De “resistir” a “ocupar espais”: Tarragona homenatja les dones gitanes en marc del Dia Internacional de les Dones
L’alcalde de Tarragona presideix una jornada que posa el focus en la participació, la visibilitat i la lluita de les dones gitanes.
El Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, és una data que ens obliga a revisar quina posició ocupen les dones a la societat, quines barreres afronten, per què les afronten i com podem enderrocar-les. En definitiva, és una ocasió per qüestionar i desmuntar les estructures de desigualtat de gènere que el patriarcat ha aixecat al llarg dels segles. En el cas de les dones gitanes, aquesta jornada no serveix únicament per denunciar el masclisme, sinó també per assenyalar els obstacles específics que pateixen pel fet de ser dones i, alhora, per pertànyer a una cultura diferent de la majoritària.
L’acte celebrat ahir, dimecres 4 de març, a l’Ajuntament de Tarragona, s’emmarca precisament en aquesta doble dialèctica. I el missatge compartit per les ponents va ser clar: la resistència ha estat imprescindible, però ara toca també participar, construir i alçar la veu.
Va inaugurar l’acte la consellera d’Igualtat, Cecilia Mangini, qui va situar el focus en el respecte per una història sostinguda sovint “en silenci” i el compromís públic de visibilitzar-la. “És un dia per admirar les dones gitanes de cara”, va afirmar, reconeixent que han sostingut “famílies, barris, projectes de vida”, fent front “al masclisme, al racisme i a les desigualtats”. I va deixar una idea que va travessar tota la jornada: la igualtat real només serà possible si es valoren les seves veus, experiències i somnis, perquè “el feminisme també té color gitano”.
Des del moviment associatiu, Trini Torres, presidenta de l’Associació de Dones Gitanes Karing-Vatx, va insistir que no es tracta de demanar privilegis, sinó oportunitats i corresponsabilitat institucional. “Som part activa d’aquesta societat, volem oportunitats, no privilegis”, va dir, reivindicant que les dones gitanes han estat pilars familiars i culturals i, alhora, agents de millora comunitària. La seva intervenció va dibuixar un horitzó concret: més estudis, ocupació i opcions per a les joves, sense haver de renunciar ni a la identitat ni a la pertinença.
Després de l’acte inaugural, diverses dones van prendre la paraula per reivindicar el necessari reconeixement de les lluites que van sostenir les gitanes en el passat, i per defensar que ja no és moment de continuar resistint sinó de fer un pas més endavant i ocupar tots els espais que li pertoquen com a ciutadanes.
La primera en dirigir-se al públic de la sala d’actes del Palau Municipal va ser Enriqueta Valentí, qui va posar llum a allò que durant moltes generacions ha estat una feina invisible: cures, valors, cultura, sosteniment familiar. Però va subratllar que “avui, per sort, les coses estan canviant. Les dones gitanes avancem, estudiem, treballem, participem en la societat i alcem la veu. Ja no podem ser invisibles, volem ser escoltades, respectades i valorades”. La reivindicació no era simbòlica, va demanar respecte, llibertat i oportunitats per a les noves generacions, sense perdre l’orgull de les arrels.
La presidenta de l’entitat Dona Gitana i la Joventut de Campclar, Marisol Amador, va aterrar aquest canvi en una pràctica quotidiana: acompanyar noies joves que deixen els estudis massa aviat i sostenir-les amb orientació laboral i suport per vèncer la por. “Les motivo i les porto als llocs on elles no s’atreveixen a anar”, va explicar, defensant que juntes “podem avançar i construir un futur millor”.
En la mateixa línia, Yaricsa Heredia va presentar el gimnàs associatiu Guerreros de Fe com un espai segur on entrenar caràcter, disciplina i lideratge: formar dones fermes, valentes i compromeses des de l’esport i l’acompanyament.
Tot seguit va intervenir Victoria Santiago, tècnica de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, que va convertir la seva trajectòria acadèmica en una declaració col·lectiva: “Arribar fins aquí no ha estat un camí recte ni fàcil”, va dir, després de relatar “portes tancades” i la necessitat de demostrar constantment que podia. En aquest sentit, va destacar una idea clara: “Ser referent no vol dir ser perfecta. Vol dir ser visible. Significa que quan una nena ens miri pensi ‘si ella ha pogut, jo també’. I això és una responsabilitat preciosa”. I va tancar amb un objectiu molt clar: “Que cap nena torni a pensar que estudiar no és per a ella, perquè el nostre destí no el decideix el sistema. El decidim nosaltres”.
A aquesta idea de visibilitat com a dret i com a estratègia de canvi hi va respondre Tatiana Font, cap de la Unitat del Poble Gitano, situant el debat en el terreny de la representació. Va recordar que la imatge de la dona gitana s’ha construït sovint des de fora –entre exotitzacions i estereotips– i que aquests relats “han servit per justificar l’exclusió”. Davant d’això, va proposar passar de la resistència a l’ocupació d’espais. “El repte és ocupar espais –de participació política, educatius, culturals, de diàleg–, no per demanar permís, sinó per exercir un dret”.
La cap de la Unitat del Poble Gitano va posar l’accent en la necessitat de reconèixer i posar en valor el talent de les dones gitanes, sovint exercit en el dia a dia i amb poca visibilitat pública: lideratge comunitari, intel·ligència emocional, capacitat de mediació, creativitat i fortalesa. Va remarcar que és un capital que no és nou, però que cada vegada té més presència en espais d’estudi, en entitats i en l’acció comunitària.
Font també va subratllar que avançar cap a una societat més justa i equitativa no pot recaure només sobre les dones gitanes, sinó que és una responsabilitat col·lectiva. En aquest sentit, va defensar que la transformació només serà completa si incorpora la seva veu com a protagonista, i no com una presència excepcional o puntual.
En les conclusions, l’alcalde Rubén Viñuales va recollir el fil principal de la jornada amb una idea contundent: trencar prejudicis és una feina diària que no hauria de recaure només en qui els pateix. Va citar Einstein per remarcar que “és més fàcil trencar un àtom que un prejudici”, i alhora va reconèixer que les dones presents “els trenquen cada dia”. L’objectiu, va dir, és que deixi de ser excepcional veure una dona gitana en qualsevol rol de responsabilitat: “Que no sigui notícia que hi hagi una dona gitana universitària, que hi hagi una alcaldessa gitana, que no sigui notícia”. I va tancar amb una crida directa, en sintonia amb els discursos de les dones gitanes a la sala d’actes: “Ocupin els espais. Si no ho fan vostès, ho farà algú altre”.
L’acte va cloure amb dos gestos carregats de simbolisme: el lliurament d’obsequis de l’entitat Karing-Vatx a l’alcalde i a la consellera d’Igualtat, i la interpretació, especialment emotiva, que van oferir Sara i Adoración, mare i filla, del Gelem Gelem, l’himne romaní.
