HISTÒRIA

Comunitats Autònomes

Astúries

Els gitanos asturians

El primer document que fa referència als gitanos al Principat d’Astúries és una Reial Pragmàtica de Felip V, del 14 de maig de 1717, on s’habiliten 14 pobles perquè s’hi assentin els gitanos. Entre aquestes poblacions hi ha la ciutat d’Oviedo. Assigna la ciutat d’Oviedo perquè s’hi assentessin les famílies gitanes no vol dir que fos així, no hi ha notícies que certifiquen l’afluència de gitanos a Astúries, ans al contrari, Astúries mai no va ser un territori de pas o estada habitual per als gitanos.

Així es dedueix de l’informe, del 27 d’octubre de 1745, de la Reial  Audiència d’Oviedo fet pel requeriment del Govern central: “Malgrat ser aquesta ciutat i capital del Principat un dels llocs destinats a domicili per als gitanos, compta amb les seves felicitats la sort que no la freqüenten, i tot i que uns quants habiten dividits en altres pobles i llocs, ho fan amb oficis coneguts i es constata que n’hi havia de manera permanent i també en els seus respectius paratges, sense que es vegi que vaguin per fires i mercats ni que s’agrupin per alguna finalitat;(…)”

En un cens d’aquesta època guardat a l’Arxiu Històric Nacional, de les 881 famílies gitanes repartides en 54 poblacions, cap d’elles correspon al territori del Principat d’Astúries. I tampoc es diu res de gitanos a les ciutats d’Astúries a la documentació sobre la Gran Batuda de Gitanos que va tenir lloc el 30 de juliol de 1749 i on es van arrestar entre 10.000 i 12.000 gitanos i gitanes, nens i vells i que van ser empresonats.

Reial Provisió de la Reial Audiència d’Oviedo. 1777. ↵

Existeix una Reial Provisió de l’any 1777, de la Reial Audiència d’Oviedo “per tal que les justícies d’aquest Principat persegueixin i arrestin els gitanos i gitanes de mal viure, que estan escampats per la província, de conformitat amb les reials ordres i pragmàtiques, en aquest document comunicades.” La Pragmàtica de Carles III, l’any 1783, demana informes a les cancelleries i audiències sobre la situació dels gitanos.

La Reial Audiència d’Oviedo contesta el 19 de novembre de 1783: els gitanos són conscients d’estar “tan mal opinats” que “viuen sota dels graners i als pallers, i no trobarien cases arrendables i encara menys masies amb terra per llaurar per la desconfiança de seu bon comportament; no obstant això hi ha alguns veïns que exerceixen els oficis de ferrers i gaiters.”

Per suposat aquest comportament era tot menys capriciós ja que descansava en la trista experiència d’un rebuig quotidià. Malgrat tot, hi havia alguns gitanos assentats sobre els quals no es dubta a l’hora de deixar caure l’estereotip acusatori: “exerceixen els oficis de ferrers i gaiters, però aquests potser acolliran i seran receptors dels vagants i delinqüents”.

La Pragmàtica de Carles III deixa establertes les bases per organitzar un cens nacional de gitanos. Segons un “pla del nombre de gitanos establerts als regnes de Castella que va representar l’Escrivania de Cambra del Govern” al rei Carles III el 27 d’abril de 1788, entre totes les províncies del regne de Castella hi ha un total de 9.875 persones, de les quals només 53 correspondrien al Principat d’Astúries, repartides de la manera següent:

Persones establertes abans de la Reial Pragmàtica:

  • Homes majors de 17 anys …………………….. 7
  • Homes menors de 17 anys ………………….. 10
  • Dones majors de 17 anys ……………………. 20
  • Dones menors de 17 anys ……………………. 4

Persones establertes després de la Reial Pragmàtica:

  • Cap

Contraventors a la Reial Pragmàtica:

  • Condemnats ……………………………………… 10
  • Presos pendents de causes …………………… 2

Fa dos-cents anys, la població gitana d’Astúries es localitzava als consells de Caso, Gijón, Grado, Laviana, Oviedo, Piloña, Siero i Sobrescovio. Els seus cognoms eren: Obaya, Chavarria, Flórez, Rivera, Cevallos, Álvarez, González, Cerdán, Bernaldo de Quirós, García, Araujo, Muñiz, Fernández, Jiménez, Valdés, Albiar, Rivera, Álvarez del Valle, Riaño, Quiroga, etc.

Els oficis a què es dedicaven aquestes gitanes i gitanos asturians eren: serraller, calcera (diverses), ferrer, costurera, sabater, filadora, fornera, i cultivador de terres, al Reial Servei d’Artilleria, cultiu de terres arrendades, i músic de gaita, etc.

George Borrow, al llibre “Los Zincali”, on descriu el seu viatge per Espanya entre 1836-1840, ens diu:

“Fins i tot a la ciutat d’Oviedo, al cor d’Astúries, província que mai no va tenir gitanos, hi ha un lloc anomenat “la gitaneria”, si bé fins on arriba la memòria dels homes, no se sap que hi hagi viscut cap gitano ni ningú n’ha vist excepte, pot ser, com a visitants fortuïts en alguna fira”.

L’any 1848, l’escriptor R. Campuzano escrivia:

“… sempre se’ls mira amb desconfiança, fins al punt que en alguns pobles, tal com passa a Astúries, (…) només se’ls permet assistir a fires; però amb la condició que han de passar la nit fora del poble; durant les fires estan molt vigilats per les autoritats, que s’ocupen d’expulsar-los tan bon punt aquesta s’acaba”.

Vint-i-cinc anys més tard, el 1870, van canviar algunes coses ja que un altre escriptor, Francisco de Sales Mayo, ens deixava aquesta opinió:

“Fins i tot a les províncies del Nord, com les parts de Castella la Vella, Astúries i Galícia, on abans se’ls citava i temia, ara se’ls va mirant amb menys estranyesa i a poc a poc es deixa que s’hi vagin assentant”.

L’any 1891, aconsellada per D. Pedro Duro, fundador de Duro Felguera, ve a Astúries la primera família gitana de l’assentament, de la qual tenim constància en finalitzar el segle XIX. Aquesta família ve a Astúries per assentar-s’hi d’una forma permanent. Ell era de La Rioja o de Navarra (no se sap amb exactitud) i la seva muller era de Ronda (Màlaga).

Aquestes eren les persones grans i les acompanyaven germans i fills, dels quals venim molts dels gitanos asturians actuals. Més tard, la població gitana va augmentar gràcies a l’arribada d’altres famílies, aprofitant l’auge econòmic de la dècada dels seixanta.

Abans de l’any 1936, gairebé tots els gitanos érem nòmades; només algunes famílies vivien de forma sedentària a Langreo, Oviedo i Gijón, però de mica en mica totes les famílies gitanes ens hem anat tornant progressivament sedentàries. Malgrat tot, fins a l’any 1964, encara hi havia gitanos nòmades a Astúries.

A diferència d’altres llocs, a Astúries no hi ha hagut gitanos xolladors, ni artistes, ni bandolers, per la qual cosa els nostres oficis quedaven reduïts a la compra i la venda de bestiar, principalment de cavalls, el treball artesanal del vímet i a “penar la bají” (endevinar el futur a través de les cartes i les línies de la mà).

Així doncs, les fires i mercats eren molt importants ja que, a part de les taxacions i negocis, representaven un punt de trobada per tota la família: la de l’Ascensió a Oviedo, Sant Miquel a Gijón; però la més esperada era la d’Avilés, perquè es diu que era la més alegre de totes; els nuvis es prometien, s’hi celebraven noces i s’hi arreglaven els problemes entre les famílies (d’altres fires menys esperades eren les del Corao, Proaza, Salas, Grado, Infiesto, etc.)

Durant els anys quaranta es produïren canvis importants en l’economia dels gitanos i van sorgir nous oficis que van anar substituint de forma progressiva els tradicionals: la compravenda de materials reciclables com el ferro, draps i ossos. També va sorgir el gitano com a venedor a domicili, principalment de teles per a fer vestits, llençols de cotó i algun retall per a fer estovalles, fet que alleugereix la precària situació de les famílies gitanes durant la postguerra.

L’expansió econòmica de la dècada dels cinquanta va atraure una important quantitat de gitanos que, en alguns casos, s’integraren a l’estructura ocupacional majoritària, tot i que en els treballs pitjor remunerats i amb pitjor valoració social com la construcció, la neteja d’alts forns, la construcció de carreteres i, en general, feines pesades.

Alguns seguien dedicant-se a la venda ambulant, a la venda de bestiar, a la collita de fruita i, principalment, a la compravenda de ferralla i cartró. Durant els mesos d’octubre a desembre, alguns gitanos es dedicaven a la recollida de cargols.

Els venedors ambulants i de mercat, tal com els coneixem avui en dia, sorgeixen durant la dècada dels setanta, tot i que des de sempre hi van haver venedors gitanos als mercats. En un principi, el seu nombre era poc significatiu ja que érem poques famílies però, de mica en mica, el nombre va anar augmentant de forma considerable fins a arribar a l’actualitat, en què l’activitat laboral de la majoria de les famílies gitanes és la venda ambulant.

També ha estat un canvi important l’entrada de moltes famílies gitanes a l’Església evangèlica de Filadèlfia.

Actualment, gairebé ja no queda res de res de la nostra presència a les fires ni de tota la vida que desenvolupaven al seu voltant. La resta d’oficis que tradicionalment hem exercit han anat desapareixent, ja que la sedentarització del poble gitano és una realitat; es demostra, així que la cultura gitana pot conviure, a poc a poc i sense cap tipus de problemes, amb la cultura majoritària. Avui en dia som, aproximadament, 12.000 gitanos repartits per tots els consells d’Astúries, assentats, la majoria, a la zona central de la nostra regió.

Arxiu Històric Nacional. AHN, Consejo, legº4206, 7ª, fs. 45/49. Informe de la Audiencia de Oviedo, de 19 de noviembre de 1783. Con motivo de la Real Pragmática de gitanos de 1783.
Antonio Gómez Alfaro. “La represión contra los gitanos en el siglo XIX”: Asturias Semanal nº 359 y 360. Maig, 1976.
Antonio Gómez Alfaro. “Datos Históricos sobre la presencia de los Gitanos en el Principado de Asturias”. Encuentros Internacionales de Juventud Cabueñes 97.
George Borrow. Los Zincali (Los gitanos en España). Ediciones Turner. Madrid, 1979
Miguel Arenas. “Gitanos de Avilés”
R. Capuzano. “Origen, usos y costumbres de los gitanos”.
Francisco de Sales Mayo. “Quindalé, diccionario”. 1870
Aquest article és un fragment de l’original “Los gitanos asturianos” del projecte “Maj Khetane”. Maj Khetane vol dir “més junts”, en llengua romaní, i és un recurs didàctic interactiu presentat en un format multimèdia i concebut per Jesús Salinas. Maj Khetane és un material de consulta que es situa en una concepció de l’educació intercultural i els materials didàctics que presenta són una petita enciclopèdia sobre el món gitano, estructurada en els següents blocs: Història, Cultura, Manual de Conversa en Romanó, Activitats, Conte, Historietes, Recursos didàctics, Recursos gràfics.
Escrit per Jesús Salinas.
Amb la col·laboració d’Antonio Gómez Alfaro i el Moviment Associatiu Gitano d’Astúries.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies