HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Murcia

Gitanos a Murcia

Els primers gitanos de què tenim constància que van ser a Múrcia, el 24 de juliol de 1471, són el comte Jacobo i el seu grup.

Les actes capitulars relaten:

Com en dit consell aparegué un gentil home amb una butlla del nostre Sant Pare i cartes del Rei D. Enrique, demostra que és el comte Jacobo del petit Egipte, que venia de peregrinar per Galícia i tornava al seu país amb un grup de gent, homes i dones, que anaven en companyia seva i demanaven ajut o almoina per a les despeses del viatje perquè no els queda res i estaven lluny del seu país. Per aquest motiu aquests senyors del Consell ordenarien que se’ls donessin 2000 maravedís i com que el Consell no disposava d’aquesta quantitat, l’alcalde Magas Ferrández va ordenar al majordom que el donés; al final del mes de setembre ordenaren que els tornessin al majordom.

Uns anys més tard, el 5 de gener de 1479, va ser el duc Don Pablo i el seu nombrós grup els qui van ser tractats generosament pel Consell Municipal de Múrcia.

A més, van ordenar i manar d’ajudar el duc Pablo en les despeses del viatge, ja que venien de pelegrinar de l’apòstol Santiago i de nostra senyora Guadalupe, amb mil maravedís, que també van ser deixats en préstec per l’alcalde Magaz Ferréndes [1].

La repressió contra els gitanos a Múrcia es fa oficial amb la pragmàtica dictada pels Reis Catòlics i després continua amb les posteriors pragmàtiques i normatives dels reis i institucions de cada època.

A continuació explicarem, únicament, aquelles notícies documentades que fan referència als gitanos de Múrcia.

L’any 1567, un grup de gitanos portaven a l’Ajuntament de Lorca una demanda de veïnatge:

Juan Medrano, Bernadino Heredia, Martín Medrano, Francisco Medrano, Rodrigo de Paredes, Pedro Melchor de Haces, Francisco Herrero Medrano, … grecians, besen les mans de VS, i diuen que ells són ferrers oficials de fer barrina, i homes disposats a treballar i per ser d’aquesta ciutat i complir amb el que Sa Reial Majestat mana, volen ser veïns i viure en aquesta ciutat, perquè els sembla que en ella podrien viure-hi còmodament i, per això, com a persones que s’han aficionat als intercanvis i vivenda d’aquesta ciutat, han posat les seves filles i fills a sou amb persones d’aquesta ciutat per tal que els serveixin, supliquen a VS siguin rebuts i admesos per tals veïns en compliment del que mana el seu reial mandat.

El 2 de setembre del mateix any, se’ls contesta: “que no hi ha lloc per ara”. [2]

L’any 1591, Isabel Quiñónez demana a l’Ajuntament de Lorca en nom del seu marit Nicolás Maldonado, una petició sobre unes propietats que tenen en un poble on no viuen i que necessiten vendre:

El rei nostre senyor ha manat en un capítol de les darreres corts que els gitanos visquin als llocs on siguin veïns i se’ls permeti vendre algunes coses fora d’aquells llocs dels seu veïnatge i els testimonis que per això han de portar segons conté l’esmentat capítol de les corts. [3]

L’any 1608, davant la crisi demogràfica i l’absència de fabricants de barrines provocada per l’expulsió dels moriscs, l’Ajuntament de Lorca proposa al gitano Sebastián Maldonado que traslladi la seva farga de Totana a Lorca. [4]

Entre aquests documents que ens confirmen la precoç presència dels gitanos en terres de Múrcia, hi ha les “relacions de causes” del Tribunal de la Inquisició de Múrcia. En un període de tres segles només hi apareixen quatre causes:

  • Jerónimo de Soto. Processat per blasfèmia. Va ser condemnat a escoltar missa a la sala del tribunal.
  • Juan Malla. Processat per bruixeria.
  • Isabel Franco. Processada per bruixeria. Havia nascut i vivia a Múrcia. Era la muller de Francisco Montoya, barber d’ofici.
  • Domingo Quirós. Processat per bigàmia. Nascut a Espinardo.
murcia_cartel

Dia Nacional del Poble Gitano. Regió de Múrcia. 1995. ↵

Una altra causa de Múrcia que està documentada és la que fa referència a la Gran Batuda de Gitanos, inspirada pel bisbe d’Oviedo D. Gaspar Vázquez de Tablada i ordenada per Ferran VI.

La nit del dimecres 30 de juliol de 1749 es van detenir en tot el regne d’Espanya un total de 881 famílies gitanes, 99 de les quals es van detenir a terres murcianes: 47 a Lorca, 49 a Múrcia i 3 a Yecla. Després de la seva detenció es van separar els homes de les dones. Van internar els homes al Castell d’Alacant i després van traslladar 200 adults i 40 nois a l’Arsenal de Cartagena on van romandre fins que van ser alliberats, l’any 1763 pel rei Carles III. A les dones les van internar al castell de Dénia i després les van portar als castells d’Oliva i Gandia.

En una carta de l’intendent de Cartagena adreçada al Marquès de l’Ensenada amb data del 29 de juliol de 1750, deia que els presos comentaven “sense embuts que no tenien cap tipus d’esperança de llibertat perquè amb ella no demanin el que era seu”.

Aquesta manca d’esperança i el fet que no hi hagués cap motiu per al seu empresonament, va fer que intentessin la fuga, com la del 28 d’Agost de 1750, quan les autoritats encarregades de la custòdia dels gitanos presos a l’Arsenal de Cartagena van evitar un intent d’evasió.

Un informe del 30 de setembre de 1754 assenyala que a Cartagena encara hi quedaven 193 homes i 83 nois. [5]

Els cognoms dels gitanos empresonats a l’Arsenal de Cartagena, i que queden reflectits a les cartes enviades per les autoritats demanant-ne la llibertat, són alguns dels que encara existeixen avui en dia a Múrcia: Correas, Bermudes, González, Bautista, Ramos, Fernández, …

Amb la Reial Pragmàtica del Rei Carles III del 19 de setembre de 1783, que disposa que els gitanos són ciutadans espanyols i que poden escollir lliurement el seu lloc de residència i el tipus d’ofici que desitgin, els gitanos recuperen i amplien els seus oficis tradicionals: calderers, estanyadors, cistellaires, xolladors, jornalers, forjadors, firaires, feines de recollida de materials per al reciclatge …

Les dones, a part d’encarregar-se de les feines de la casa, ajudaven al manteniment familiar venent per les cases els productes elaborats artesanalment pels homes: cistelles de canya i vímet, motlles de llauna, llums de ganxo, de teles i roba, etc.

Els fills acompanyaven als pares i ja de ben petits aprenien els oficis tradicionals de cada família.

Ja al segle XX, a la dècada dels seixanta, arriben a la comunitat de Múrcia moltes famílies gitanes procedents d’Andalusia (d’Almeria, Granada i Jaén), de Madrid i d’altres regions espanyoles en busca de treball temporal al camp. Moltes d’aquestes famílies es quedaven a viure a la regió de Múrcia.

Avui en dia, a la comunitat autònoma de Múrcia hi viuen uns 13.500 gitanos, cosa que representa l’1,2% de la població total de la regió. Estan assentats a gairebé tots els municipis de la comunitat.

Actualment es pot dir que els gitanos de Múrcia estan tots sedentaritzats, que totes les nenes i els nens gitanos estan escolaritzats a primària i que ja estan arribant a la secundària, així com també als cursos de formació professional. Es pot dir també que cada cop són més els que cursen estudis superiors a la universitat i els que participen als moviments socials de les zones on viuen: associacions de veïns, associacions de pares i mares d’alumnes, sindicats, organitzacions agràries, diferents partits polítics i també associacions gitanes, buscant el reconeixement dels seus valors culturals com a part integrant de la identitat multicultural dels murcians.

1. Creamdes, Daniel (1974): “Les premiers gitans à Murcia”. Publicat a l butlletí d’Etudes Tsiganes, número 2-3 (pg.6). (Arxius Municipals de Múrcia, actes capitulars, 1471 i 1479)
2. Arxiu Municipal de Lorca, sala tercer, lligall monogràfic sobre gitanos, doc 2.
3. Arxiu Municipal de Lorca, sala tercera, lligall monogràfic sobre gitanos, doc 3.
4. Gómez Alfaro, Antonio (1993). “Algo más que gitanos y moriscos”. Cuadernos HIspanoamericanos, nº 512, pg 78.
5. Gómez Alfaro, Antonio (1995): “La Gran Redada”. Ed. Presencia Gitana. Col·lecció Interface.
Aquest article és un fragment de l’original “Gitanos a Murcia” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Murcia.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies