Una gala per premiar l’esforç educatiu de la infància i la joventut gitana a Catalunya
La tercera edició dels Premis a l’Estudi Elsa Peretti-Pere Closa va reconèixer la trajectòria educativa de 150 infants i joves vinculats als projectes de la Fundació Privada Pere Closa.
Poc després de les onze del matí del dissabte 6 de juny, els voltants de L’Auditori de Barcelona començaven a omplir-se d’un públic poc habitual per a aquella hora: infants, joves i famílies arribades de diferents punts de Catalunya. Encara faltava més d’una hora perquè comencés l’acte, però moltes feia temps que tenien la data assenyalada al calendari. Era un dia especial. En aquell escenari es trobarien estudiants gitanos i no gitanos de diferents edats i procedències per celebrar una cosa que no sempre rep aplaudiments: el seu compromís quotidià amb l’educació.
Els nervis es barrejaven amb l’expectació. Es repetien les escenes de salutacions entre famílies que es retrobaven i d’infants que preguntaven quant faltava per entrar. També els treballadors i treballadores de la Fundació Privada Pere Closa, reconeixibles per les samarretes de l’entitat, ultimaven una organització en la qual van participar prop d’una cinquantena de professionals.
La imatge resumia bona part de la raó de ser de la Fundació Privada Pere Closa, una entitat que va néixer per afavorir l’èxit educatiu de la infància i la joventut gitana, acompanyar les seves famílies, enfortir la relació amb els centres educatius i divulgar una imatge del poble gitano allunyada de prejudicis i estereotips.
La seva activitat, però, transcendeix àmpliament una única comunitat o un sol territori. Durant el 2025, la fundació va treballar de manera regular amb 3.815 infants i joves. La seva tasca va arribar a 2.461 famílies, 258 centres educatius i més de 200 institucions públiques i privades. L’entitat va desenvolupar actuacions en 37 municipis, dibuixant un mapa que abasta realitats tan diferents com Badalona, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, però també Lleida, Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Girona, Figueres, Reus, Tarragona o Tortosa.
Darrere d’aquestes xifres hi ha programes de reforç escolar, acompanyament familiar, promoció educativa, aprenentatge lingüístic, competències digitals, activitats de lleure i projectes d’igualtat de gènere. Són intervencions adreçades principalment a l’alumnat gitano i a altres infants i joves que viuen situacions de vulnerabilitat social i educativa. L’objectiu no consisteix únicament a ajudar-los a aprovar una assignatura, sinó a reforçar la seva confiança, prevenir l’abandonament escolar i ampliar les seves expectatives de futur.
Els III Premis a l’Estudi Elsa Peretti-Pere Closa formen part d’aquest treball continuat. La iniciativa s’integra en el Projecte per a l’Èxit Educatiu dels Infants i Joves Gitanos a Catalunya i per a la Difusió de la Cultura del Poble Gitano, desenvolupat amb el suport de The Nando and Elsa Peretti Foundation.
Ja a l’interior de L’Auditori, les presentadores Rocío i Elisabet van donar la benvinguda a les famílies i van explicar el sentit d’una convocatòria que, després de tres edicions, comença a consolidar-se com una tradició. En les intervencions institucionals es va insistir que estudiar és important, però també que fer-ho resulta especialment meritori quan les condicions econòmiques i socials no sempre acompanyen.
Mercedes Porras Soto, presidenta de la Fundació Privada Pere Closa, va recordar que darrere de cada trajectòria educativa hi ha famílies, professionals i centres educatius que acompanyen el procés. Per il·lustrar-ho, va assenyalar entre el públic en Cristian, un antic alumne que va conèixer quan treballava com a tècnica educativa al barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, i que ara assistia a l’acte com a pare, al costat de la seva dona i els seus fills, també premiats. Una imatge que, segons va destacar, reflecteix l’impacte que pot tenir l’acompanyament educatiu a llarg termini i la importància que l’estudi deixi de veure’s com una excepció per convertir-se en una tradició compartida: «Fem que estudiar, formar-se i arribar lluny també sigui una tradició entre nosaltres».
A continuació va començar el lliurament de premis. Els noms dels 150 estudiants van anar sonant un rere l’altre abans que cada grup rebés l’aplaudiment de L’Auditori. Eren alumnes de primària i secundària vinculats a diferents projectes de la fundació, entre els quals Siklavipen Savorença, La Colla, Ciber, el Centre Obert La Salut, La Tribu Lectora, Codocència i Promoció Escolar.
Tots van rebre un diploma acreditatiu i una targeta regal per valor de 200 euros destinada a l’adquisició de material escolar, educatiu o esportiu. L’ajuda té una dimensió molt concreta. La majoria dels premiats provenen d’entorns socioeconòmicament desfavorits, precisament aquells en què l’entitat concentra bona part dels seus recursos. En aquestes circumstàncies, disposar de llibres, material didàctic, equipament esportiu o eines adequades pot ser determinant per seguir el curs en condicions de més igualtat.
Però el valor simbòlic del premi anava més enllà de la seva quantia. Durant unes hores, l’esforç desenvolupat al llarg de tot l’any va sortir de les aules per ocupar un gran escenari on, a més de reconèixer els bons resultats, se celebraven la constància, la capacitat de superar dificultats i la voluntat de continuar aprenent.
La tercera edició dels Premis a l’Estudi Elsa Peretti-Pere Closa va confirmar la consolidació d’una iniciativa que reconeix l’esforç dels estudiants i de les seves famílies. Precisament, aquesta dimensió comunitària constitueix un dels principals valors dels premis, ja que l’acte va brindar l’oportunitat de trobar-se amb altres estudiants i familiars que comparteixen experiències i aspiracions semblants. Veure’s reflectits en altres companys i famílies, i rebre plegats un reconeixement públic pel seu esforç, contribueix a generar referents positius i expectatives educatives més àmplies.
Celebrar l’estudi no elimina les desigualtats que travessen el sistema educatiu, però ajuda a visibilitzar trajectòries que sovint queden fora del focus públic. Quan les últimes famílies van abandonar L’Auditori, es van endur diplomes i ajudes per a material escolar, però també l’experiència d’haver compartit una jornada en què l’esforç educatiu va ser motiu d’orgull col·lectiu.
