HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Madrid

Els gitanos de Madrid

A Madrid, com a la resta de territori espanyol, hi ha hagut presència de famílies gitanes des que van arribar a la península al segle XV.

No s’ha conservat el nom del comte gitano que va visitar Madrid l’any 1484, però sí que queda constància que el Consell Municipal de Madrid li va donar un ajut de mil maravedís, que va avança l’arrendador Pedro de Erecia.

El dia de Sant Antoni de 1592, a la plaça de Guadalajara, a la Puerta del Sol i al carrer Toledo es va publicar un ban on es prohibia que els gitanos parlessin la seva “llengua particular” sota pena de ser castigats com a vagabunds “tot i que estiguin establerts i tinguin tractes i oficis” i, a les gitanes, sota pena d’assots i exili si continuen vestint “com a gitanes, amb teles de color, en la manera en què fins ara han anat així al cap com en el vestit”. L’any 1610 se’ls obliga a viure a dotze llegües de la cort, és a dir, de Madrid, i l’any 1611 es publica un nou decret que ordena l’expulsió dels gitanos per tal que “marxin a establir-se a vint llegües de la cort, als llocs de Castella la Vella”.

No obstant això, l’any 1637, el mateix rei va presencia unes danses de gitanos a la vila i a la cort. Però els gitanos seguien arribant a la ciutat de Madrid, tal com consta en múltiples obres i referències literàries.

madrid_pintura

Goya. 1777. Un gitano i una gitana passegen i un tercer està assegut vestit amb capa i barret rodó. Tapís. ↵

L’any 1613, Cervantes els ubica a la seva obra La Gitanilla als ravals de Santa Bàrbara. El 6 de maig de 1686, l’agutzil Francisco de Peredo rep 2.600 rals de billó per portar a la presó de Baeza les gitanes Sebastiana i Juana Pérez, acusades de “sol·licitadores de dones i trencament dels bàndols”. L’any 1693 decideixen desterrar les dones gitanes “per la dificultat de mantenir-les a la galera”, totes les dones preses “ que no tinguessin altre delicte” que ser gitanes, prenent-los els fills mascles per portar-los al Reial Hospici.

El 30 de juliol de 1749 es fa la Gran Batuda. A Madrid, el 12 d’agost d’aquest mateix any hi havia empresonades 90 persones, quinze homes i la resta dones i nens que seran conduïts a la Caixa de Toledo. Hi havia famílies senceres, com els Monje, els Maldonado, els Camacho, els Salazar, etc.

La Reial Pragmàtica de Carles III del 19 de setembre de 1783 va ser promulgada a Madrid el 22 de setembre “amb trompetes i timbals per veu del pregoner públic (…) davant les portes del Reial Palau, davant del balcó principal del Rei Nostre Amo, i a la Porta de Guadalajara, on hi ha els intercanvis públics i el comerç dels mercaders i oficials”, amb l’assistència dels alcaldes de la Casa i la Cort de Sa Majestat.

Una ordre complementària a aquesta pragmàtica va aconseguir l’únic padró nacional dels gitanos, on s’hi comptabilitzaren 9.875 gitanos a les anomenades províncies de Castella. La majoria dels gitanos estaven assentats en terres andaluses. En aquest padró no hi havia cap gitano oficialment domiciliat a Madrid. I això ho va fer constar, l’any 1785, José Antonio de Armona, intendent de la província de Madrid, en contestar a un requeriment de la Cambra de Govern de Sa Majestat dient-li que dels 89 pobles del seu districte, només hi havia coneixement de la presència d’una parella de gitanos (Joaquín Torres i Mará de Montoya) a Belmonte de Tajo i que aquesta parella se n’havia anat de la villa.

També hi ha cinc persones gitanes a Alcalà d’Henares (que en aquella època pertanyia a la comarca de Toledo). Eren: Francisco de Paula Vallejo, arrier, i la seva dona Isabel Bermúdez, amb dos fills i la mare vídua d’Isabel, Margarita González.

Aquest matrimoni s’havia casat a la Parròquia de Santa Maria la Mayor, d’Alcalà d’Henares i van celebrar una missa de velacions a Villejo, de la qual se sap que van participar-hi nombrosos gitanos que desfilaren alegrement pel poble “com si es tractés d’un regiment ben ordenat, i el que és més punible, un amb una espasa desembeinada i un altre amb bandera, el batibull i merder de tot plegat feia que no semblés una celebració nupcial de gitanos, i sí l’aclamació d’un rei”. Les gitanes anaven “dansant davant del capellà” i tots “tiraven confits”.

Posteriorment marxen a Andalusia per veure si els seus parents els podien donar una feina millor. Pel que sembla no va ser així i van tornar a Alcalà. Van demanar recuperar el seu antic veïnatge i l’alcalde va escriure al Consell indicant que “han pres ofici de comerciar en fruites i vidriat i portar-ho a aquesta ciutat”.

També hi havia gitanos en altres pobles que en aquella època pertanyien a la jurisdicció de Segòvia, tals com Valdelaguna, on vivien Juan Fernández i Teresa Albedaño, que es dedicaven a “collir espart i treballar-lo”, i a Chinchón vivia una família gitana formada per Sebastián Fernández, Juana Bermúdez i el seu fill d’onze anys els quals es dedicaven a “vendre llegums i vidriats d’Alarcón”.

Hi ha altres pobles que en aquella època pertanyien al Regne de Toledo, com Colmenar de la Oreja. Aquí vivia Francisca María de Vargas de 75 anys que es dedicava a “rentar roba i a altres oficis que li permet la seva edat”, i el seu fill Juan de Montoya, que es dedicava a “treure pedra de les canteres de la vila amb dues cavalleries menors, que té i guanya cada diu vuit rals”.

També vivien a Madrid Diego Manzano, Sebastián de Heredia i Agustina Fernández amb els seus tres fills; la vídua Joaquina Maldonado i un nebot orfe de cinc anys que “està aprenent per a la seva educació les primeres lletres”.

A la vila de Valderecete vivia Manuel González. “El seu ofici: conduir càrregues d’aigua per als veïns”, també hi vivia la seva dona Jacinta Beatriz Fernández de Malla, que “s’ocupa de fer ruedos i peluts d’espart i a governar casa seva”, tenien dos fills i tres filles.

George Borrow, a Los Zincalí (1841), els ubica dins la ciutat de Madrid, al costat del mercat o plaça on es venien cavalleries, al carrer de la Comadre i al carreró de Lavapiés. Indica, també, que a Madrid no hi ha més de cinquanta gitanos.

Mesonero Romano, El antiguo Madrid (1861), els ubica a la Travesía dels gitanos, l’actual carrer Arlabán.

L’any 1905, Blasco Ibáñez, dins la seva obra La horda, descriu Cambroneras com al lloc de Madrid que més es caracteritzava pel fet de viure-hi els gitanos andalusos, castellans i manxecs.

D’altra banda, una novel·la de Manuel Fernández y González, La reina gitana, fantasieja sobre el palau del rei al carrer Fuencarral i residència d’esbarjo a la riba de Manzanares, no gaire lluny de les Peñuelas domicili habitual dels gitanos.

A finals dels anys cinquanta i principi dels seixanta, es produeix un moviment migratori de la població des de les zones rurals cap a les grans ciutats, i en concret, cap a Madrid. L’informe FOESSA (1967) assenyala com a lloc preferent d’assentament gitano a Madrid, a la zona sud-est de la capital, i es citen com a nuclis més importants, els barris de La Alegría, Altamira, Hierro, Celsa i China. L’estudi realitzat per l’equip GIEMS de l’any 1976 afegeix a aquests nuclis els de Pan Bendito i Entrevías. El poble gitano també va sumar-se a aquestes migracions, que pretenien millorar les condicions de vida, tant socials com econòmiques.

Les dades recollides a través d’entrevistes a diferents famílies gitanes que vivien a Madrid ens indiquen que el seu lloc de procedència era molt variat i que comprenia tota la península (incloent-hi Portugal), tot i que la majoria venien de les comunitats d’Andalusia, la Manxa i Extremadura.

També trobem una important representació dels gitanos emigrats a Llatinoamèrica que, al començar la crisi econòmica d’aquests països, van decidir tornar a Espanya.

Alguns es traslladen amb les seves mullers, d’altres van arribar amb els seus pares i es van casar a Madrid i alguns van venir a reunir-se amb les seves famílies, que ja vivien a la capital. En general, les dones es dedicaren a ajudar el marit en els seus oficis, a fer de mestresses de casa i a educar els seus fills.

A les terres natals, la majoria d’aquestes famílies exercien treballs que es consideren tradicionals dels gitanos com comerciants de bestiar, treballs agrícoles de temporada, cistellaires, treballs amb vímet, etc. Quan arriben a Madrid, la majoria no poden seguir exercint els seus oficis ja que, d’una banda, les condicions de la gran ciutat no els ho permeten i, d’altra, durant aquesta època es produeix un gran procés d’industrialització. Per tant, es veuen obligats a transformar els seus oficis i, com que són experts en l’intercanvi i la venda al públic, comencen a exercir la venda ambulant. Molts d’ells es dedicaven a la venda de flors fresques o a la recollida de peces antigues, que després venien al encants de Cascorro. També hi va haver un gran grup que es va dedicar al flamenc en tablaos que, avui en dia, tenen un gran prestigi. Però molts d’altres que no tenien ofici i que s’ocupaven de les feines del camp o que tenien treballs esporàdics es van veure abocats a la recollida de ferralla i cartró.

Les famílies gitanes es van distribuir per tots els barris on els habitatges en aquell moment eren més assequibles, ja sigui perquè se les podien construir ells mateixos o bé perquè les podien comprar a baix preu, com per exemple: Vallecas, Legazpi, Orcasitas (El Rancho del Cordobés), San Fermín …

Si venien amb fills en edat escolar, els incorporaven a les escoles públiques del barri, tot i que, abans d’acabar l’edat escolar, ja començaven a ajudar en el treball dels seus pares.

Les relacions dins de la família gitana eren molt estretes, de manera que quan algú arribava per primer cop a Madrid, intentava viure a prop dels seus familiars i anava als barris on ja hi havia gitanos, per tenir el suport de la seva gent. Les tradicions i els valors que els identificaven durant aquella època s’han anat mantenint al llarg dels anys.

A Madrid hi vivim uns 60.000 ciutadans gitanos i gitanes, és a dir, representem l’1,08% de la població total.

Actualment existeixen grans diferències socials i econòmiques dins de la població gitana de Madrid, com passa amb tota la població, en general. La majoria conserva la seva cultura, i forma part de la multiculturalitat de la ciutat. Però els més desfavorits es concentren en nuclis de població marginada en barris perifèrics i són objecte d’atenció dels mitjans de comunicació que mantenen els estereotips basats en les notícies sobre conflictes i no sobre situacions positives i de cultura gitana.

L’escolarització ja és un fet generalitzat, molt consolidat en l’educació primària. Ara falta assegurar la permanència en l’educació secundària on encara hi ha massa abandonaments prematurs. Ja hi ha presència de gitanes i gitanos en l’educació superior però és molt inferior a la quantitat a la qual realment els correspondria acabar carreres universitàries.

– Antonio Gómez Alfaro, “La verdadera historia de los gitanos de Madrid y su provincia”. Revista Cisneros. Diputación de Madrid.
– Amada López de Meneses. 1968. “La inmigración gitana en España en el Siglo XV”. Barcelona: Associació Nacional de Bibliotecaris, Arxivers i Arqueòlegs. A Martínez Ferrando, arxiver. Miscelània d’estudis en memòria seva.
                  (1971). “Noves dades sobre la immigració gitana a Espanya en el segle XV”.
                  Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
– Equip GIEMS: Gitanos al encuentro de la Ciudad. Ed. Quadernos para el dialogo. Madrid. 1975
Aquest article és un fragment de l’original “Els gitanos de Madrid” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Madrid.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies