El Pla Integral del Poble Gitano clou la 9a edició del curs de mediació comunitària i familiar amb 16 noves persones titulades
L’acte de cloenda, celebrat a la seu de Drets Socials i Inclusió a Barcelona, va combinar parlaments institucionals, lliurament de diplomes i un debat sobre el reconeixement i la projecció professional de la mediació gitana.
El Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya (Departament de Drets Socials i Inclusió) ha celebrat l’acte de cloenda del Curs d’especialització en gestió alternativa de conflictes i mediació comunitària i familiar, organitzat en col·laboració amb la Universitat de Girona (UdG). La cerimònia, celebrada a la seu del Departament a Barcelona, ha servit per reconèixer la feina de l’alumnat i lliurar els diplomes a 16 participants que han completat amb èxit aquesta novena edició.
Durant l’obertura institucional, Jaume Romero, director general d’Acció Comunitària i Innovació Social, ha traslladat el reconeixement del Govern a la tasca que desenvolupen les mediadores i els mediadors i ha posat l’accent en una manera d’intervenir basada en l’escolta i la cultura de pau. En aquest sentit, ha remarcat que “treballeu des de l’escolta i de caminar cap a la cultura de pau” i ha reivindicat la mediació com una eina que “ens ajuda a treballar i a unir persones”.
Una formació universitària amb enfocament comunitari
El curs, dirigit per Eduard Carrera (UdG), ha combinat la solidesa acadèmica de l’equip docent amb l’experiència pràctica de professionals del territori, incorporant també perfils que en edicions anteriors van ser alumnat i avui exerceixen com a formadores i formadors.
La formació, iniciada a l’octubre, ha combinat sessions presencials i en línia, i ha facilitat eines professionals per a la gestió alternativa de conflictes i la mediació, amb una atenció específica als contextos comunitaris i familiars.
En la seva intervenció, Eduard Carrera ha situat la mediació com una resposta especialment necessària en el moment actual: en un context marcat per l’augment de la diversitat, les discriminacions i les vulneracions de drets, apostar per vies pacífiques per gestionar els conflictes “és anar a contracorrent”, però és imprescindible. En aquest sentit, ha remarcat que el valor del diploma no és només acadèmic, sinó també comunitari: amb aquesta novena edició, 16 persones surten reforçades com a agents de convivència als barris, capaces d’oferir “una resposta pacífica” allà on hi ha tensions i desigualtats.
“El poble gitano”, ha recordat Carrera, “històricament ha mediat i ha resolt els conflictes en comunitat”, i per això el curs “no contraresta, sinó que complementa”, aportant eines per contrarestar i transformar dinàmiques de poder que sovint perpetuen discriminacions.
Un aprenentatge per posar-lo en pràctica
Els alumnes també van participar en la cloenda coincidint en el fet que aquest curs els ha aportat eines per aplicar en situacions reals i en entorns diversos. Francisco, amb una llarga trajectòria vital i comunitària, va explicar que al principi li costava entendre “què podia aportar” una formació així, però que, un cop feta, li va quedar clar que la mediació no és un recurs tancat a un únic col·lectiu: serveix per intervenir en conflictes de convivència que afecten el conjunt de la societat, especialment en un context de diversitat creixent on els conflictes emergeixen sovint. “Al principi no entenia que es pogués fer un curs de mediació per a gitanos… però un cop l’he fet, entenc les problemàtiques que hi ha, perquè no és només per als gitanos: és per mediar en qualsevol situació que es pugui donar”, va indicar Francisco.
En aquesta mateixa línia, l’Alfred, altre dels alumnes, va posar un accent molt humà i alhora molt pràctic al rol mediador: “Ser mediador és, sobretot, anar de cor a cor, entendre l’altra persona, saber què necessita i poder ajudar-la.” I va resumir l’esperit d’aquest itinerari amb una idea molt clara: “que aquest curs no sigui en va i que tot el que hem après, ho puguem posar en pràctica i anar a més, per ser realment un mediador de pau.”
L’alumnat també va subratllar que un dels punts forts del curs ha estat l’intercanvi d’experiències entre companyes i companys, fet que van enriquir el contingut del curs. Raquel ho va sintetitzar amb una idea molt clara: “m’ha agradat molt, sobretot, escoltar l’experiència de les persones del seu dia a dia”, i va remarcar que la presencialitat genera “una riquesa i una interacció” que fa l’aprenentatge “molt enriquidor”.
I aquest aprenentatge ha estat bidireccional, i és que el professorat va reconèixer que el grup els fa créixer. “Aprenem més nosaltres que vosaltres”, perquè el professorat “s’enriqueix del coneixement de tot l’alumnat, del que fa cadascú al seu territori, al seu projecte, al seu barri”, i fins i tot amb experiència “sempre aprens alguna cosa o algun recurs”.
El repte del reconeixement professional dels i les mediadores gitanes
L’acte ha conclòs amb un debat especialment rellevant sobre l’estatus i el reconeixement de les i els mediadors gitanos. En aquest intercanvi, s’ha plantejat el repte d’avançar perquè aquesta figura no quedi restringida a la mediació, exclusivament, per a la comunitat gitana, sinó que pugui integrar-se amb normalitat en serveis i entitats generalistes de mediació, formant part de les seves plantilles i equips.
En aquesta línia, Juan Fajardo, formador en mediació, ha defensat que el curs és, a més d’una capacitació, un espai on s’identifiquen talents naturals per a la mediació, i ha proposat obrir ponts amb grans entitats del sector perquè coneguin de primera mà el potencial professional de l’alumnat i afavoreixin la seva incorporació a serveis no específics.
Tatiana Font, responsable del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya, va posar el focus en dos reptes clars: reconeixement professional i oportunitats reals. D’entrada, va defensar que cal “articular perquè al final el curs es pugui acreditar i pugueu fer servir el curs com a mediadors acreditats”, perquè la formació tingui recorregut dins els circuits oficials.
També va remarcar que som en un moment propici, perquè aviat veuran la llum iniciatives com el Pacte Nacional contra l’Antigitanisme i l’Estratègia Catalana del Poble Gitano. “Crec que és un any d’oportunitats” i ara toca fer que els acords “aterrin realment”, va apuntar Tatiana.
En aquest camí, va advertir que encara pesa el prejudici que limita els perfils gitanos exclusivament a l’àmbit de la mediació amb població gitana. Per això va insistir a trencar aquest circuit: “podem fer igual a altres àmbits no gitanos”, perquè és “molt necessari estar presents a tots els nivells per anar trencant des de dins les estructures i l’antigitanisme”. I va tancar amb una crida a fer el pas amb valentia: “ens hem d’atrevir a fer aquest pas i sortir una mica d’aquesta zona còmoda”.
