HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Galícia

Els gitanos a Galícia

El fet que durant el segle XV s’atorguessin salconduits als gitanos per tal de pelegrinar a Santiago de Compostel·la i altres llocs sants, fa suposar que haurien viatjat per Galícia i que s’haurien instal·lat a Compostel·la. No obstant això, no hi constància que portessin a terme aquests pelegrinatges. Podria ser que, tractats d’acord amb el que dictava la Pau del Camí (llei que garantia la seguretat de qualsevol pelegrí), haguessin passat completament desapercebuts i sense cap tipus de problema.

La Pragmàtica de 1717 de Felip V dóna una llista de ciutats on han de viure els gitanos i, entre elles, de les ciutats de Galícia hi figuren Betanzos i Orense. L’any 1746, però, els seus corregidors comuniquen al Consell que no s’ha produït cap sol·licitud de veïnatge.

Durant la Gran Batuda de 1749 s’envien molts gitanos a l’arsenal d’A Graña, a Ferrol (la Corunya), però cap d’elles era de Galícia. Els gitanos seguien sense assentar-se a Galícia.

galicia_historia

“Les bohémiennes”. Gravat de Gaspar Netscher. ↵

Amb motiu de la Reial Pragmàtica de 1783, la Reial Audiència de la Corunya envia un informe sobre els gitanos que hi ha al seu territori i hi diu: “serà sense efecte pel que fa a aquest Regne de Galícia ja que segons informen els natius no tenen present que hi hagi hagut gitanos en aquestes terres, sí que s’han produït notícies d’haver-se presentat fa alguns anys unes dones anomenades gitanes que mirant les ratlles de les mans percebien el que els dictava el seu rampell i en no emmotllar-se a la manera de pensar dels gallecs diuen que aquestes gitanes desapareixen immediatament del poble.”

Posteriorment, es sol·liciten nous informes als tribunals superiors per saber en què havia quedat el compliment de la Pragmàtica de 1783. La Reial Audiència de la Corunya torna a respondre: “no s’ha donat el cas de formar-se cap mena de causa per no haver-se vist ni conegut ara ni en cap moment en tot el Regne de Galícia els anomenats gitanos.” [1]

L’existència dels gitanos a Galícia és posterior al segle XVIII. A poc a poc, durant els segles XIX i XX, els gitanos van anar assentant-se a Galícia. Els seus oficis tradicionals van ser artesanals i relacionats amb el comerç. Eren esmolets, xolladors, ferrers, cistellaires, teixidors, esparters, arreglaven cassoles i paelles, matalassos i somiers, venien puntes, compraven i venien pèl, recollien espàrrecs, figues, cargols, pinyes i altres productes silvestres, llegien la mà i tiraven les cartes. Normalment, tenien diverses ocupacions que compaginaven amb les fires i les feines agrícoles de temporada.

Fer de firaires va ser un ofici gitano mentre va durar la seva vida seminòmada. La compra, la venda i l’intercanvi de bestiar equí tenia lloc durant el seu viatge i a les fires. Anaven a les principals fires ramaderes de Galícia: les de Moeche, les d’Azúa, les de Santiago de Compostel·la, les de Mondoñedo i les de Padrón. I era en aquestes fires on les famílies es retrobaven, després d’estar viatjant per separat durant setmanes o mesos, i s’acordaven matrimonis i es formaven nous grups de viatge [2]. Un d’aquests matrimonis va cridar l’atenció de la premsa, que, en un reportatge de 1936, descrivia les noces de Bernardo Jiménez i Clara Montoya: “El principal gitano de Galícia s’ha casat amb la chai dels Montoya”. Les noces posaven fi a una vella pugna familiar. [3]

Actualment, a Galícia hi viuen al voltant de 9.000 gitanos. La població de gitanos és molt heterogènia i a Galícia constitueixen grups molt diferenciats. Els principals grups que podem trobar-hi són:

  • Els gitanos gallecs i els gitanos castellans mantenen unes estretes relacions familiars entre ells i també tenen costums semblants. Representen la major part de la població gitana gallega (el 85%) i formen una comunitat homogènia i diferenciada d’altres comunitats gitanes de l’Estat. Els gitanos gallecs tenen quatre grans famílies: Paulos, Santos, Gabarres i Salazares. Els gitanos castellans són els Manzano, Dual, Ventós, Barrull, Romero, Gabarri, Jiménez, Díaz i Vázquez.
  • Els zamorans (el 13%) són els gitanos castellans que van emigrar a Galícia durant la dècada dels setanta, procedents de Castella i Lleó. Es dedicaven a tasques relacionades amb el bestiar, a tasques agrícoles i a la venda domiciliària. La crisi d’aquests oficis tradicionals fa que s’hagin de dedicar a la venda ambulant als encants. Els cognoms de les seves famílies són: Fernández, Navarro, Salazar, Jiménez, Dual, Muñoz.
  • Els hongaresos (el 2%) són un grup minoritari que van arribar a Espanya durant la Segona Guerra Mundial procedents de Iugoslàvia i de la regió dels Balcans. Tot i que les seves condicions de vida són semblants a les dels gitanos gallecs, tenen tradicions culturals i pautes d’organització comunitària diferents. La majoria estan assentats a la localitat costera de Riveira (La Corunya) i tenen una situació similar a la dels gitanos gallecs.

Tots ells es distribueixen en nuclis poblats generalment concentrats i acostumen a assentar-se en les barriades de les principals ciutats gallegues. Generalment, els gitanos de Galícia viuen en pisos de protecció social. Encara no s’ha acabat el procés de reallotjament d’assentaments en barraques, tot i que hi ha famílies que accedeixen a l’habitatge per iniciativa pròpia.

Pel que fa a la religió, podem dir que hi ha comunitats gitanes de catòlics i de protestants. En els darrers anys, hi ha hagut una ràpida expansió de l’Església evangèlica de Filadèlfia, que està present a gairebé totes les ciutats on viuen les comunitats gitanes. Gairebé el 68% dels gitanos gallecs pertanyen a aquesta església.

L’ús de la llengua gallega pels gitanos és cada cop més freqüent per la necessitat de comunicació amb els clients en els mercats, així com a la incorporació de les nenes i els nens gitanos al sistema escolar.

Durant els anys seixanta, la mecanització del camp i el desenvolupament industrial va fer que els gitanos busquessin feina a les ciutats de la franja costera on es dedicaven, bàsicament, a fer de peons portuaris, a fer d’estibadors, a la càrrega i descàrrega, a la neteja dels tancs de gas dels petroliers, etc. També n’hi havia que es dedicaven a la recol·lecció de marisc, n’hi havia que feien de peons de la construcció i n’hi havia que es dedicaven a la recollida de quincalla.

Actualment, els gitanos tenen una elevada taxa de desocupació, que resolen amb activitats laborals esporàdiques i col·laborant en l’activitat econòmica familiar. (…) Al treball més comú que és la venda ambulant, s’hi afegeixen la recollida de quincalla i la recol·lecció de marisc, així com a les poblacions més rurals, els treballs temporals agrícoles o la neteja i desgasificació dels dipòsits de vaixells de les drassanes d’Ízar a Ferrol.

Avui en dia, la venda ambulant és una sortida laboral important per a la comunitat gitana. Desenvolupen la seva activitat en més de 100 fires i mercats de tot Galícia. Ofereixen, preferentment, mercaderies relacionades amb el tèxtil o el calçat. Les mercaderies les obtenen directament de les fàbriques o dels comerços de Galícia i Portugal.

Com activitat complementària, les famílies gitanes es dediquen a la recol·lecció de marisc a peu o, com ells l’anomenen a “ir a marea”, bàsicament a les costes nord de Lugo, La Corunya, Riveira i Ferrol, i a les ries d’Arousa, Noia, Pontevedra i Vigo. En aquesta activitat hi participen els homes i les dones, tot i que l’extracció no la fan igual: els homes fan servir aixadells i les dones la fan a mà. La majoria d’extraccions de marisc en què participen els gitanos són d’enclotxes i d’escopinyes. No acostumen a participar en la recol·lecció de musclos, ostres, zamburiñas ni de vieires. L’any 1963 s’estableix, per primer cop, el carnet de mariscador, i l’any 1970 es publica la Llei de marisqueria a la que s’han d’ajustar tots els mariscadors, fet que suposa una limitació per als gitanos que participaven ocasionalment en aquestes tasques.

…el poble gitano està vivint un procés accelerat de canvi cultural, provocat per tant per la necessitat d’adaptar les pautes de comportament tradicional a les noves condicions de vida o per la important influència aculturadora de l’entorn, com per les inevitables mudances generacionals que afecten tots els pobles i cultures. [4]

1. Informe de la Reial Audiència de la Corunya. XI – 1783. AHN, Cons, legº 4206.
2. Xunta de Galicia (2002). A comunidade gitana en Galicia 1990 – 2000. A Coruña: Xunta de Galicia.
3. La Linterna. Seminari popular de Madrid. Reportatge d’Arturo Nogueira. 4-2-1936
4. Xunta de Galicia (2002). A comunidade gitana en Galicia 1990-2000. A Coruña: Xunta de Galicia.
Aquest article és un fragment de l’original “Els gitanos a Galícia” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Galícia.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies