HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Castella - La Manxa

Els gitanos castellano manxecs

Una de les històries relacionades amb els gitanos més divulgada és la que va tenir lloc l’any 1478 a la ciutat de Guadalajara, en la que va tenir un protagonisme especial l’hereu de la noble casa de l’Infant, Don Diego Hurtado. Cal recordar que el Cardenal Mendoza, arquebisbe de Toledo i amb el sobrenom de “tercer rei d’Espanya”, en clara referència a la parella formada per Isabel i Ferran, pertanyia a aquesta casa. Durant les festes de Corpus de 1478, a Guadalajara va intervenir un grup gitano del qual formava part la preciosa Ana Cabrera, que va enamorar a Don Diego Hurtado. De la relació d’ambdós joves naixeria Don Martín de Mendoza (1481-1555), que seria, un cop adult, “l’home de bona estatura i moreno, conforme a la seva mare”. Don Martín va tenir relacions amb una tieta carnal de Miguel de Cervantes, i en va néixer una nena, cosina germana, per tant, de l’il·lustre autor.

Les cròniques de l’època diuen que els gitanos viatjaven a Guadalajara per visitar el seu parent “el duc”.

El 23 de setembre de 1480, Jacobo, comte d’Egipte, va rebre dels reis a Medina del Campo un passaport per poder peregrinar amb els seus sense problemes fins a Compostela.

Tot i que s’acostuma a dir que la primera pragmàtica dirigida als gitanos la van signar l’any 1499 els Reis Catòlics a Medina del Campo, el cert és que aquesta llei està datada a Madrid. Certament, l’any 1499 els monarques no van estar a Medina del Campo ja que des de Madrid s’encaminaren cap a Granada.

De l’escàs nivell d’execució d’aquella pragmàtica en dóna prova el fet que la Reial Cancelleria de Valladolid fes circular, al cap de pocs mesos, un recordatori d’aquella llei, dirigida curiosament a “egipcians i grecians”, sense anomenar en cap moment als calderers estrangers, tal com alguns comentaristes moderns estan defensant sense cap tipus de base documental.

Amb motiu de les noces de Felip II i Isabel de Valois, la ciutat de Toledo va programar tot d’actes festius, entre els quals cal destacar danses executades per gitanos. I, tot i que al rei li van agradar les actuacions dels gitanos, no va dubtar gens ni mica quan va haver d’aprovar mesures expeditives en contra seva, com la que va signar els anys 1560 i 1566 a Toledo o, després de la Batalla de Lepant, l’ordre d’arrest i condemna a galeres de totes aquelles persones que fossin aptes per al rem i, en concret, dels gitanos.

A la ciutat de Conca es van arrestar 17 gitanos per a les galeres, entre els quals hi havia un tal Pedro Meneses, que assegurava que tenia 95 anys, però que, segons el corregidor, no semblava que en tingués més de 50, que era l’edat màxima per servir a les galeres.

Els sínodes diocesans de la mitra de Toledo, de la qual depenia gran part del territori castellà manxec, van aprovar mesures al·lusives als gitanos i van manar als capellans:

  • indagar la realitat dels seus bateigs (l’any 1583);
  • prohibir-los l’ús de la llengua, vestits i quiromàncies (l’any 1601);
  • que se’ls catequitzés i que se’ls vigilés i se’ls administressin els sagraments (l’any 1622);
  • que no casessin gitanos si no feia més de deu anys que vivien als pobles sense haver-ne marxat mai (l’any 1622); etc.
castella-manxa

Passaport concedit a Luis Borrull, xollador i venedor, per a ser signat per l’autoritat dels pobles on pernoctés. 1829. ↵

El Sant Ofici va deixar constància dels gitanos que van estar acusats als tribunals de la Inquisició de Toledo i Conca. Des de l’any 1549 i fins a l’any 1736, 31 gitanes i gitanos van ser processats a Castella-La Manxa, bàsicament per supersticions, blasfèmies i bruixeries. Responien als cognoms: Santarem, Cortés, Gales, Pérez, Hernández, Montoya, Osses, Bustamante, Flores, Vargas, Núñez, Ximénez, Maldonado, Malla, etc. Quan confessaven, negaven la validesa dels seus embruixaments i declaraven que només era una manera de guanyar-se la vida.

Julio Caro Baroja, estudiant un procés de la Inquisició de Toledo, va descobrir en un plec de descàrrecs d’un processat, una frase memorable que demostra els estereotips condemnatoris que els gitanos suportaven secularment. Deia així: “Bé podria ser jo com els gitanos, que els veïns fan furts i els hi atribueixen”.

Per acabar amb el bandolerisme que actuava entre el Tajo i Sierra Morena, la Santa Hermandad Vieja de Toledo, que havia estat creada segles abans per Alfons VIII, va ser utilitzada contra els gitanos, els quals assimilava directament amb delinqüència i al fet de no tenir ofici.

La ciutat de Conca era refractària a acceptar els gitanos com a veïns en contra del que obligava la Pragmàtica de 1717. El corregidor va demanar al Consell que li permetés negar-se a complir la “penalitat” d’haver d’acollir la família de Juan González i els seus 14 membres no fos cas que això pogués atreure més gitanos. Aquest rebuig es va repetir l’any 1746, aquest cop excusant-se en que no hi havia prou treball per aquesta inesperada població.

La Gran Batuda de 1749 no només va afectar els gitanos sense ofici. També va afectar els gitanos que estaven més assentats a les poblacions i que tenien un ofici. Per aquest motiu, els gitanos més integrats a les poblacions van sol·licitar que se’ls reconegués com a castellans vells perquè no recaiguessin sobre d’ells les disposicions dictades a la Gran Batuda. L’arbitrarietat de la batuda és palpable en el cas concret de la família Losada.

Aquesta família es va assentar a Madrilejos (Toledo). Eren amos de diverses terres, cases i bestiar, confrares de diverses germandats religioses, s’havien guanyat el dret a tenir una sepultura pròpia a l’església del poble, havien avalat un dels alcaldes del poble, havien intentat que els seus fills entressin als sorteigs dels quintos …

La bona situació econòmica dels Losada va fer que els veïns en tinguessin enveja, tal com es pot deduir de l’expedient que es guarda de la Batuda de Gitanos de 1749, i van ser empresonats com la resta de gitanos i els van prendre totes les seves propietats.

Felip V va protegir els gitanos que aconseguiren l’estatus de castellans vells. Per aconseguir-ho havien d’estar arrelats durant anys en una de les poblacions designades i no haver realitzat cap furt o delicte, havien d’obeir la justícia i dedicar-se al cultiu del camp i a altres oficis honestos i permesos.

Molts gitanos van perdre els seus cognoms originaris, ja que els qui treballaven en una casa acostumaven a prendre el cognom del senyor de la casa.

Els censos de gitanos demanats a la Pragmàtica de 1783 consten, a l’anomenada província de la Manxa, un total de 74 veïns gitanos. Els cognoms d’aquelles famílies eren: Palacios, Cortés, Bustamante, Mendoza, Salazar, Navarro, Herrera, Robles, Montes, Moreno, Bermúdez, Castro, Vargas, Torres, Saavedra, Montoya, Ximénez, Heredia, Maya, etc. I els seus oficis: pagès i arrier, escolar, jornalers, recol·lector d’espàrrecs i cards, venedors de puntes i filasses de lli, guarda de vinyes, cosir i filar, venda de vidres, llegums, llenya i fusta, botiga de comestibles, traginer, venda de comestibles, traginer i xollador, serventa, etc.

En la província de Cuenca consten en el cens 123 veïns gitanos. Els cognoms d’aquestes famílies eren: Heredia, Salazar, Gómez, González, Quirós, Bermúdez Saavedra, Maldonado, Palacios, Malla, Corretges, Ximénez, Fernández, Serrano, etc. I els seus oficis: arrier, forner, llenyataire, carboner, moliner, jornaler, fuster, hostaler, tres escolars, etc.

En l’esmentada província de Toledo, consten en el cens 257 veïns gitanos. Els cognoms d’aquestes famílies eren: Montoya, González, Paula, Bermúdez, Rodó, Cortés, Salazar, Aragonés, Fredes, Moya, Losada, Reyes, Fernández, Heredia, Palacios, Real, Vargas, Pomera, Saavedra, Ovejero, Malla, Bustamante, etc.

Els seus oficis: jornaler, arrier –molts amb cavalleries pròpies-, cultivador d’espart, peons dedicats a la collita d’oliva, esquiladors, traginers de llenya a la fàbrica de salnitre, escarader, forner, filadora, filatura d’estam, teixidor de draps, llaurador, peó de paleta, fornera, bugaderes, picapedrer en pedreres de la vila, escolar, empleat en fàbrica d’espart, fabricant d’espart i aiguader, alguns treballaven en la construcció del camí real, etc. [1]

1. Arxiu Històric Nacional. Lligall 524 i 525.
Aquest article és un fragment de l’original “Gitanos Castellano Manxecs” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Castella – La Manxa.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies