aterra a Barcelona de la mà de Carabutsí
Dimecres passat 7 de maig es va presentar en el Centre Cultural Albareda el resultat de dos anys de treball artístic i comunitari amb més de cent joves de diferents països europeus.
El projecte, finançat amb el suport de Programa Erasmus+, ha estat liderat per l’entitat belga Madam Fortuna i ha recollit la participació de les entitats barcelonines Carabutsí i el Taller de Músics, a més del Youth Cultural Center de Bitola, Macedònia, Alarm Theater d’Alemanya, i Teatr Brama de Polònia.
Al llarg dels dos últims anys, Voices ha reunit joves de cadascun dels països participants en nombrosos tallers de teatre, de música i actuacions en viu. Activitats que, a més de servir per a potenciar les capacitats artístiques dels participants, també s’han orientat a la generació de ponts entre diferents cultures i a l’apoderament dels joves per a una societat intercultural.
Després de passar per Bèlgica, Polònia, Alemanya i Macedònia, el projecte va presentar els seus resultats amb una trobada entre els joves artistes i el públic en el barceloní barri de Poble Sec. A més de regalar l’actuació de tres agrupacions musicals, també es va presentar un documental amb el resum del projecte i es va presentar un manual amb les claus perquè altres entitats puguin replicar la mateixa experiència formativa.
Entre els joves artistes del projecte es trobaven Ramón, Santos Gabarre i Manu Gabarre, joves gitanos del barri del Raval que van delectar al públic amb un parell de rumbes catalanes. Els tres ens expliquen que es van implicar en el projecte per la seva “passió per la música”, i no sols es decanten per la rumba catalana, sinó també per altres estils com el flamenc, la salsa o el pop. Santos destaca també que ha estat una gran oportunitat per a “barrejar cultures diferents, per a conèixer a moltes persones i divertir-nos fent música junts”.
“La música no té fronteres, el teatre tampoc. Es pot ajuntar un gitano amb un afroamericà i tocaran junts, i sonarà ‘afroflamenc’. Barrejant cultures, personalitats diferents, persones de diferents llocs es pot crear una fusió i una cinemàtica increïble”. Així ens explicava Ramón un dels principals aspectes del projecte, fomentar el diàleg entre cultures amb l’art com a vehicle.
Sam Garcia, formador del projecte i coordinador de Carabutsí també realça el poder transformador que l’art pot aportar a la societat. “La joventut, a través de la música i el teatre, té un gran poder per a canviar la societat perquè aquestes expressions culturals poden transmetre missatges importants, crear consciència i promoure l’empatia. La música i el teatre permeten als joves compartir les seves històries, les seves lluites i els seus somnis d’una manera que arriba al cor de les persones, trencant barreres i fomentant la comprensió entre diferents comunitats”, va compartir Sam.
El coordinador de l’entitat gitana també subratlla que l’art és un espai de “resistència” per al poble gitano, ja que “actuant, tocant i cantant s’han guanyat moltes batalles contra l’antigitanisme”, i va continuar concloent que “l’art inspira a uns altres a reflexionar, a qüestionar prejudicis i a actuar per a construir una societat més inclusiva i respectuosa”.
No obstant això, el projecte també ha deixat moments molt difícils. Sam, visiblement emocionat, va dedicar el projecte a Chayanne Soto, un jove participant que va abandonar aquest món precipitadament amb 22 anys mentre complia un dels seus somnis, viatjant a Macedònia a conèixer gitanos d’altres països. Sam ens explica que feia broma amb ell, “has de pensar a formar la teva família, allí coneixerem a molts gitanos, d’allí et portaré casat”, i ens explica que a ell “se li il·luminava el rostre amb un somriure”. Lamentablement, el set de juliol de dos mil vint-i-tres, després d’un calorós i llarg dia d’assajos, Chayanne va sofrir un accident cardiovascular i ens va deixar.
Allò va ser un cop molt dur per a l’equip i tots els joves del projecte, especialment per a Sam García. Després de gairebé dos anys, Sam continua emocionant-se en recordar l’ocorregut i agraeix tot el suport rebut per entitats gitanes, per les esglésies de Filadèlfia de Catalunya, però especialment per part de la seva família, la seva dona i els seus fills. Un suport que, explica, va ser decisiu per a “no rendir-me i que el projecte seguís endavant en homenatge al meu nebot Chayanne Soto”.
