HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

La Rioja

Gitanos de La Rioja

Entre els nombrosos passaports que es donen als comtes gitanos durant el segle XV per tal que puguin peregrinar a Santiago de Compostel·la, n’hi ha un de Logronyo, del 16 de setembre de 1746, a favor de Don Juan Comte d’Egipte Menor. El document està signat pel rei Joan II d’Aragó i s’atorga per tal que puguin pelegrinar a Compostel·la, Roma i altres llocs sants. El document, que està escrit en llatí, diu que el comte Juan assegura que altres comtes gitanos el persegueixen per matar-lo. En concret, parla dels comtes Martí, Miguel i Jacobo d’Egipte Menor.

Hi ha documents del Sant Ofici que ens confirmen la presència de famílies gitanes a La Rioja des del segle XVI fins al XVIII. El tribunal de la Inquisició de Logronyo va processar cinc dones gitanes.

L’any 1573, Teresa i Mencía van ser processades “per incitació carnal”. Entre 1577 i 1578 es va processar María per blasfèmia, l’any 1778, Juana de Artimizbere i l’any 1785, María Estefanía, ambdues per supersticioses. Aquests documents també deixen constància que, en els gairebé tres segles de funcionament dels tribunals de la Inquisició, només es van produir aquests cinc processos, cosa que demostra el poc nombre de gitanos que habitaven aquest territori i els pocs problemes que ocasionaven.

Una peculiar notícia no documentada [1] explica que durant una epidèmia de pesta, un grup de gitanos va intentar assaltar la ciutat de Logronyo. Geroge Borrow la va convertir en novel·la i es va inventar la història tal com ens ha arribat. Els historiadors opinen que durant les pestes es cremaven la roba i les coses, i podria ser que els gitanos intentessin entrar a la ciutat per endur-se’n aquestes robes i trastos, però no per assaltar-la.

La Pragmàtica de 1717 obligava els gitanos a viure en unes ciutats concretes. A La Rioja es tractava de Santo Domingo de la Calzada i Logronyo, però mai s’han trobat dades que indiquin que durant aquella època s’haguessin domiciliat gitanos en aquestes poblacions.

Posteriorment, quan la sedentarització és més palpable (durant els segles XVII i XVIII), els gitanos ens vam anar assentant en aquestes terres per ser propícies per al desenvolupament dels nostres oficis tradicionals. Però tot això són suposicions ja que realment no hi ha documents que concretin les circumstàncies ni els assentaments dels nostres avantpassats a La Rioja.

Aquesta terra eminentment agrícola va facilitar que els gitanos poguéssim exercir els oficis per als quals érem més competents: treballs agrícoles, ferrers, calderers, etc.

I, un cop al segle XIX, es van poder diversificar més i recuperar alguns oficis prohibits: el mercadeig del bestiar equí, xollar animals, fer de calderer i de platerer, cistellaire, esmolets, treballs agrícoles temporals i la venda ambulant.

De tots aquest, actualment es mantenen, bàsicament, els treballs agrícoles temporals i la venda ambulant. En menor mesura també es manté la cistelleria i el mercadeig de bestiar en fires específiques de la regió.

larioja_historia

Xolladors gitanos. Gravat de Villain. ↵

Ja al segle XX, la forta migració interna del camp a les ciutat i cap a les regions econòmicament més fortes, va fer que les famílies gitanes tornessin a viatjar i a passar de fer de firaires a fer de peons de la construcció o a treballar a les fàbriques de les ciutats. La industrialització del camp va canviar els animals pels tractors i vam haver de buscar noves formes de guanyar-nos la vida.

Actualment, a La Rioja hi vivim uns nou mil gitanos estables, i dos mil més hi viuen durant les èpoques de les collites i de determinades feines agrícoles: patata, verema, desniete, fruita, etc. Dos terços dels qui hi residim habitualment, vivim a Logronyo. Algunes altres ciutats amb una població gitana significativa són: Haro, Calahorra, Arnedo, Nájera i Santo Domingo de la Calzada. Algunes famílies gitanes també vivim en altres municipis petits.

La nostra situació socioeconòmica ha millorat moltíssim des de l’adveniment de la democràcia però encara tenim molts desavantatges que ens allunyen dels nivells de benestar que té la societat en conjunt. La manca de preparació professional ens fa difícil aconseguir oficis comuns, i sense una feina estable i ben pagada no es pot accedir a un habitatge digne ni a un barri amb bons serveis, etc.

Malgrat tot, però, els gitanos ens estem incorporant a professions molt diverses: peons de la construcció, venedors ambulants, artesans, antiquaris, empleats de neteja, jardiners, empleats d’hostaleria, del servei municipal de neteja, temporers agrícoles, treballadores de la llar … La nostra esperança rau en l’educació de les nostres nenes, nens i joves.

Els gitanos vivim al voltant d’una família que es coneix per un cognom o sobrenom. A la Rioja, els més estesos són els Jiménez, els Gabarri, els Montoya, els Borja, els Hernández, els Duval, els Carbonell, els Romero, els Pisa, els Durán, els Amador, els Mendoza, …

Els gitanos érem majoritàriament catòlics i sentíem una especial devoció per la Verge, “la Majarí”. Però en els darrers anys l’Església evangèlica de Filadèlfia s’ha estès molt entre les famílies gitanes i, actualment, podem afirmar que, a La Rioja, la majoria de gitanos som evangelistes.

A La Rioja es manté la celebració de festes tradicionals per al poble gitano com la festa de Sant Joan, que celebrem el dia 23 de juny a la nit fent una foguera i prenent cafè a l’estil gitano, acompanyant-ho tot amb les guitarres i les palmes i on els més grans transmeten les seves anècdotes i tradicions als més joves. I, el dia 24, fem una gran festa infantil per a tothom, els gitanos i no gitanos. Fem una gran xocolatada i jocs per als més menuts, al parc de l’Ebre i, al vespre, celebrem una revetlla popular amb grups flamencs, on es crea un ambient de relació intercultural.

També són molt conegudes en la nostra comunitat (i en especial per als gitanos) les fires de compra-venda de bestiar, en especial de cavalls i eugues. Són notòries les que es celebren: l’11 de juny per Sant Bernabeu, patró de Logronyo; el 21 de setembre, per Sant Mateu, patró de La Rioja o per la festa de la verema, i l’11 de setembre, la fira anual de bestiar de Villoslada de Cameros.

Els gitanos estem fent un gran esforç per millorar la nostra qualitat de vida intentant preparar-nos per no perdre el tren del segle XXI, però sense abandonar la nostra preciosa cultura; evolucionant, però sense perdre la nostra identitat com a gitanos i com a poble.

1. Fernández de Córdoba. “Didascalai múltiples”. Editat l’any 1615
Aquest article és un fragment de l’original “Gitanos de La Rioja” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de La Rioja.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies