El Museu d’Història de Catalunya inaugura una exposició sobre la història i la cultura del Poble Gitano
L’exposició ‘El poble gitano de Catalunya: història i cultura’ ha estat creada gràcies a la col·laboració entre el Museu d’Història de Catalunya i la comunitat gitana.
Un gran mapa de l’Índia fins a l’extrem més septentrional d’Europa situa ràpidament als visitants de l’exposició davant d’una diàspora, encara molt desconeguda, que es va iniciar fa més de mil anys i que va donar lloc al poble gitano.
Una de les principals hipòtesis que es sosté en l’actualitat per explicar aquest èxode es troba en l’avanç musulmà cap a l’Índia ara fa mil anys. Un text del cronista àrab Al-‘Utbi explica que després de la invasió islàmica de la ciutat índia de Kannauj, el 1018, la seva població va ser segrestada i venuda com a esclaus. Aquella població va arribar a Europa, un segle després, en llibertat i amb la voluntat de mantenir amb orgull la seva idiosincràsia cultural. De fet, la conservació de la llengua romaní, d’origen sànscrit, és la que va permetre a mitjans del segle XVIII establir l’oblidat origen hindú de la població gitana.
El periple històric d’aquella antiga població hindú ha permès una ingent cadena d’intercanvis culturals i socials, d’enriquiment mutu, però també ha significat una llarga història de discòrdia en què la població gitana s’ha vist estigmatitzada i la marginada en tots els estats europeus en els quals es va assentar.
L’exposició es divideix en 9 àmbits diferents que permeten fer un recorregut històric i vital, alhora que posa en valor la història no hegemònica i dona protagonisme a veus silenciades.
La voluntat del Museu d’Història de Catalunya ha estat, en paraules del seu director Jordi Principal, “ser coherents i tenir compromís amb allò que pensem que ha de ser un museu social, un museu de tothom i per a tothom”. Principal també va afirmar durant l’acte d’inauguració que “moltes vegades la història que expliques és hereva de biaixos interessats i també de silencis incòmodes, i de vegades potser la història que expliquem no és la història de tothom. El poble gitano fa 600 anys que va arribar a la península Ibèrica i, durant segles, ha patit incomprensió, estigmatització, persecució i fins i tot genocidi. Explicar la seva història és un exercici de memòria històrica i una manera de mirar Catalunya amb uns altres ulls”.
La consellera de cultura, Sònia Hernández, que va estar acompanyada a l’acte inaugural per les conselleres de Drets Socials i Inclusió i d’Igualtat i Feminisme, va posar en valor la cooperació dels tres departaments de la Generalitat de Catalunya i del propi Museu d’Història de Catalunya per fer possible aquesta exposició. “Aquesta aliança institucional no és només una mostra de cooperació entre departaments, és sobre tot un compromís compartit, el compromís de reconèixer i de posar en valor la història, la cultura i la identitat del poble gitano com a part indestriable de la nostra història col·lectiva”, va subratllar la consellera de cultura.
La mostra, comissariada per la historiadora de l’art i activista gitana Mercedes Porras, recorre sis segles de presència del poble gitano al nostre país i en reivindica el llegat històric, cultural i social. Pretén reconèixer, valorar i fer visible la història i la memòria del poble gitano d’una manera oberta, diversa i real, fugint tant dels estereotips com del victimisme o de l’exaltació dels protagonistes, per donar a conèixer els fets, personatges i anècdotes que formen part de la nostra història.
Diferents entitats i persones gitanes han col·laborat amb el Museu d’Història de Catalunya cedint objectes familiars que formen part de la memòria col·lectiva gitana.
A més de fer un rigorós repàs a la història gitana, l’exposició dóna veu directa al poble gitano per parlar del seu present, de les seves vivències i preocupacions, de la seva cultura o de la seva mirada vers el futur. I és que durant els darrers mesos s’han enregistrat més de 160 entrevistes amb persones gitanes de tot el territori català amb la finalitat de generar una exposició que serveixi per millorar la comprensió, establir ponts de diàleg i facilitar la lluita contra els vells prejudicis i les noves narratives racistes. Mercedes Porras argumentava que “gitanes i gitanos, en la seva diversitat, havien de donar forma i compondre la realitat i actualitat de la comunitat gitana. Són moltes les persones les que han contribuït aportant coneixement, documents, fotografies, objectes, obres, records familiars de molt valor personal indispensables per revelar la nostra memòria col·lectiva”.
Així, la mostra permet al públic endinsar-se en el llegat històric i cultural gitano, però també convida a reflexionar sobre els reptes històrics i contemporanis que encara persisteixen, com són l’antigitanisme més estructural i les desigualtats en àmbits com l’educatiu, el laboral, la salut o l’econòmic.
L’exposició ‘El poble gitano de Catalunya: història i cultura’ és la primera exposició de gran format dedicada al poble gitano a Catalunya i es podrà visitar des d’avui, 2 d’octubre, fins al 2 d’agost de l’any vinent. Properament, es farà públic un catàleg d’activitats per acompanyar als visitants i s’editarà un documental que recollirà una part dels testimonis enregistrats durant el projecte. Aquesta producció audiovisual, que veurà la llum a finals d’any, vol esdevenir una eina de sensibilització i difusió que ofereixi una mirada plural, humana i autèntica sobre la realitat del poble gitano a Catalunya.
Igualment, la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya està treballant en la creació d’una mostra itinerant que pugui visitar les quatre províncies catalanes un cop acabi l’exposició permanent i arribar, així, al màxim públic possible.
