HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Canàries

Els gitanos a les Canàries

Amb tota seguretat, els gitanos vam arribar a les Canàries fa molt més temps del que ara podem recordar. Una prova d’aquest fet són els documents del Sant Ofici [1] on els inquisidors, l’any 1629 i en el Tribunal de Canàries, van processar Maria de Gracia, muller de Pedro Morales, calderer i “naturals d’Egipte i de la Palma”, acusada de pràctiques supersticioses i sentenciada a escoltar una missa a la sala del tribunal.

I l’any 1666, Gaspar Ortiz, gitano, va ser processat per mentides i sortilegis. En gairebé tres segles de funcionament dels tribunals de la inquisició només hi ha constància d’aquests dos casos, fet que prova la presència de molts pocs gitanos a les illes i els pocs problemes que provocaven.

Les famílies actuals: Heredia, Carmona, Montoya, Santiago, Vargas, Fernández, Soto, Cortés, Vicente … recordem que vam arribar a les illes pel fet que hi van haver de complir el servei militar alguns dels nostres avis. En llicenciar-se, els nostres avis van creure que era un bon lloc per viure i van portar-hi tota la seva família. Això passava als anys quaranta. Així doncs, la comunitat gitana a les Canàries es diferencia d’alguna manera de la resta de totes o gairebé totes les altres comunitats gitanes de l’Estat espanyol per:

  • La seva dispersió geogràfica per les illes de l’arxipèlag canari.
  • El seu establiment a les illes, en comparació amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, és el més recent, a part de ser menor el nombre de famílies que hi van arribar.

En els darrers anys, l’augment de gitanos vinguts a les Canàries ha estat i és tan nombrós i ràpid que resulta difícil fer un càlcul del nombre de gitanos que actualment vivim a les Canàries. Creiem que podem ser al voltant d’unes 1.500 persones en tot l’arxipèlag.

Partint d’aquest context, cal distingir tres etapes en la història de la comunitat gitana de les Canàries:

1.  L’arribada a l’arxipèlag es calcula que s’esdevé a l’entorn dels anys quaranta. Sortíem de Màlaga i Melilla i veníem a les Canàries, uns amb l’objectiu de fer-hi el servei militar i els altres a comprovar la possibilitat de treballar en aquesta zona, fonamentalment en la “venda del lot” (venda de gènere casa per casa, a peu).

Gairebé tots els gitanos i gitanes establerts en les diferents illes procedim de nissagues emparentades, fet que fa que ens coneguem tots i que ens relacionem amb relativa freqüència.

Part d’aquestes nissagues emigraren, en aquell mateix moment, des de Màlaga i Melilla cap a Argentina, concretament a la ciutat de Rosario.

2.  Des de fa un temps fins a gairebé l’actualitat, potser des dels anys vuitanta i fins a finals dels noranta, la nostra activitat comercial va passar de la venda del lot a la venda ambulant gairebé de manera exclusiva (encants, mercats, parades al carrer, venda amb desplaçament itinerant mitjançant transport propi …). En vam establir en algunes de les illes, sobretot a Tenerife i a Gran Canària.

3. A finals de la dècada dels noranta es va produir i es segueix produint l’etapa de canvis més profunda en els gitanos que vivim a les Canàries. Canvis que es centren, bàsicament, en dos punts:

a) El grandíssim increment del nombre de famílies gitanes que estan arribant a les Canàries i que vénen, fonamentalment, de la ciutat de Rosario (Argentina), a causa de la situació social i econòmica que, a l’inici del segle XXI, viu aquest país sotmès, sobtadament, a una profunda crisi econòmica que impossibilita o en redueix la seva capacitat de compra. El nombre de gitanos d’origen argentí supera, amb escreix, els que fins ara formàvem la tradicional comunitat gitana canària i acostumen a ser de la mateixa nissaga dels que ens estem aquí.

b) L’important desenvolupament econòmic que s’ha produït a les Canàries en els darrers anys, fonamentalment basat en el sector turístic i de serveis. Això ha atret, entre d’altres molts immigrants, els gitanos d’Argentina.

De manera aproximada, les famílies gitanes que actualment vivim a les Canàries ens distribuïm geogràficament per cinc de les seves set illes de la manera següent:

Tenerife:
Al municipi de Santa Cruz de Tenerife, als barris d’Añaza, els Andenes i de La Salud. Al municipi de La Laguna, al barri de La Cuesta i a la zona sud de l’illa a Los Cristianos, la Vall de San Lorenzo i a El Fraile.

Gran Canària:
Al municipi de Las Palmas, el barri de La Isleta. A altres zones d’aquesta illa com Arguineguín, Jinámar, El Carrizal i La Paterna, resideixen petits grups familiars.

Lanzarote:
A Arrecife, una petita comunitat en un barri de la capital

Fuerteventura:
A Puerto del Rosario viuen entre 10 i 12 famílies

La Palma:
Hi viuen molt pocs.

La Gomera i El Hierro:
No es coneix la presència de cap membre de la comunitat gitana

El mercat. Mercat a les Illes Canàries. ↵

També hi ha algunes famílies gitanes de la península que vénen a treballar alguna temporada però no tenen gairebé cap relació amb els gitanos assentats a Canàries.

Totes les famílies d’aquesta comunitat ens coneixem i sabem tots els parentius existents.

En aquest sentit, els cognoms més comuns són: Heredia, Carmona, Montoya, Santiago, Vargas, Fernández, Soto, Cortés, Vicente … i seguim un costum molt característic en la comunitat gitana, que és de posar sobrenoms a totes les nissagues, pels quals ens reconeixem la resta de famílies. Així podem citar, entre molts d’altres: els picapelos, els jameños, els pitilo, els perreros, els moñoño, els capones, els borreguillos, els rabanico, els pompeye, els tolo, els argentinos, etc.

Com a anècdota destaca el fet que, a les Canàries, a les gitanes que en el seu moment es van dedicar a la venda del lot se les anomenava, per part dels gitanos, les “jarandinas”, probablement un terme derivat de la paraula “andarinas”, pel fet de recórrer a peu els carrers i barris, com ja s’ha indicat, per tal de vendre a domicili.

Actualment, els membres de les famílies gitanes que vivim a les illes estem envoltats de grans canvis, com la tendència progressiva a abandonar la venda ambulant per dedicar-nos a establir comerços (generalment, botigues de roba).

Alhora, els joves estan diversificant els seus oficis o treballs, i es dediquen cada cop més a treballar com a dependents en botigues i supermercats, a la collita de tomàquets i altres treballs assalariats.

A més, la seva valoració de la formació reglada ha augmentat i cada cop són més els qui hi fan estudis de formació professional.

1. M.H. Sánchez Ortega. La inquisición y los gitanos. Tauros. Madrid, 1988.
Aquest article és un fragment de l’original “Los gitanos de Canaria” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano de Canàries.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies