HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Ceuta i Melilla

Els gitanos a Ceuta i Melilla

En el segle XVII ja hi havia gitanos a Ceuta i Melilla, cosa que supera en antiguitat a altres ètnies que componen la població d’aquestes ciutats.

Els historiadors [1] afirmen que l’any 1680 apareixen força soldats gitanos desterrats que conviuen amb les seves famílies. Hi ha constància documental que, com a mínim fins a l’any 1723, van continuar havent-hi soldats gitanos desterrats.

Desprès de la Pragmàtica promulgada per Felip V el 30 d’octubre de 1745 el nombre de gitanos d’aquestes ciutats va augmentar molt.

Cal fer constar que, just acabats d’arribar, els soldats gitanos eren destinats a les companyies d’armes i que un gran nombre d’ells van perdre la vida defensant les ciutats.

Un document singular [2] ens explica que l’any 1773, “Ramón Eredia, espanyol, gitano, casat, i passat a Melilla” s’havia escapat de Berbería, on havia estat torturat i circumcidat per un príncep per tal de convertir-lo a l’Islam, i que ell s’havia proclamat cristià i, quan volien casar-lo amb una esclava mora, es va escapar “va sortir de nit cap a Ceuta i va aconseguir que la Verge de la Victòria li permetés d’entrar en aquella plaça … i va arribar aquest infeliç plorant i sense poder parlar de la pena que portava”. Aquest podria ser un insòlit i únic document, en el qual un gitano és presentat com a màrtir per la fe.

Melilla

Amb l’expansió urbana de la nostra ciutat, desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX, es va produir un assentament gitano en un dels costats del barri del Polígono, conegut popularment com “Las Barracas de San Francisco”, nom que ve del Fortí de 1890 que hi ha a l’interior de la Caserna de Santiago.

Molts altres membres de la comunitat gitana van llogar cases als barris perifèrics i van formar, amb el pas del temps, una colònia de diversos centenars d’habitants.

Per tal de millorar la zona de barraques on habitaven els gitanos, l’any 1968 es van tirar a terra 175 barraques i, en el mateix lloc, es van construir 60 habitatges d’uns 50 metres quadrats així com diversos locals comercials.

Amb la construcció de noves cases, els seus destinataris van poder gaudir d’una millor qualitat de vida, i a partir d’aquest moment la zona es va passar a anomenar Barriada de San Francisco de Asís, i pren aquest sant com a patró del barri.

Segons els responsables de les associacions gitanes que representen aquesta comunitat de Melilla, actualment a la nostra ciutat hi resideixen al voltant d’uns 800 gitanos i afirmen que la població està disminuint com a conseqüència de la crisis laboral que cada cop afecta la ciutat amb més força. Així mateix indiquen que la disminució de l’activitat comercial està íntimament relacionada amb l’èxode de les famílies gitanes, sobretot cap a les Illes Canàries.

Des de l’assentament dels gitanos a la nostra terra ciutat, aquests han anat buscant sortides laborals, entre elles la venta ambulant tot i que cal destacar que també es dediquen a realitzar altres treballs relacionats amb la forja, la ferreria, la construcció i que també treballen com a funcionaris de la ciutat autònoma.

Dels gairebé 800 gitanos que resideixen a la nostra ciutat, n’hi ha uns 300 que són evangelistes, la resta són catòlics.

Entre les activitats que acostumen a fer destaca l’homenatge que fa anualment la comunitat gitana a la seva gent gran.

Ceuta

Com passa a la seva ciutat veïna, Melilla, els gitanos mantenen una bona convivència amb els seus conciutadans. Molts d’ells es dediquen a la venda ambulant, sobretot de roba, però també tenen altres oficis comuns com el treball en la construcció, cambrers, venda de loteria, etc. Els fills i filles estan escolaritzats, i moltes famílies pertanyen a l’Església evangèlica de Filadèlfia. No perden els seus costums i participen en la penya flamenca de la ciutat, on es manté el flamenc, música que dóna compàs a la vida gitana. Actualment, a Ceuta hi viuen uns 300 o 400 gitanos.

Els gitanos de Ceuta i Melilla reivindiquen que se’ls reconegui la seva cultura i per això demanen que a les seves ciutats es consideri que hi cinc cultures i no quatre, ja que el nombre de gitanos que hi ha a la ciutat és superior al d’altres ètnies.

1. Estudi del Dr. Salafranca
2. Llibre de defuncions dels frares franciscans de Mequinez
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Ceuta i Melilla.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies