Comunitats Autònomes
—
Balears

1596.- Sebastiana Maldonado. Gitana. Muller de Francisco Bustamante, ferrer i gitano, nascut a Ruçafa (València), de 20 anys. Perquè “dient la bona ventura barrejava coses sagrades amb profanes supersticiosament.

1598.- Francisca Maldonado. Muller de Sebastián Maldonado, gitano, nascut a la vila de Ledesma, resident a Mallorca.

1605.- Catalina Maldonado. Nascuda a Ruçafa (València). Gitana, de 18 anys i filla de cristians vells.

1606.- Isabel Graçiana. Gitana, veïna de Mallorca. Nascuda a Inca. De 28 anys, cristiana vella i muller de Juan de Vargas, gitano, nascut a València i ferrer d’ofici. “Per les ratlles de les mans i aspecte de les persones feia i deia coses de superstició”.

1610.- Magdalena Beltrana. Gitana, veïna i nascuda a Felaniz, de 18 anys d’edat.

La gitaneta salada o la bona ventura. Biblioteca Nacional, Madrid.

Com que els gitanos eren de tradició àgrafa i cultura oral, els documents que ens n’expliquen coses provenen de fonts alienes, generalment d’institucions: l’Església, la Inquisició, els tribunals, ordres i pragmàtiques reials, etc., de manera que sempre hi ha una sensació que amb els gitanos només hi ha problemes, tot i que això no és cert.

Aquests documents de la Inquisició al Regne de Mallorca que acabem de llegir ens parlen de l’existència de famílies gitanes a les illes des del segle XVI (algunes ja nascudes aquí). Exercien oficis tals como ferrers i, tot i que cinc gitanes van ser jutjades per la Inquisició, el nombre de gitanos que va haver de comparèixer davant el tribunal no va arribar a suposar ni l’1% dels gairebé 500 judicis que es van celebrar durant aquells 15 anys.

Però també existeixen altres documents que, tot i que tampoc han estat escrits pels gitanos, donen una altra versió de la seva existència, més normalitzada, més quotidiana. Són els documents deixats pels viatgers, escriptors, notaris, músics, etc. Prova d’això n’és un document d’interès etnològic, un inventari de bens del gitano Diego Torres, mort a Palma de Mallorca l’any 1652.

Aquest inventari el va elaborar el notari Joan Pont i s’hi indica que aquest gitano es dedicava al comerç de robes fines i que vestia a “la gitanesca”, fet que ens suggereix que, en aquella època, els gitanos de Mallorca eren identificats com a grup ben diferenciat per les seves particulars formes de viure i per la seva indumentària, i s’hi distingien famílies amb oficis estimables, tals com aquest gitano comerciant mallorquí ^[2]

En el cens de gitanos elaborat per la Reial Ordre de 20 de desembre de 1784 no hi apareix cap dada referent a la presència de gitanos a les illes.

A finals del segle XIX n’arriba a les illes un grup format per un centenar de persones procedents, la majoria, de Catalunya. Es dedicaven a la venda del lot (venda casa per casa de retalls de roba per fer vestits, cobrellits, llençols i tot tipus de teixits) i es van establir a la zona de la Porta de Sant Antoni. La gent explica que va ser un gitano valencià el pioner i qui va ensenyar a altres gitanos aquest tipus de venda.

Amb el desenvolupament turístic de Mallorca hi van arribar moltes famílies gitanes procedents d’Andalusia i d’altres llocs de la península, fet que va provocar greus problemes de barraquisme, que es van intentar solucionar amb la construcció del poble de Son Banya. A mitjan anys 70 van arribar un miler de gitanos portuguesos que, en gran part, venien d’Astúries i que es van establir al Puig de Sant Pere.

L’any 1978 es considerava que hi havia una població gitana de 3.939 persones ^[3] Aquest mateix any es creen set aules en una “escola pont” dedicada a l’escolarització dels nens i nenes gitanos.

L’any 1991 vivien, a les illes, uns 5.000 gitanos i, actualment, n’hi ha entre 10.000 i 12.000. El 50% dels gitanos ja han nascut a les illes i un 25% són d’Andalusia. Es dediquen al comerç (botigues de roba i souvenirs), a la venda ambulant, a la construcció, als treballs agrícoles temporals (per exemple, a la verema de Benissalem) i als serveis d’hostaleria o d’empreses dedicades al turisme.

Es diferencien clarament d’aquests tres grups de gitanos: els catalans, els andalusos i els portuguesos.

Actualment hi ha diverses associacions gitanes i també hi ha anat creixent el nombre d’Esglésies Evangèliques de Filadèlfia. Els problemes de concentracions marginals, la dificultat d’accedir a vivendes dignes i treballs estables, juntament amb la normalització en l’assistència i rendiment escolar són els reptes actuals dels gitanos de les Balears.