La FAGiC acull una reunió institucional per conèixer el model alemany de denúncia de l’antigitanisme
La iniciativa ha contribuït a Alemanya a reduir la infradenúncia i a comprendre millor la dimensió real de l’antigitanisme.
La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) va acollir la presentació del MIA (Melde- und Informationsstelle Antiziganismus), el sistema alemany de registre, documentació i avaluació de casos d’antigitanisme, amb l’objectiu de conèixer una pràctica que a Alemanya s’ha mostrat especialment útil per aflorar casos que abans no es denunciaven i, d’aquesta manera, estimar amb major precisió la dimensió real de l’antigitanisme.
La trobada va reunir membres del moviment associatiu gitano, diputades del Parlament i membres de l’Executiu català, entre els quals hi havia Jaume Romero, director general d’Acció Comunitària i Innovació Social del Departament de Drets Socials i Inclusió; Tatiana Font, responsable del Programa del Poble Gitano, i Noa Monràs, directora general de Drets Humans i Lluita contra els Discursos d’Odi del Departament d’Igualtat i Feminisme.
La sessió va ser introduïda per Anabel Carballo, directora executiva de la FAGiC, que va emmarcar l’acte com un espai de treball orientat a contrastar aprenentatges i possibilitats d’adaptació de la iniciativa alemanya al context català, en un moment marcat pel debat sobre el Pacte Nacional contra l’Antigitanisme, el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi i la futura Estratègia Catalana del Poble Gitano.
La presentació del MIA va anar a càrrec de Guillermo Ruiz, responsable del projecte a nivell federal, que va situar la importància d’aquest tipus d’eines en un marc històric i social marcat per la persecució i el trauma acumulat. Ruiz va explicar que, a Alemanya, la desconfiança envers les institucions continua sent un factor clau, especialment en part de la comunitat Sinti i Roma, pel pes de la persecució –i per la continuïtat de pràctiques i mirades estigmatitzants després de 1945–, fet que ha alimentat durant dècades la infradenúncia i la invisibilització dels fets.
En aquest context, va assenyalar que molts dels avenços assolits a Alemanya en matèria de reconeixement i lluita contra l’antigitanisme han estat fruit de la mobilització i la reivindicació sostinguda del moviment de drets civils romaní, i que la creació d’instruments específics –com el centre de registre– respon a la necessitat de disposar de dades i evidències davant d’un fenomen que sovint es minimitza o es normalitza. Segons es va exposar, el MIA va néixer precisament per cobrir aquest buit: recollir informació de manera sistemàtica, fer visible el “camp ocult” d’incidents i orientar polítiques públiques més eficaces.
Ruiz va detallar que el MIA rep denúncies per múltiples vies per facilitar l’accés: canals digitals, correu electrònic i xarxes socials, amb materials en diversos idiomes i amb un èmfasi fort en la confidencialitat i, quan cal, l’anonimat. Una part essencial del model, va afegir, és que el treball es basa en la confiança i en el vincle amb organitzacions romanís: “un sistema de denúncia funciona millor quan qui atén i acompanya és percebut com a proper i legitimat per les comunitats”.
Més enllà del registre, es va explicar que el MIA combina l’anàlisi de dades amb accions concretes: derivació a recursos especialitzats, incidència en casos institucionals (per exemple, en àmbits com l’habitatge, l’escola o el tracte administratiu) i elaboració d’informes anuals i temàtics per comprendre patrons i àmbits especialment sensibles, com l’educació, la relació amb la policia, l’habitatge o el discurs d’odi en línia.
La reunió va concloure amb un diàleg entre les persones assistents orientat a comprendre millor l’experiència i valorar-ne el possible encaix en la realitat catalana, on la infradenúncia dels casos d’antigitanisme dificulta la comprensió real del fenomen i, alhora, l’establiment d’una resposta pública adequada i basada en evidències.
