Diàlegs per la Interculturalitat 2025: una crida col·lectiva cap a la Llei Integral del Poble Gitano
Responsables institucionals i experts reclamen combatre l’antigitanisme estructural i assegurar la igualtat real en tots els àmbits de la vida mitjançant una llei específica.
El Palau Macaya va tornar a acollir, aquest 9 de desembre, una nova edició de Diàlegs per la Interculturalitat, la jornada impulsada per la Fundació Secretariat Gitano (FSG), la Fundació “La Caixa” i el Club de Roma que, des del 2018, s’ha consolidat com un referent per pensar com construïm convivència, igualtat i democràcia en una societat plural.
En el marc del Dia Internacional dels Drets Humans, i seguint la línia marcada en edicions prèvies, la trobada d’enguany va posar el focus en un objectiu legislatiu històric: obrir camí cap a una Llei Integral del Poble Gitano, un instrument clau per combatre l’antigitanisme estructural i garantir que el poble gitano sigui reconegut com a part plena de la ciutadania.
La sessió es va inaugurar amb les intervencions institucionals de Jaume Lanaspa, del Club de Roma, Francesc Ventura, de la Fundació “La Caixa”, i Sara Giménez, de la Fundació Secretariat Gitano. Tots tres van coincidir en la necessitat d’assumir la diversitat com un valor estratègic per garantir la igualtat d’oportunitats i construir una societat més cohesionada, reforçant la urgència d’incorporar plenament el poble gitano dins la perspectiva intercultural.
La presidenta de la Fundació Secretariat Gitano, Sara Giménez, va posar el focus en el deute històric que Espanya manté amb el poble gitano i en la urgència d’avançar cap a una legislació que garanteixi drets i reparació. Va recordar que “ens caracteritzen més de 100 pragmàtiques antigitanes a les nostres espatlles” i que encara avui persisteixen desigualtats estructurals importants que afecten l’accés a l’educació, l’habitatge digne o l’ocupació. “Espanya és un país pioner en la igualtat de les dones, de les persones LGTBI o amb discapacitat, però té un repte pendent amb el poble gitano”, va subratllar, defensant la necessitat d’una llei integral que protegeixi els drets individuals i col·lectius del poble gitano.
El dret com a garantia democràtica
Després de la inauguració, va tenir lloc el primer diàleg de la tarda, protagonitzat per María Emilia Casas, expresidenta del Tribunal Constitucional i figura clau en la defensa dels drets laborals i socials a Espanya.
Casas va abordar l’encaix d’una llei integral per al poble gitano dins el marc constitucional espanyol, destacant que la igualtat formal que recull la Constitució no basta per corregir les desigualtats estructurals i la discriminació persistent. L’expresidenta del Tribunal Constitucional va defensar que una norma d’aquestes característiques no només és viable jurídicament, sinó necessària per garantir la igualtat real, reforçar la protecció davant l’antigitanisme i reconèixer la diversitat cultural representada pel poble gitano.
Cap a un nou enfocament basat en els drets fonamentals
Un dels moments centrals de la jornada va arribar amb la ponència de Fernando Rey, catedràtic de Dret Constitucional i membre del Patronat de la FSG, qui va exposar els arguments i el sentit d’una llei integral per al poble gitano.
Rey va contextualitzar la proposta en un moment històric clau –després de 600 anys de presència gitana a Espanya– i va defensar que ha arribat l’hora de deixar enrere “una fase de caritat pública” per avançar cap a un model basat en la justícia i els drets fonamentals. Va recordar que la població gitana “continua patint un dèficit de ciutadania” i que la discriminació en àmbits com l’educació, l’habitatge o l’ocupació continua situant moltes persones “aïllades i sense veu en la vida política i social”.
El jurista va argumentar que una llei integral permetria introduir la igualtat de les persones gitanes en l’agenda política i “passar del paternalisme als drets fonamentals”, garantint polítiques públiques sostingudes sense dependre de la sensibilitat del govern de torn. A més, va subratllar que aquesta llei ha d’assegurar el reconeixement cultural, incorporar un enfocament de gènere i promoure la participació plena en tots els àmbits de la societat. En paraules seves, es tracta d’“una iniciativa sensata, equilibrada, agosarada i necessària per respondre a una injustícia històrica”.
Entre el reconeixement i la convivència
Tot seguit va tenir lloc la taula «Entre el reconeixement i la convivència», moderada per la periodista Patrícia Plaja, amb la participació de Meritxell Batet, expresidenta del Congrés, Pastora Filigrana, advocada i activista pels drets humans, i Luis Cayo, president del CERMI.
La conversa va permetre aterrar el debat sobre la futura llei integral en el pla polític, social i jurídic, analitzant com una norma d’aquestes característiques pot reforçar la igualtat real del poble gitano i combatre les múltiples barreres que encara persisteixen.
Un dels missatges principals va ser la necessitat d’un canvi d’enfocament: superar el model que ha centrat històricament les polítiques en la inclusió socioeconòmica per abordar de manera estructural l’antigitanisme, la seva dimensió institucional i les seves arrels històriques. Per als tres ponents, la llei ha de reconèixer plenament la identitat i la cultura gitanes, garantir la representació i la participació, i distribuir de manera justa les responsabilitats, deixant enrere la idea que la càrrega del progrés recau exclusivament sobre les persones gitanes.
El debat també va posar èmfasi en la importància de crear una narrativa social compartida que transcendeixi el propi col·lectiu gitano, i de teixir aliances àmplies amb altres moviments socials. Es va reclamar la implicació activa de la política, l’acadèmia, la societat civil i els mitjans de comunicació per desmuntar prejudicis, combatre els discursos d’odi –especialment a les xarxes socials– i reforçar la democràcia des d’una perspectiva intercultural. La llei integral, van coincidir, només podrà prosperar si es construeix sobre el consens i la convicció social que avançar en drets per al poble gitano és també avançar com a país.
Un tancament que projecta el compromís institucional
La persona encarregada de clausurar la jornada va ser Gina Pol, Secretària d’Igualtat d’Oportunitats del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Pol va recordar dues iniciatives culturals que estan reforçant una narrativa compartida amb el conjunt de la societat: l’exposició del Baró Estardipé, actualment en itinerància per Catalunya, i l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, organitzada pel Museu d’Història de Catalunya. Va reivindicar que a Catalunya existeix “un context ple d’oportunitats”, amb normatives sectorials al Parlament i la Comissió contra l’Antigitanisme cridades a marcar les pautes d’acció en política pública.
La secretària va destacar també instruments en marxa com l’estratègia per al poble gitano que impulsa el Departament de Drets Socials, amb una visió a deu anys i amb participació de veus gitanes d’arreu de Catalunya. Va subratllar que la discriminació és estructural i profunda, recordant que les principals denúncies que arriben a l’Oficina d’Igualtat de Tracte tenen a veure amb el racisme. Tot i així, Pol va insistir que “amb les lleis ens quedem curtes”, defensant la necessitat de plans d’execució, de treball interdepartamental i de “molta complicitat entre tots els agents”.
