Les dones gitanes lluiten pel futur del seu poble
Com cada any, Drom Kotar Mestipen ha celebrat la Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya, un espai on es dona veu i visibilitat a la dona gitana.
L’associació de dones gitanes Drom Kotar Mestipen, que treballa per la igualtat i la no discriminació de les dones gitanes i promovent la seva participació en els espais educatius, socials i culturals, ha celebrat aquest deu de juny la XXIII edició de les seves trobades d’estudiantes. Aquest és un esdeveniment anual,on noies i dones de diferents edats es reuneixen amb el propòsit de discutir temes educatius i trobar solucions a les problemàtiques educatives que afronten.
L’amfitrió d’enguany ha estat la Universitat Autònoma de Barcelona. La trobada ha reunit a més d’un centenar de dones gitanes d’arreu de Catalunya. Van assistir dones d’Amposta, l’Hospitalet del Llobregat, Tarragona, Figueres, El Prat del Llobregat, Tortosa, Gavà, Badalona, Barcelona, Sant Adrià del Besòs i Salt.
L’acte va ser presentat i conduït per Eli Lucena i Salud Muñoz, col·laboradores i amigues de l’entitat. Aquesta vegada, el tema central del debat ha estat l’alumnat gitano amb necessitats educatives especials. “Aquest tema, ofereix resposta a les preocupacions que s’han recollit de les dones que han estat presents en la preparació d’aquesta trobada”, va comentar Muñoz a l’inici de la cerimònia.
La taula inaugural -que va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents- va estar formada per la Dra. Adnrea Khalfaoui Larrañaga, secretaria de Drom Kotar Mestipen, que va parlar per vídeo-conferència sobre la importància de traslladar a les esferes polítiques els temes que preocupen a les dones gitanes, per això la importància de generar aquestes trobades. “Necessitem aquests espais on es poden intercanviar lliurement les nostres prioritats i es pot conèixer el que ens diu la ciència respecte a temes que ens preocupen”, deia Khalfaoui.
Maria Cortés Gómez, membre de la junta de Drom Kotar Mestipen, es va mostrar molt satisfeta per la participació de les dones gitanes en aquesta XXIII Trobada. “Quin goig que esteu aquí, estem molt contentes d’omplir cada cop més les instal·lacions públiques”, va compartir Maria.
Al seu torn, Xavier Godàs i Pérez, director general d’Acció Cívica i Comunitària, va comentar la importància de la implicació de les institucions amb la dona gitana. “La Generalitat redobla els seus esforços amb totes vosaltres i el conjunt de la comunitat gitana”.
Per tancar la taula de benvinguda, el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier la Fuente Sancho, va agrair que aquest esdeveniment s’hagi dut a terme en aquesta universitat.
Seguidament va tenir espai l’assumpte central de la trobada organitzada per l’entitat de dones gitanes: Les necessitats especials educatives en la comunitat gitana, barreres i superacions. La conferència inicial va córrer a càrrec de la Dra. Sílvia Molina Roldán, professora titular del departament de Pedagogia de la Universitat de Rovira i Virgili i investigadora de CREA. Molina va comentar que les necessitats educatives especials i discapacitats són una realitat universal que existeix igualment a totes les poblacions, a totes les comunitats i grups culturals, i la comunitat gitana no és una excepció, “hi ha un 15 % aproximadament de la comunitat que viu en aquesta condició, encara que són estimacions, ja que les dades estadístiques respecte a la comunitat gitana no són gaire precises“.
La doctora també va exposar la realitat a la qual s’enfronten els alumnes de necessitats especials educatives que pertanyen a la comunitat gitana. “Tenim el repte de la doble discriminació perquè, per una banda, l’alumne pateix discriminació en l’àmbit educatiu per ser de necessitats especials educatives, i per altre banda, la discriminació tradicional que pateix per ser gitano”. Va afirmar.
A continuació es va desenvolupar una taula de referents formada per Alba Gómez, estudiant de 3r curs del Grau de comunicació Audiovisual, Maria Alegría Gabarri, qui ha superat les proves d’accés a la universitat per a majors de 45 anys, Lítani Gómez, estudiant de 1r de batxillerat, Flora Cortés, estudiant del títol de monitora de lleure, i Elisabet Pubill, estudiant de segon de l’ESO.
El fil conductor de les dones va ser el mateix, totes van explicar casos de discriminació que han viscut, però transmetent un discurs de motivació a les dones assistents, encorantjant-les a no rendir-se i abandonar. Per exemple, Lítani va explicar el que ella havia viscut l’aula. “M’he trobat comentaris i fets racistes de professors. Un mestre d’Ètica, explicant la nostra cultura a l’aula, ressaltava que la nena gitana té per costum cultural no assistir a l’escola i estar netejant a casa”, va compartir l’estudiant gitana indignada. Però, Lítani, com la resta de referents, al final del seu discurs va esperonar a la resta. “Us animo, dones gitanes, a complir els vostres somnis, costi el que costi, encara que trobeu obstacles, mai llenceu la tovallola”.
A l’acabar la taula de referents, les dones es van dividir en diferents grups de treball per reflexionar sobre els seus reptes i oportunitats dins del món educatiu. Cadascun dels grups, representats per una portaveu, van ressaltar propostes molt interessants per formular solucions a les problemàtiques de poble gitano. Entre les propostes es trobava que els centres educatius facilitin l’ajuda i les eines necessàries als alumnes gitanos per tal que aprovin el curs, la importància d’una participació proactiva de pares i mares en la presa de decisions dels centres, l’obligació de comptar amb figures que juguin el rol de referents positius als centres, la necessitat de millorar el diàleg entre famílies i escoles, normalitzar la presència d’alumnat gitano als centres.
“Si no ho fem nosaltres, ningú ho farà”. Aquest va ser el missatge conclusiu dels grups de treball i de la XXIII Trobada d’Estudiants Gitanes de Catalunya.
