Entrevista a Rebeca Navarro, estudiant del Grau en Enginyeria Elèctrica
Em vaig asseure amb la Rebeca a la cafeteria de la Facultat, al Besòs, per conversar una estona i ens vam prendre, ella, un cafè amb llet, i jo un te verd amb unes gotes de llet. Jo estava assegut esperant que arribés la Rebeca. Aquesta jove gitana va entrar a la cafeteria i un núvol fosc que amagava el sol es va enretirar i l’espai es va il·luminar quan la llum viva va entrar a través dels enormes finestrals de l’edifici. Va creuar des de l’entrada fins a la taula on jo l’esperava. Una jove de divuit anys que va deixar clara, des del primer moment, una energia manifesta.
_ Has començat aquest any Enginyeria Elèctrica. Quines són les teves aspiracions amb aquesta carrera?
_M’agradaria continuar amb un màster en Aeronàutica o dedicar-me a la construcció, fer obres d’edificis. Però això té una història al darrere. El meu avi va començar la carrera de delineant. Jo soc la primera noia de la meva família que accedeix a la Universitat. El meu avi va començar aquella carrera, però la va haver de deixar. El seu somni era construir una casa. Ja saps que la delineació i l’arquitectura estan relacionades. Llavors, va comprar un terreny i es va posar a construir. Jo vaig créixer en aquella obra del meu avi. Jo hi era, ben petita, i observava com anava construint el seu somni. La casa encara està per acabar després de tants anys.
_ Seràs tu qui segurament l’acabarà!
Sens dubte, la Rebeca és hereva de moltes coses, però l’empenta i la il·lusió del seu avi són, per a ella, l’estímul per endinsar-se en aquest món de l’Enginyeria. L’amor amb què parla del seu avi és tan tendre que em recorda d’on li ve la força per ser on és.
_L’Enginyeria Elèctrica, què estudia? Què resol? Quin és el seu camp?
_L’electricitat. El que passa és que l’Enginyeria, en si mateixa, tracta de resoldre problemes de la societat. L’elèctrica, en el meu cas, serveix per resoldre problemes elèctrics.
_ Quan em parles de l’Aeronàutica. Què t’atrau d’aquesta activitat?
_ L’aviació m’encanta per les altures; els avions representen la llibertat, l’aire. Se’m donen bé les mates, des que era molt petita. Llavors, com que encara no em puc decidir del tot, he triat aquesta Enginyeria perquè es troba entre els dos camins professionals que m’interessen i, quan acabi l’Elèctrica, podré decidir quin camí escollir: la construcció o l’Aeronàutica.
_Quan et van enlluernar els estudis? Quan et vas dir: això de la ciència és el que m’agrada?
_Això va ser a primer d’ESO. A primer d’ESO vaig descobrir la x. I, quan la vaig descobrir, va ser una pujada d’adrenalina.
Aquí la Rebeca riu amb un somriure ampli que em transmet la passió d’una científica com ella en reconèixer el misteri de la x. És emocionant observar el seu somriure despert.
_Deia Einstein que la realitat està construïda amb fórmules matemàtiques.
_I hi estic d’acord, perquè les matemàtiques són l’única cosa que pots tenir clara. O està bé o està malament. La llengua pot ser confusa, la filosofia és confusa, però les matemàtiques et diuen la veritat.
_ Tens més germans?
_ Tinc dos germanets. La meva germana, Sinaí, està fent un Batxillerat artístic per cursar la carrera de Disseny d’Interiors. I el meu germanet encara és molt petit.
_ Quines són les assignatures que més t’agraden?
_ M’agrada la Química. I m’encanta la formulació química. He d’estudiar molt per comprendre-la, però és un esforç que em genera interès i confiança.
_ Fa molt poc que ets a la universitat. Com estàs vivint aquestes primeres setmanes? Sents que la teva identitat gitana influeix d’alguna manera en aquesta experiència?
_ És tot massa nou. Fa dues setmanes que hi soc. Aquí tothom parla en català i jo no estic acostumada a parlar-lo. Al barri gairebé no es parla català. Això és nou per a mi, i encara no puc dir si hi estic còmoda o no. Tot i així, em sento bé. És la Universitat dels meus somnis i per això soc aquí amb molta il·lusió. Sí que és veritat que l’escola, l’institut i el batxillerat han estat molt difícils perquè he anat a escoles on gairebé no hi havia alumnes gitanos. Estic acostumada al rebuig total. Encara que no sigui la gitana més estereotípica, quan se sap que ho soc ja comencen a canviar les coses. Estic molt orgullosa de ser gitana, i aquesta diferència existeix. Ara no estic sentint aquesta mirada dels companys i estic molt còmoda.
Escoltant la Rebeca, recordo la meva etapa d’estudiant a la Complutense de Madrid. Li explico com, a la meva època, jo percebia que la societat veia allò diferent com una cosa atractiva i suggeridora, i la conversa es va dirigir amb naturalitat cap a la manera en què avui percebem la diferència.
_ Creus que avui la diferència es veu com una cosa bonica i suggeridora?
_ És clar que no! La seva resposta és immediata i rotunda. La diferència no es veu amb bons ulls, sobretot durant l’adolescència.
_ I per què creus que passa així?
_ La cultura d’aquesta època. Les persones viuen amb la idea de no destacar, volen ser com els altres, i es dona molt això que qui és diferent es camufla per no cridar massa l’atenció. Això es veu força.
_ Tu et camufles?
_ Com a gitana, no. Mai. Sempre he estat molt orgullosa de les meves arrels. Amb les meves cosines no intento forçar ser més gitana, i amb els paios, en un altre ambient, no amagaré el que soc. Jo soc així, i la gent que em respecti ho ha de saber i m’ha de considerar.
_ T’agrada llegir alguna cosa més enllà dels manuals d’Enginyeria?
_ Quan tinc temps llegeixo la Bíblia, soc evangèlica.
_ Com encaixa el vessant científic amb el religiós?
_ És totalment compatible. És el més compatible del món. Al capdavall, l’Enginyeria i tot el que és ciència consisteixen a descobrir i donar una explicació a la matèria, a treballar amb allò que Déu ens ha donat. Crec que la meva millor manera d’entendre Déu és descobrir la matèria, descobrir el que ens ha proporcionat. Com ens dona aquestes eines per poder fer coses.
_ On vius?
_ Els meus avis són d’aquí, de Sant Adrià, i la meva família, de Sant Roc. M’he criat a Sant Roc.
_ Com és Sant Roc?
_ Molt familiar. Tenim el nostre barri i tota la família vivim en dues o tres illes de cases. El cosí de la cosina, i l’altre cosí de la cosina segona… La meva tieta àvia, la neboda de la meva tieta àvia. Al final tots ens coneixem. Som una família.
_ Has trobat altres estudiants gitanos o gitanes a la Facultat?
_ Sí, a la meva Facultat hi ha en Jose. El que no he trobat enlloc és una noia gitana universitària. A dia d’avui, no conec cap gitana universitària.
_ Perdona que et faci una pregunta una mica més personal. A casa heu parlat alguna vegada de qüestions que es poden donar aquí a la facultat, com ara conèixer algú que no sigui gitano i enamorar-te’n? Com es viu aquest tema a la teva família?
La Rebeca fa un llarg silenci abans de respondre’m.
_ Els meus pares mai no han tingut cap problema amb això. Jo crec que aquí hi ha una mica la clau. Jo no he tingut pressió en aquest sentit. Potser les meves tietes sí que han estat més insistents en aquest aspecte, però al final la meva mare no. La meva mare no m’ha inculcat aquesta història perquè ho ha fet d’una altra manera. Ho ha fet a través de la Bíblia, de Déu, de la religió: el llibre sagrat diu que Déu mana guardar-se fins al matrimoni, els manaments de Déu són allà, la dona ha de tenir un rol molt definit en la societat, el seu paper està més que definit. Per tant, jo ho he acceptat molt millor. No m’ha creat cap contradicció perquè, quan intentes trobar justificacions i conviccions, a la Bíblia estan dites i escrites. Això em serveix per mantenir clares una sèrie d’idees sobre aquestes coses. I em dona la seguretat necessària per fer-ho.
_ És clar que t’identifiques com a gitana. Què significa per a tu aquesta identitat?
_Ens identifica un caràcter fort, aquesta dedicació a la família. Aquesta força és la que m’ajuda a aconseguir allò que vull. Aquest caràcter s’ha de visibilitzar per adonar-nos que ajuda a estudiar, que aquesta força ens empeny a aconseguir moltes altres coses, fins i tot fora de l’àmbit més familiar. Perquè no he de decidir entre ser gitana o una altra cosa. Puc tenir totes dues coses alhora. Crec que aquest caràcter tan fort que tenim els gitanos ens hauria de portar a molts més àmbits de la vida perquè qualsevol gitano o gitana pugui assolir els seus desitjos i objectius sense caure en la contradicció o en el dubte de deixar de ser gitano pel fet de fer certes coses.
_ Creus que encara pesen algunes idees més tradicionals sobre el paper de les dones?
_ Sí, sí… La meva àvia fins i tot és més liberal que la meva mare. Però també he de dir que qualsevol mare gitana vol, desitja, que els seus fills estudiïn i tinguin un futur millor. També he de dir que nosaltres, els joves, tenim l’obligació de fer canviar algunes mentalitats dels nostres pares que ja no ens ajuden en una societat com l’actual. He tingut la sort que els meus pares se sentin orgullosos dels meus estudis, de les meves notes. Però, si m’hagués criat en un altre ambient, segurament, la cosa hauria estat diferent.
Per acabar l’entrevista, li pregunto a la Rebeca si vol deixar algun pensament, alguna idea de la qual vulgui deixar constància aquí.
_M’agradaria dir, m’agradaria transmetre això que “si jo ho he aconseguit i soc aquí, tu també pots fer-ho”. Que pots tenir il·lusions, que pots ser el que vulguis. Que pots ser gitana i estudiar o fer moltes altres coses. No cal rebutjar ni la família ni la teva cultura, i pots continuar sent una bona gitana fent coses diferents, desenvolupant-te i estudiant. Que pots tenir somnis i ambicions. I que és molt trist que el desig d’aconseguir coses es vegi frustrat per la falta de voluntat i constància per aconseguir-ho. Per això estic molt contenta i feliç d’haver aconseguit allò que tenia al meu caparró quan tenia tretze anys, i que s’ha anat fent realitat a poc a poc. Que estic vivint el meu somni amb il·lusió i goig.
Aquí deixem aquesta conversa amb una gitana científica que té les coses clares, tot el temps del món per continuar construint-se i una voluntat fèrria d’assolir el seu somni. Ha estat un gran plaer trobar-me amb un raonament logicomatemàtic que creu en un Déu infinit que supera la nostra pròpia consciència per mostrar-nos que estem fets de matèria i somnis, de racionalitat i espiritualitat.
Gràcies Rebeca.
