La Generalitat de Catalunya reivindica el paper de resistència de les dones gitanes al llarg de la història
El Convent de Sant Agustí de Barcelona, que va complir la funció de presó per a dones gitanes a mitjans del segle XVIII, va ser l’escenari perfecte per reparar i dignificar la memòria de les dones gitanes.
El 30 de juliol de 1749 es va donar l’ordre de detenir a totes les persones gitanes -dones, homes, nens i nenes-, separar-les per gènere i per edats i utilitzar-les com a mà d’obra esclava fins a la seva mort. Va ser un projecte d’extermini biològic que es va allargar durant 16 anys, fins que els pocs que quedaven encara amb vida, van ser posats en llibertat.
La Reial ordre per a la Presó dels Gitanos, signada pel monarca Ferran VI, va ser el clímax de la persecució institucional al poble gitano iniciada segles abans pels Reis Catòlics. L’objectiu històric va ser aniquilar la diferència cultural que representaven els gitanos i utilitzar-los com a mà d’obra barata o esclava.
En aquest procés històric de fustigació, el paper de les dones gitanes va ser vital per al manteniment de les famílies. Les contínues batudes d’homes gitanos i les condemnes a les quals aquests es veien sotmesos, va fer que les dones adoptessin sovint el paper de cap de família en una societat terriblement patriarcal. Aquest fet va desfermar també una infinitat de prejudicis i discursos d’odi específics contra les dones gitanes.
La pragmàtica de 1749 va afectar, també, d’una manera molt específica a les dones gitanes, les quals es van veure separades de les seves famílies i obligades a treballar com a esclaves en cases de misericòrdia reconvertides en presons de dones gitanes. A Barcelona, el Convent de Sant Agustí, caserna militar en aquell moment, va ser el funest escenari on van romandre tancades prop de 200 dones gitanes, amb els seus fills i filles mentre eren menors de set anys, durant 16 anys, amb el rebuig afegit del Capità General de Catalunya, el Marquès de la Mina, qui es va oposar a l’ordre d’indult i qui, sistemàticament, va descuidar la cura i necessitats de les dones empresonades.
Per a homenatjar les dones gitanes que van ser víctimes de la persecució institucional de l’Estat, però molt especialment durant el projecte extermini del segle XVIII, el Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya i la Secretaria d’Igualtat i Feminisme han organitzat un acte solemne en el Convent de Sant Agustí de Barcelona sota el títol ‘Baró Estardipen. La força de les dones gitanes’.
L’acte, que es va desenvolupar com un espai per a posar en relleu i reconèixer la resistència de les dones gitanes al llarg de la història, va comptar amb la presència de la secretària d’Igualtats, Gina Pol Borràs, i el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Jaume Romero.
En l’acte d’inauguració oficial, la secretària d’Igualtats va recordar que “tal dia com avui de l’any 1749, començava una operació d’extermini premeditada i planificada per la monarquia del moment, un intent d’extermini que, afortunadament, per la fortalesa pròpia del poble gitano, van poder afrontar”. “Tot i així”, va puntualitzar, “encara queden moltes vulneracions, discriminacions, estereotips que es van interioritzar en el pensament del moment i que encara continuen vigent”. I va recordar que “des del departament d’Igualtat i Feminisme combatem aquest estereotip, aquesta visió, i actuem per una vida digna sense discriminacions”.
Per part seva, Jaume Romero va afirmar que “aquest recordatori no és un acte simbòlic sinó un compromís que tots i totes hem de fer perquè els principals delictes no tornin a passar mai més”, i va continuar “és una crida a la memòria, a la justícia i al reconeixement d’un poble que ha patit injustícies profundes i que malgrat tot a mantingut viva la seva cultura i la seva dignitat”.
El director general d’Acció Cívica i Comunitària va exposar “amb aquesta commemoració volem posar en valor la resistència i la força d’un poble que, malgrat tot, heu conservat la vostra identitat i que seguiu lluitant per un futur on la diversitat sigui reconeguda com una riquesa”, i va afegir “volem fer un reconeixement a les dones gitanes, pilars fonamentals de les famílies, transmissores de la memòria i agents imprescindibles de lluita i transformació social”.
La ponència central va ser desenvolupada per Dolores Fernández, presidenta de l’Associació de Dones Gitanes Romí i directora del Museu Etnològic de la Dona Gitana a Granada. Gran coneixedora de la història de les dones gitanes, va dividir la seva exposició en els tres moments històrics que, per a ella, van ser els més significatius en la història de les gitanes: els judicis del Tribunal de la Santa Inquisició, la Gran Batuda i la Guerra Civil i posterior dictadura.
Fernández va reivindicar el dret a la memòria i dignificació de la història de les dones gitanes al llarg de la història. “Em crida molt l’atenció la força que han tingut les nostres àvies, besàvies, rebesàvies, elles han sabut lluitar perquè avui tinguem un món millor i nosaltres tenim l’obligació de recordar-les. La seva vida va ser molt soferta perquè nosaltres les deixem silenciades”, i va precisar que “s’ha de conèixer nom i cognom de cadascuna de les dones detingudes en la Gran Batuda, s’ha d’investigar, conèixer i, sobretot, les hem d’homenatjar”.
“És que els nens gitanos no tenen dret a conèixer el que va succeir amb la Gran Batuda?”, es lamentava la ponent per a reivindicar la necessitat d’incloure la història de persecució al poble gitano en els llibres de text. “La història de la Gran Batuda no està en els llibres de text, forma part de la història d’aquest país també, i s’ha de conèixer, no podem estar en silenci, ja és hora d’alçar la veu i reivindicar per la memòria d’aquestes víctimes”, va precisar Fernández.
Finalment, Francisco Vargas i Pedro Casermeiro, comissionats de l’exposició ‘Baró Estardipen’ van introduir i van convidar al públic a visitar la seva versió itinerant, exposada en l’entrada principal del Convent de Sant Agustí les dues últimes setmanes.
