La Fundació Privada Pere Closa impulsa una trobada internacional amb entitats expertes en participació ciutadana i memòria del poble gitano
La trobada, celebrada en el marc del projecte europeu Ways of Europe, va reunir a Barcelona i Sant Adrià de Besòs entitats i participants de diversos països europeus per reflexionar sobre memòria, inclusió i participació ciutadana.
L’Espai Cultural Font de La Mina va acollir el passat 17 de març la jornada inicial de la trobada transnacional “Ways of Europe in Barcelona: From antidiscrimination to the future of Europe”. La programació va reunir durant tres dies entitats i participants de diversos països europeus al voltant de la realitat històrica i actual de la població gitana.
La sessió va començar amb la intervenció de Francisco Vargas Porras, regidor de Participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i regidor responsable del barri de La Mina. En el seu discurs d’obertura, Vargas va situar l’origen del barri en les polítiques urbanístiques de la dictadura franquista i va defensar la necessitat de llegir-ne la història des d’una perspectiva social i comunitària. “El règim pensa en un barri no com una alternativa habitacional, no com una solució per als joves o la família, sinó com la fórmula d’eliminar les barraques de Barcelona, agrupar-les en un terreny concret als afores, sense una idea clara que això reverteixi en serveis, benestar o condicions de vida per als seus veïns”, va afirmar.
Vargas també va denunciar la imatge estigmatitzada que durant dècades ha pesat sobre La Mina. “Es dibuixa sempre des de fora, des del prejudici, l’estigma i la manca d’oportunitats”, va assenyalar. Davant d’aquesta visió, va reivindicar el paper de la comunitat i del teixit associatiu del barri: “Si mirem una mica més enllà, si ens acostem a la gent, a les comunitats que conformen el barri, a les entitats que fa dècades que lluiten, veiem comunitat, participació i dignitat”.
Un dels eixos de la seva intervenció va ser la defensa de la participació ciutadana com a eina de transformació social. El regidor va sostenir que no s’ha d’entendre com un element secundari de l’administració, sinó com una condició necessària per construir polítiques públiques eficaces. En aquest sentit, va afirmar que la participació és “probablement l’eina de transformació social més poderosa” i va afegir que “la participació transforma comunitats i avui dia no podríem entendre una administració que doni resposta a les necessitats de les seves comunitats si no ho fem des de la participació”.
Precisament, la participació és un dels eixos centrals del projecte Ways of Europe. La iniciativa, finançada pel programa CERV de la Comissió Europea, promou la solidaritat, la participació ciutadana i els drets humans. Està liderada per Arci Solidarietà i reuneix un consorci internacional amb socis d’Itàlia, Espanya, França, Hongria i els Països Baixos, a més d’organitzacions d’àmbit europeu com JEF Europe. El web oficial situa Barcelona com una de les parades del projecte, centrada en la comunitat gitana i en la seva participació política, juntament amb altres seus com Lampedusa, Calais, Budapest i Brussel·les.
Després de l’obertura institucional, la jornada va continuar amb una conferència de l’activista i professor Vicente Rodríguez sobre la discriminació històrica del poble gitano i la seva situació actual a Europa i a Espanya. Al llarg de la seva intervenció, Rodríguez va repassar segles de persecució, marginació, resistència i organització del poble romaní, amb referències a les lleis antigitanes, la segregació, l’esclavatge a Romania, els sistemes de control administratiu, el genocidi romaní i diverses polítiques repressives del segle XX. El ponent va insistir en la necessitat d’interpretar les desigualtats actuals com a resultat d’una llarga història d’exclusió estructural.
A la tarda, els participants van fer una visita guiada al barri de La Mina encapçalada pel mateix Vargas, una activitat que va permetre connectar la reflexió històrica amb la realitat social i urbana del territori. Segons explica Miguel Ángel Franconetti, responsable del projecte a la Fundació Privada Pere Closa, l’elecció de La Mina com a punt de partida no va ser casual. La intenció era que els assistents poguessin contextualitzar sobre el terreny la situació del poble gitano a Catalunya i comprendre com la vulneració de drets també s’expressa en l’espai urbà. “Vam decidir fer l’inici de la reunió de Barcelona al barri de La Mina perquè hi conflueixen tres coses importants per a nosaltres: és un barri que té un teixit associatiu potent a escala gitana, que té uns nivells de segregació i de vulnerabilitat molt alts, però també és el barri on pot haver-hi més concentració de persones gitanes de Catalunya”, assenyala.
La trobada va continuar el 18 de març al Museu d’Història de Catalunya, amb una visita comentada a l’exposició sobre el poble gitano de Catalunya i un taller de reflexió per a l’elaboració d’un manifest. Per a Franconetti, aquesta segona jornada tenia un propòsit clar: desplaçar el focus de la denúncia cap al reconeixement. “El que buscàvem era dir: d’acord, ara parlarem en positiu”, explica. Aquest canvi de registre es va recolzar en la commemoració dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya, que la Fundació considera una oportunitat per visibilitzar la història i la cultura gitanes i reivindicar el seu lloc en el relat col·lectiu del país.
La programació va acabar el 19 de març amb una recepció institucional a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta última jornada va servir per tancar la trobada amb una mirada més institucional i per compartir amb l’administració local part de la feina i de les reflexions sorgides durant els dies anteriors. La sessió també va permetre posar en valor espais com el Consell Municipal del Poble Gitano, un espai pioner a Europa per a la participació de la població gitana en la construcció de polítiques públiques.
La Fundació Pere Closa emmarca aquest projecte dins de la missió educativa i social que desplega l’entitat. “Si hi ha una vulneració de drets, no hi ha una promoció”, afirma, vinculant directament l’acció educativa amb la defensa de drets bàsics de la infància i la joventut gitana. En aquesta línia, Franconetti insisteix en la denúncia dels mecanismes estructurals que vulneren de manera sistemàtica els drets de la infància gitana. “Tenim dret a l’educació, tenim dret a l’habitatge, però quan vius en els entorns on estem vivint, aquests drets realment s’estan vulnerant”, sosté Franconetti. I concreta aquesta idea amb una diagnosi que la Fundació vol continuar visibilitzant: “La majoria d’infants gitanos a Catalunya estan escolaritzats en escoles segregades, perquè viuen en barris segregats”.
