La Mina celebra trenta-sis anys de cante flamenc gitano
El Festival de Cante Flamenco va homenatjar el bailaor Miguel Fernández Moreno ‘Faraón’, pioner del ball gitano a Catalunya.
El Centre Cultural Gitano de La Mina va presentar el dissabte quatre de juliol, a les vuit d’una tarda calorosa, aquest festival madur que ja compta amb trenta-sis edicions que han deixat a Barcelona els cantes i els balls de molts intèrprets gitanos i gitanes que han anat acumulant en l’afició una col·lecció de records amb la música gitana com a protagonista. Se celebra des de fa diversos anys a l’espai del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC), un espai molt estiuenc i íntim a l’aire lliure, amb un aforament per a set-centes persones. Es va omplir.
El Festival va començar amb la mostra del treball de les Escoles de Ball del Centre Cultural Gitano. Un treball que permet observar com, des d’aquesta associació del barri, les nenes es van formant en el ball, en la dansa i en l’art flamenc. Una tasca excel·lent de la qual veiem els admirables resultats gaudint d’aquestes nenes que juguen a ser artistes iniciant-se en el compàs i el moviment del cos.
Després, les actuacions de ‘Comando Reus’, un grup de cantaores format pels artistes Juan Cortés, Juanjo de Nayeli, Abraham Jiménez, Tin Cortés i Diego Amaya, joves gitanos de Reus que recuperen el soniquete i els cantes festers, desenvolupant un format molt poc utilitzat. Els cinc intèrprets s’asseuen davant d’una taula i allà ens regalen un cante sincer, preciós i gitano. Acompanyats, aquesta vegada, pel guitarrista barceloní Eduardo Cortés.
La cantaora Dolores Agujetas, filla i neta dels Agujetas de Jerez, ens va portar el so pur de Jerez, amb un metall dolç i estrident que ens va posar la pell de gallina. Va cantar uns tientos meravellosos, unes lletres de taranto recordant Manuel Torre, una soleá esplèndida, un fandango curtet i molt antic, unes seguiriyas pures, del seu pare, i unes profundes bulerías, tot plegat amb una veu que ve d’un altre temps i un cante breu i directe. És d’agrair escoltar uns cantes, amb sobrietat i bellesa, que ja no es donen enlloc. Semblava que entrés una hindú a l’escenari, i no hi va haver res en la seva actuació que ens fes sospitar que no venia d’allà. Acompanyada per “Rubichi”, gran guitarrista d’una saga de sonantes de Jerez fines i flamenques, va oferir un recital de cante que va emocionar i ens va reconciliar amb el cante més antic.
Per acabar, la bailaora de llarga trajectòria professional Pastora Galván, filla i germana dels Galván de Sevilla, mestres del ball més tradicional i més experimental del Flamenc, va ballar una soleá amarrada al compàs. Una barreja de frescor i complexitat, tot des del ball femení més bell i elegant.
Hem vist a l’escenari un espectacle ple de música i dansa que ens ha permès acostar-nos directament al so i a la plàstica d’una tradició flamenca absolutament reconeixible per a tots nosaltres.
En aquest escenari també es reconeix avui la vida entregada al Flamenc de Miguel Fernández Moreno ‘Faraón’, un gitano de setanta anys i escaig que ha treballat a Barcelona, sempre reivindicant el ball gitano. Un home desconegut mediàticament que és un dels pioners del ball aquí a Catalunya, director artístic del Tablao del Carmen durant molts anys, pertanyent a una generació que tenia en els tablaos de Barcelona el seu lloc per a la creació. Un dels responsables, també, que el Festival de Cante de La Mina existeixi.
“És per això que volem, des del Festival, reivindicar i homenatjar la trajectòria d’un bailaor, gitano, que és referent per a tota Barcelona i Catalunya en la creació del Flamenc. Reconèixer la seva vàlua, el seu treball durant tants anys i celebrar amb ell que el Festival continua comptant amb bons artistes que acudeixen a la nostra crida cada any per continuar donant visibilitat al nostre art”, ens explica Rafael Perona ‘Falete’, actual director del Festival, que ens explicava emocionat que un any més s’ha aconseguit mostrar al públic un cartell flamenc fins al moll de l’os.
Els objectius del Festival, explica la seva organització, han estat sempre els mateixos: enaltir l’art flamenc des de la identitat gitana i mantenir-lo com un esdeveniment gratuït obert a tota Barcelona, especialment al barri de La Mina. La iniciativa busca portar una festivitat cultural a un entorn amb pocs recursos i escàs accés a l’oferta cultural, una decisió marcada, segons assenyalen, per raons econòmiques i socials que els impulsen a oferir a la seva comunitat un esdeveniment de primera qualitat amb artistes de primer nivell.
En aquest sentit, destaquen que procuren incloure sempre algun artista del territori, reservar un espai per homenatjar trajectòries destacades i configurar un cartell amb primeres figures. “Aquest any estem molt satisfets, des de l’organització, d’haver conformat un cartell de tanta qualitat”, conclouen.
La presentació d’aquesta festa va anar a càrrec de Joaquín López Bustamante, periodista i poeta que, amb una intervenció concisa i elegant, va saber posar en valor el festival i donar pas als artistes amb claredat i sensibilitat. Al festival s’hi van voler sumar diferents responsables públics i representants de l’àmbit associatiu participant en l’entrega d’un obsequi a l’homenatjat, el tío Faraón. Hi van assistir Jaume Romero, director general d’Acció Comunitària i Innovació Social del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Ismael Cortés, director de l’Institut de Cultura Gitana; Hugo Ferrer, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; Andrés Pozo i Francisco Vargas, regidors del mateix Ajuntament; Antonio Cortés, d’UGT; i Pedro Aguilera, comissionat de l’alcaldia de Barcelona.
Una nit de cante, guitarra i ball molt bonica, amb un ambient, entre el públic, familiar i atent. Convidem tothom a venir l’any vinent i no perdre’s l’únic festival de cante flamenc amb identitat gitana que hi ha a Barcelona.
