RomaREACH, l’aposta de CampusRom per una joventut gitana amb veu i agenda
Formació, participació, campanya a les xarxes per impulsar el lideratge juvenil i portar propostes a l’EU Roma Week de Brussel·les.
En els darrers anys, una part creixent de la joventut gitana està impulsant un canvi de marc: deixar d’aparèixer únicament com a receptora de polítiques socials i passar a ser un actor clau en la disputa de relats contra l’antigitanisme i en la definició de l’agenda pública.
Aquest context ajuda a entendre per què projectes com RomaREACH, impulsat a l’Estat espanyol per CampusRom (Xarxa Gitana Universitària), posen el focus en una idea tan senzilla com exigent: formació, participació i veu pública. En paraules de Manuel García, un dels responsables, l’objectiu no és només mesurar la implicació juvenil, sinó “donar-los eines perquè puguin ser membres actius i portaveus del canvi”.
La iniciativa neix en el marc d’un consorci europeu finançat per la Unió Europea. Segons explica García, la llavor ve de l’entitat UCCU Alapitvány (Hongria), que planteja la necessitat de conèixer la situació de la joventut gitana a Europa en termes de política i moviment social.
RomaREACH intenta intervenir en la bretxa entre tenir drets “sobre el paper” i disposar d’eines reals per exercir-los. En el període 2024-2025, el projecte ha treballat per impulsar l’apoderament i la participació de la joventut gitana a Espanya, Hongria i Bulgària, amb una brúixola clara: enfortir la ciutadania activa a través de tres pilars –comprendre, empoderar i defensar–.
García subratlla un punt clau: l’obstacle per a una participació efectiva no és només extern; també hi ha una bretxa d’accés a la informació i a experiències de participació, especialment en l’àmbit de la política, però també del moviment associatiu. “Actualment hi ha molt desconeixement entre els joves gitanos sobre la política, les accions i el moviment associatiu”, descriu el responsable del projecte.
En una primera fase del projecte, es va recollir el testimoni de més de 50 joves de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol sobre la seva participació (o no) en política i moviment associatiu.
Tot seguit es van realitzar tres seminaris centrats en associacionisme, història del Poble Gitano i feminisme romaní. Les trobades es van celebrar a Barcelona, amb la participació de més de cinquanta joves gitanos, i amb continguts com drets humans i socials, polítiques públiques per al Poble Gitano, història a Europa i a Espanya, i moviment associatiu, incorporant un enfocament específic de lideratge de dones gitanes.
La fase actual del projecte connecta amb una realitat que la joventut gitana coneix bé: bona part de la disputa cultural i política té lloc en l’entorn digital. García explica que s’ha format 20 joves perquè creïn vídeos curts reivindicatius dins d’una campanya a les xarxes socials.
El projecte preveu una fita internacional: presentar conclusions a l’EU Roma Week a Brussel·les l’abril de 2026, on joves dels països participants exposaran recomanacions polítiques a institucions europees i responsables públics.
Sobre el que estan observant fins ara, García avança un diagnòstic que explica per què aquesta cita importa: “hem detectat poc entusiasme i desconeixement en aquests àmbits”, i d’aquí la urgència de formar i acompanyar.
La continuïtat, de fet, apareix com un dels punts crítics en qualsevol intervenció juvenil. En aquest sentit, García planteja un objectiu clar: “Ens agradaria que els joves que han participat en el projecte es converteixin en portaveus d’altres campanyes a CampusRom”, per mantenir el vincle i enfortir el moviment associatiu gitano.
En aquesta línia, García insisteix que la participació juvenil no sorgeix sola: necessita acompanyament i un sentit compartit. “La joventut gitana s’implica en activitats com aquesta sempre que se l’acompanyi, se l’animi i vegi la importància de participar-hi”, comenta.
Aquí rau, potser, el sentit més profund de RomaREACH: desplaçar la imatge de la joventut gitana com a “tema” i reconèixer-la com a subjecte capaç de formar-se, parlar en públic, produir relat a les xarxes i, sobretot, disputar polítiques i decisions.
