Acabem de matinada al campament de Django als afores de la ciutat. Em desperto al migdia quan la llum entra per la claraboia d’aquella petita caravana blau cel. Em trobo en un espai auster i reconfortant que fa olor de sàndal i bergamota, envoltat de teles a les parets d’un verd mar intens. És com […]
llegir més »
_ Ballo i estic tranquil, estic còmode. Ballant soc jo mateix, i soc lliure. Després, cansat de ballar, esgotat, canto les lletres dels meus vells, les cobletes que es cantaven a casa quan jo era petit. Agafo la guitarra i aleshores em converteixo en l’actor. Col·loco la veu i em surten tots els personatges que […]
llegir més »
El paternalisme, la figura del pare, ens converteix en deutors per sempre. Ens fa desitjar, necessitar i anar a cercar l’acceptació i la complaença, el vistiplau i, al capdavall, l’autorització de la figura paterna. I aquí és on la cosa es complica: això es transforma en dependència o en submissió. És cedir i renunciar als […]
llegir més »
Continuem amb aquestes Entrevistes-Homenots-Semblances o petits Homenatges a persones meravelloses que ens han deixat una herència immaterial, digna de ser recordada. Aquesta trobada amb “la Niña de los Peines” té lloc l’any 1961. I jo vaig néixer el setanta-quatre. Feu vosaltres els comptes! El lector ha d’escoltar la veu d’aquesta gitana com qui ha oblidat […]
llegir més »
Dos de juliol de 1940. He quedat amb Tomás Pavón Cruz, cantaor gitano, per a felicitar-lo en el seu aniversari i tenir una breu xerrada. Són les nou del matí i ens hem citat a un cafè de la Plaça de la Mata número 6, prop de la ‘Alhameda de Hércules’. Un cafè elegant triat […]
llegir més »