HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Cantàbria

Gitanos de Cantàbria

Fins ara no han sortit a la llum documents històrics en què consti l’arribada i assentament de la comunitat gitana a Cantàbria. Tot i així, és previsible que algun grup familiar gitano s’establís o creués les terres càntabres, tal com va passar amb el que arribà a Santoña.

L’any 1575, diverses dones gitanes van arribar a Santoña per tal d’entregar al capità de la galera San Ginés una cèdula reial que ordenava l’alliberació dels seus marits de galiots. Sense conèixer aquesta circumstància i aprofitant que al vaixell només havien quedat cinc soldats, els gitanos van promoure aldarull, mitjançant el qual van aconseguir alliberar-se. Se’ls van unir dos paios, companys de penes. Tots deu van pujar a un bot per tal d’arribar a terra; un dels paios es va ofegar i poc després d’arribar a terra, Orlando, un dels gitanos, va ser arrestat.

Quan el van interrogar, va dir que un dels seus companys volia travessar l’Aragó, arribar al Regne de València i després a Andalusia. La fuga no estava preparada i les dones no sabien res de la traïció. Una d’elles era Gracia d’Estepa (Sevilla), fet que demostra la procedència andalusa del grup [1].

cantabria_cestos

Fent cistelles de canya. Un vell ofici dels gitanos “andarrios”. ↵

Com que no hi ha documentació que permeti aclarir fins quan es remunta la presència gitana a Cantàbria, hem consultat les úniques fonts d’informació que actualment tenim els gitanos. Aquestes fonts són la nostra gent gran, els gitanos i gitanes més vells, d’entre 60 i 80 anys. Les dades orals més antigues, que tenen la relativitat de la transmissió a través de múltiples generacions, ens diuen que els primers gitanos que es van establir a Cantàbria ho van fer, aproximadament, sobre l’any 1800.

Aquest primer nucli d’habitants estava format per la família dels Jiménez, que tenia entre 15 i 20 persones i que va constituir el primer assentament dels gitanos a Cantàbria.

A poc a poc, van anar apareixent altres famílies de gitanos, com els anomenats Rellotgers (anomenats així perquè es dedicaven a arreglar rellotges de poble en poble), i la família dels Pérez, que venien de León i que van aparèixer per Cantàbria pels volts de l’any 1936.

Antigament, els gitanos de Cantàbria vivíem en unes condicions de vida molt dures. Les nostres cases eren els carros –qui en tenia-, tendes de campanya improvisades, coves per refugiar-se del mal temps … i, en definitiva, tots aquells espais que ens servien per sobreviure.

Vivíem amb una gran repressió de les autoritats, sempre estàvem sota sospita. Cada dia ens expulsaven del lloc d’assentament o d’acampada i ens feien fora de la demarcació de cada localitat. Hi havia molta manca d’aliments, gairebé no es tenia res per menjar i, en general, es vivia en molt males condicions.

Les nostres ocupacions consistien a utilitzar el treball dels membres de la família. Es tractava d’una economia familiar o domèstica en què contribuïen diversos parents i posaven en comú els mitjans de producció i la força de treball. Les famílies s’especialitzaven en certs oficis i creaven tradicions familiars associades a ells. El treball s’aprenia en la interacció familiar i per immersió des de la infància.

La majoria de les activitats que realitzàvem els gitanos eren concebudes com a venda de bens i serveis a clients que no eren gitanos: la compra-venda de bestiar, la venda en fires, les feines de cistellaires i alguns que feien de rellotgers.

Actualment el nostre sistema ocupacional és més precari, fràgil i inestable. El canvi econòmic i tecnològic està posant en crisi la forma de guanyar-nos la vida de moltes famílies gitanes. Trenca amb la transmissió d’una generació a la següent d’alguns negocis tradicionals que hem exercit des de sempre els gitanos.

Actualment, els nostres principals oficis i activitats econòmiques són:

  • El comerç, que ha estat i segueix sent una ocupació central entre els gitanos, engloba formes i productes molt diversos. Pot ser formal o informal i també fix o ambulant. En els darrers anys, la venda ambulant cada cop està topant amb més obstacles a causa de les regulacions, controls, impostos i prohibicions establertes per l’Administració.
  • Els treballs agrícoles temporals i treballs discontinus en sectors que no són agraris com la construcció, els serveis i, sobretot, l’hostaleria.
  • I, ja en casos molt determinats, artistes d’espectacles, sobretot de flamenc i la recollida de ferralla, vidre, cartró …

A Cantàbria, els moviments migratoris han estat molt freqüents entre els gitanos fins que, durant els anys seixanta i setanta, els processos de desenvolupament i industrialització del camp ens ha pres els nostres treballs tradicionals i ens han empès cap a les grans ciutats per iniciar-hi un procés de sedentarització total.

Els gitanos de Cantàbria no arribem a l’1% de la població total. Som uns 3.500, és a dir, el 0,65% del total de la població de la regió.

Dels 102 municipis que componen la regió, s’han comptat assentaments gitanos consolidats en 11 municipis. On els gitanos som més nombrosos és al municipi de Santoña, amb un 2.8% sobre la població total. Després trobem Santander, Torrelavega, Valdeolea, Camargo i Reinosa, amb valors entre el 0,8% i el 0,5%.

1. Recollit a la Tesi Doctoral “La Gran Redada de Gitanos” d’Antonio Gómez Alfaro.
Aquest article és un fragment de l’original “Gitanos de Cantàbria” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Cantàbria.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies